“Mai és tan fosc”, un elogi a la persistència en la lluita contra el capital

El documental sobre l’economista i activista Arcadi Oliveres allarga una setmana més les projeccions als cinemes Verdi després de la bona rebuda del públic i la crítica.

Una agenda on no hi queda espai per apuntar-se res més. Un telèfon mòbil antediluvià que no para de sonar. Un caminar feixuc però decidit. Són alguns dels detalls amb què “Mai és tan fosc”, el documental de la jove directora Erika Sànchez, s’acosta a la vida d’Arcadi Oliveres.

Més que un retrat global de la seva trajectòria, el llargmetratge és una instantània del seu dia a dia en un moment molt concret: l’aparició del moviment dels “indignats” i les acampades del 15-M. Oliveres se’ns presenta alhora com l’economista que fa pedagogia contra el capital, l’activista incansable, el conferenciant que no té mai un “no” per a ningú i el pare que veu com la malaltia se li emporta un fill.

El veiem de perfil –pel carrer, sota la pluja, conduint- en actes i conferències arreu de Catalunya i altres punts de l’estat, a les manifestacions i acampades a Barcelona, a casa amb la família. La pel·lícula, amb pinzellades irregulars al passat, és sobretot un elogi a la persistència d’una persona que amb gairebé 70 anys dedica totes les hores i tots els esforços possibles a sensibilitzar, conscienciar, mobilitzar.

La bona acollida de la cinta ofereix una nova oportunitat per veure-la: s’han allargat les projeccions una setmana més, fins el 2 d’octubre, als Cinemes Verdi de Barcelona.

Per cert: per als curiosos, la mateixa web del documental ha difós una de les escenes eliminades, una assemblea en defensa de la universitat pública el febrer de 2013 al convent dels Caputxins de Sarrià, el mateix lloc on l’any 1966 es va celebrar la “Caputxinada”, en què Oliveres també hi va participar. Al final de l’escena, una conversa deixa entreveure l’embrió del que dos mesos després es presentaria com a Procés Constituent, impulsat per Oliveres i Teresa Forcades com a cares visibles.

Etiquetes