La pobresa energètica és un problema que afecta el benestar de moltes persones i famílies, però la situació d’emergència sanitària i confinament que vivim a conseqüència del Covid-19 ha multiplicat l’amenaça. En aquest context, amb milers de persones que han perdut la feina o han vist rebaixats els seus ingressos, entitats com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) reclamen al Govern espanyol mesures més valentes per parar el cop i evitar l’ofegament econòmic de les famílies. En parlem amb la seva portaveu, Maria Campuzano.

Com està afectant tota aquesta situació de crisi i confinament a la tasca de l’APE?

És complicat perquè nosaltres funcionem en assemblees i en espais d’assessoraments col·lectius que organitzem cada 15 dies i que ara hem hagut de suspendre arran d’aquesta circumstància. El que hem fet és habilitar un correu perquè la gent que viu situacions d’urgència es pugui posar en contacte amb nosaltres.

Les demandes d’ajuda i assessorament deuen ser molt nombroses en aquest context.

Sobretot estem rebent missatges de persones que ja no tenien aigua abans que esclatés aquesta crisi, gent que està en situació d’ocupació en precari i que fins ara anaven a buscar l’aigua a les fonts. Ens diuen que molts ajuntaments han tallat aquest servei per un tema de salut pública.

Com heu reaccionat des de l’APE?

Hem fet diverses campanyes a les xarxes socials per reclamar que se’ls hi posin comptadors d’aigua. A l’AMB ja hi ha un protocol per solucionar aquests casos, però hi ha ajuntaments que es neguen a fer-ho i empreses com Aqualia que estan posant molts problemes per instal·lar aquests comptadors.

Aquests no són els únics casos amb què us heu trobat.

Ens preocupen molt l’angoixa de les famílies en aquesta situació de confinament per la crisi del coronavirus. Estem tots tancats a casa i això fa que els consums domèstics més bàsics i les factures es disparin, per això estem fent un seguiment exhaustiu de les mesures que està prenent el Govern central.

Quina valoració féu d’aquestes mesures?

Les primeres es van prendre fa més de dues setmanes, amb la declaració de l’estat d’alarma. Es va anunciar que es prohibien els talls de llum, aigua i gas a famílies vulnerables, però quan vam llegir la lletra petita ens vam adonar que la mesura afectava només als usuaris que estaven al mercat regulat, que només són el 38% del total i es deixava molta gent desprotegida.

No és el que reclamaveu des de l’APE.

Des del principi, nosaltres demanaven que es prohibissin els talls a qualsevol consumidor domèstic. En aquesta situació no tenim temps d’anar mirant qui és vulnerable i qui no. I això justament és el que el Govern central fa uns dies va anunciar en un segon paquet de mesures, per tant, en aquest sentit estem prou satisfetes.

La prohibició dels talls a tots els consumidors és una mesura que fins i tot ja havien anunciat grans empreses abans que el Govern.

Sí, no totes, però algunes com Endesa ja van dir que no tallarien els subministraments durant l’estat d’alarma. Tampoc ens deixava massa tranquils, perquè aquestes grans empreses ja han demostrat que no es pot confiar massa en la seva paraula. Ara l’executiu espanyol ho obliga per llei.

Els talls no són l’únic problema.

Ni de bon tros, ens preocupa molt què passarà amb les factures que les famílies vulnerabilitzades i consumidors afectats per aquesta crisi no puguin afrontar. El primer decret no en deia res, però les comunicacions del Ministeri de Transició Ecològica indicaven que si algú no pot pagar les factures s’apropi al seu ajuntament, o sigui que deduïm que la idea és que siguin els consistoris els que assumeixin.

I què en penseu a l’APE?

Nosaltres reclamem que aquests subministraments siguin gratuïts per als usuaris vulnerables o ho esdevinguin a conseqüència d’aquesta crisi, com els que han perdut la feina o autònoms que han vist minvats els seus ingressos i no poden facturar, entre altres. Això tampoc està contemplat al segon paquet de mesures anunciat per l’executiu central.

Qui s’ha de fer càrrec d’aquestes factures?

Creiem que han de ser les grans empreses subministradores les que assumeixin aquest cost. De la mateixa manera que s’ha demanat a la sanitat privada que es posi al servei de l’interès general, cal fer el mateix amb aquestes empreses que gestionen serveis essencials. S’han de corresponsabilitzar de la situació que vivim.

Suspendre el pagament dels subministraments o declarar-los gratuïts no és el mateix.

Clar, el que proposen és que quan passi l’estat d’alarma s’haurà de pagar tot el que s’hagi acumulat? Ajornar el pagament de les factures no és una solució per a les famílies vulnerables i implica que quan sortim de la crisi encara estaran més ofegades del que ja estaven.

Confieu que es pugui tirar endavant la gratuïtat del subministrament?

Nosaltres seguirem reclamant-ho. Insistim que ajornar els pagaments no deixarà aixecar el cap a les famílies quan tota aquesta situació passi.

També s’ha anunciat l’ampliació del bo social.

Sí, suposarà una petita rebaixa a la factura, però pensem que insuficient. A més, aquí el problema és el que hem fet palès des de fa temps: la burocràcia immensa que cal acomplir per accedir-hi. Nosaltres sempre hem reclamat, i ara més, que el bo sigui automàtic per aquells que compleixin amb els requisits de renda que s’estableixen. Ara per ara resulta extremadament complex.

Així, quina és la valoració general que feu des de l’APE a les mesures sobre pobresa energètica?

De moment creiem que són insuficients, no s’està responent amb prou contundència a la situació que viuen moltes famílies, tant les vulnerables com les que ho esdevindran en aquest estat d’alarma. S’ha de fer un esforç molt gran, i no des del sector públic, el Govern ha de ser prou valent per exigir responsabilitats a les grans empreses subministradores. No té sentit, per exemple, que empreses com Endesa s’avancin a les mesures que hauria de prendre el Govern, cal més valentia.