Maria Roca: “A Cinc Cèntims el que més ens mou és fer accessible la cultura i generar comunitat”
Comparteix
-
Un dels trets característics de Cinc Cèntims és la seva aposta gràfica, que dona una personalitat pròpia i reconeixible al projecte. Font: Cinc Cèntims
Amb la seva agenda setmanal, el col·lectiu Cinc Cèntims s'ha convertit en un dels principals prescriptors culturals de l'escena autogestionada i de petit format barcelonina
Arriba el cap de setmana i Barcelona t’atrapa. Ja has anat a l’últim restaurant de moda, t’has recorregut les principals sales de festa de la ciutat i has vist al cinema la pel·lícula de què tothom en parla. Et ve de gust gaudir de la capital, però ja has gastat molts diners aquest mes i no sembla que la ciutat tingui res a oferir-te si no afluixes la bossa. La Maria Roca, l’Aitana Vélez, la Mercè Ripoll, la Marian Vélez i l’Anabel Salón tenen la solució.
Juntes han creat Cinc Cèntims, un col·lectiu que busca donar visibilitat a propostes artístiques de petit i mitjà format per “generar comunitat” en una ciutat que “t'expulsa constantment”, retraten les integrants. Setmanalment, publiquen un recull de propostes que defugen dels circuits culturals més comercials amb un objectiu clar: fer accessible la cultura a tots els públics.
Conversem amb la Maria Roca, membre del projecte.
Quan comença a prendre forma Cinc Cèntims?
Va sorgir el 2021, just després de la covid. En aquell moment, amb força restriccions per la pandèmia, hi havia molt poca oferta cultural i, sobretot, costava molt assabentar-te’n. Llavors, l’Aitana i jo vam plantejar agrupar aquells plans que nosaltres coneixíem en una agenda. L’objectiu també va ser donar a conèixer i democratitzar aquells espais que no es coneixien o que no apareixien massa en altres agendes.
Com ha evolucionat l’agenda, des de llavors?
Al principi era una agenda mensual perquè no coneixíem tants espais i activitats com ara. Amb el temps, la gent ens va començar a donar feedback i a enviar-nos les seves propostes. Això va fer que el volum de plans per incloure-hi creixés, i vam començar a fer l’agenda setmanal, que avui dia encara mantenim.
Quin criteri seguiu per seleccionar les activitats que hi apareixen?
Al final Cinc Cèntims és un projecte que hem creat nosaltres mateixes, que som cinc noies de 25-26 anys en una ciutat que està constantment intentant expulsar-te, que et força a no tenir espais gratuïts d’oci, o de baix cost, i anar a llocs que no estan pensats per a tu, sinó per a gent amb molt més poder adquisitiu. El que volem és que la gent se senti acollida a la ciutat de què se’ns intenta expulsar, radiografiant quins espais de trobada existeixen i compartint-los per generar xarxa. Ja no només pel públic que hi assisteix, sinó també perquè els mateixos espais es coneguin entre ells.
Això ho tenim molt present a l’hora de seleccionar les activitats. És veritat que no sempre coneixem personalment totes les propostes que ens arriben, però intentem fer una curadoria perquè tot el que surti publicat a Cinc Cèntims siguin espais en què nosaltres ens hi sentiríem còmodes o acollides, per dir-ho així.
Per tant, pesa més el requisit que sigui un espai segur que no pas que sigui poc conegut?
Sí, més o menys. La intenció tampoc és buscar coses recòndites i que no se sàpiga que existeixen, però sí que altres agendes, si et poses a buscar què fer un cap de setmana a Barcelona, segurament et porten a espais que no aposten per l’autogestió, que fan una criba monetària per entrar-hi i que són més coneguts però alhora més inaccessibles per a nosaltres.
“El nostre públic majoritàriament és jove, i això trenca amb el mantra de què els joves no consumeixen cultura”
L’agenda es dirigeix a tots els públics, o va dirigida a un segment de la població concret?
Això ha estat un debat dins el projecte, perquè tampoc acabem de saber ben bé quin és el nostre públic. Sabem que majoritàriament són joves, això segur. I aquí vull remarcar que això trenca amb el mantra de què els joves no consumeixen cultura.
Més enllà de l’edat, com que volem posar les propostes culturals a l’abast de tothom i que quan consultis Cinc Cèntims puguis triar a quins espais anar, intentem que no sempre siguin coses que coneixem o dels nostres cercles. Estem treballant en diversificar el ventall d’opcions, però sense deixar de banda els nostres interessos i la forma com concebem l’oci i la cultura.
A quins interessos considereu que ha de respondre la creació i el consum cultural?
Sento que tota l’estona se t’empeny a crear des d’un lloc molt consumista, i això et porta també a reduir el teu consum cultural a unes coses molt concretes. A nosaltres el que més ens mou a l’hora de crear és generar comunitat i que la creació artística no es quedi en un “hem fet això”, sinó que sigui més un “hem fet això, hem conegut aquestes persones, que n’han conegut d’altres, s’ha generat un espai dinàmic, obert i, sobretot, accessible”.
I dic accessible ja no només a nivell econòmic, sinó en tots els sentits, perquè a vegades es genera una distància entre l’obra i l’espectador, o no et sents ben acollit a l’espai, o s’utilitza un vocabulari que no és accessible…
Per què són importants els espais artístics fora dels cercles més comercials?
Per moltes coses. D’una banda, per sentir-te partícip de la teva ciutat, que és una de les bases de Cinc Cèntims. L’escena cultural d’una ciutat no ha de ser només per a una gent concreta que s’ho pot permetre. D’altra banda, també per sentir-te connectat al que està passant al teu voltant, perquè més enllà del producte cultural, la cultura parla del que passa a la ciutat, i és una manera d’aterrar en la realitat del lloc on vius, veure quines propostes es fan, des d’on parlen aquestes propostes…
Perquè tot és polític.
Exacte. No es pot deslligar la política de la cultura, perquè la cultura és política. No hi ha decisió que no sigui política, i més quan estàs apel·lant a altra gent.
“Sembla que només hi ha unes certes persones fent coses en uns certs espais, però és mentida”
Quin futur li pronostiqueu a l’escena cultural de Barcelona?
Ara mateix viu un moment molt potent. Si se segueix apostant per aquesta escena i se’ns deixa marge de maniobra dins la ciutat, hi ha projectes i propostes molt potents, amb espais nous i accessibles. És que no t’ho acabes. També és un “problema”, per dir-ho així, que ens trobem a Cinc Cèntims, que les opcions són gairebé infinites.
Ara bé, també sento que hi ha un desgast creat per la pròpia ciutat i potser també un desencant de què sempre sigui el mateix el que predomini. A vegades sembla que només hi ha unes certes persones fent coses en uns certs espais, quan és mentida. Tenim una relació amb l’escena cultural de la ciutat que es podria definir com d’amor-odi.
I a Cinc Cèntims, què li deparen els mesos vinents?
Doncs és difícil fer-ho i mantenir-ho perquè cadascuna té la seva feina, els seus horaris i la seva vida, però tenim moltes ganes de seguir. Ara estem en un moment de creixement del projecte, cosa que ens requereix més temps. La nostra idea és professionalitzar-lo i fer-ho el millor possible i apte pel consum de la gent que ens segueix: seguir fent agendes i seguir pensant quins altres formats ens ve de gust explorar.
Afegeix un nou comentari