Maria Contreras Coll: "La meva feina és apuntar cap a qüestions que considero que no tenen suficient atenció"

Podeu trobar l’Hospital de campanya de Barcelona al carrer Santa Anna, a la parròquia que duu aquest mateix nom. Un lloc on durant tot l’any s’hi acullen persones sense sostre que necessiten menjar o un lloc on refugiar-se. Però amb la crisi sanitària i econòmica que vivim, el tipus d'usuaris s’ha ampliat considerablement.

Maria Contreras Coll, fotògrafa documental, ha volgut plasmar aquesta realitat en l’exposició 'Santa Anna', que centra la seva mirada en tres dones que s’han trobat sense feina ni recursos per primer cop a la vida a causa de la pandèmia.

Com neix aquest projecte?

Tot sorgeix arran del confinament. Em plantejava quin era el meu paper com a fotògrafa documental davant d’aquesta pandèmia. Volia aportar alguna cosa.  Recordo que un dia vaig posar les notícies i vaig veure les cues llarguíssimes que hi havia davant l’església de Santa Anna, un lloc per on havia passat tantes vegades. Vaig pensar "qui és aquesta gent i quina és la seva vida?".

I vas anar a esbrinar-ho...

Al maig vaig plantar-me allà per primer cop i em va sorprendre la rapidesa organitzativa i la brutal eficiència a l’hora d’ajudar als ciutadans que s’havien vist afectats per la crisi, tant en l’àmbit econòmic com en el social. Llavors vaig decidir explicar aquella història.

Amb quin objectiu?

Per una banda, volia amplificar la labor que s’està fent a l’hospital de campanya de Santa Anna i l’ajuda ciutadana que estan brindant, i per l'altra amplificar el testimoni de les persones que s’han trobat sense feina i sense ingressos per primer cop a la seva vida a causa de la crisi de la Covid-19.

He entrevistat i fotografiat a molta gent, però m’he centrat en tres dones. Les tres s’han vist afectades en l’àmbit econòmic i social per la crisi i la seva vida ha canviat des de la pandèmia. Dràsticament.

Què vas veure, darrere aquestes fotografies?

Vaig veure com la crisi de la Covid posava de manifest un sistema econòmic amb moltes esquerdes. Un sistema que ja no funcionava i que quan entra en crisi sempre acaben pagant els mateixos. He entrevistat i fotografiat a molta gent, però m’he centrat en tres dones perquè considero que són diferents casos del que està passant a gran escala. Les tres s’han vist afectades en l’àmbit econòmic i social per la crisi i la seva vida ha canviat des de la pandèmia. Dràsticament.

Són dones que mai havien necessitat ajudes com aquestes?

La Meritxell, una de les protagonistes, vivia a Gràcia i treballava en un forn de pa. El seu marit era electricista. De sobte, d’un dia per l’altre es van veure sense ingressos, sense una ajuda del govern per mantenir un pis i sense estalvis, perquè amb l’augment dels lloguers i la congelació dels sous estalviar acostuma a ser impossible...

Quina va ser la resposta d’aquestes protagonistes?

Les tres estaven molt contentes que les estigués acompanyant i amplificant les seves veus a llocs que potser no haurien pogut arribar. Perquè en les crisis com aquesta les dones som les que en sortim més perjudicades, sempre. I la meva feina se centra en els drets humans de les dones.

I la resposta del públic?

Jo crec que la gent és conscient que hi ha persones passant gana o vivint al carrer, però sempre ens genera un toc violent quan entres en contacte immediat amb aquesta realitat. I tinc la sensació que una immediatesa com la que es genera a Santa Anna és positiva per crear conscienciació o, almenys, per veure més de prop una societat que sembla estar completament dividida en dues bandes. Com em va dir un dia un dels voluntaris: "la línia entre l'ajudat i el que ajuda no és tan gran". I això s'ha vist durant aquesta crisi.

De què servirà aquesta exposició?

Servirà perquè la gent conegui Santa Anna, perquè s’hi apropi... El fet que hagi sortit publicat a National Geographic també és una manera d’aportar una mica més a la feina que s’està fent des de la parròquia i a fer visible el que aquestes persones estan vivint.

Normalment treballo amb projectes que intentin despertar un interès internacional, però en aquest cas m’interessava fer alguna cosa sobre la comunitat per a la comunitat

Aquest projecte és diferent del que estàs acostumada a fer?

Una cosa que m’ha despertat la crisi és l’interès i les ganes de treballar en la meva pròpia comunitat, de forma 'híper local'. Per a mi era molt important arribar a l’audiència local catalana. Normalment treballo amb projectes que intentin despertar un interès internacional, però en aquest cas m’interessava fer alguna cosa sobre la comunitat per a la comunitat. L'exposició va sortir d’això, de voler donar alguna cosa a canvi, de generar un espai de reflexió. Generar quelcom en pròpia comunitat crec que és molt poderós.

Ho has pogut finançar d’alguna manera?

Sí, va rebre la beca ‘Ajuda d’emergència per a periodistes’ que dona la National Geographic Society. Això em va permetre poder treballar durant uns mesos, del maig al setembre.

El recorregut d’aquestes fotos acaba aquí?

L'exposició estarà oberta al claustre de Santa Anna fins al 15 de gener, però és probable que les fotos vagin voltant allà on les demanin. Sembla que ja n'hi ha alguna petició... i allà on les demanin, les cedirem amb molt de gust.