La violència obstètrica a l'Estat és una realitat més greu que a d'altres països. Ho denuncia l'advocada i escriptora Marta Busqueta Gallego, presidenta de l'associació Dona Llum per un part respectat.

Dona Llum treballa per un part respectat. No és una obvietat el respecte en una situació de vulnerabilitat?

Hauria de ser una obvietat però no ho és. Hi ha professionals que segueixen fent pràctiques obsoletes no recomanades fins i tot pel ministeri de Sanitat.

Quina és la vostra perspectiva?

Quan les organitzacions com Dona Llum comencen a aparèixer es defensa el part respectat des d'un punt de vista molt mèdic, es planteja quin nivell d'intervenció medicalitzada volem tenir. Més endavant, es parteix de la perspectiva de drets humans més enllà de la intervenció. Cada dona és diferent i les necessitats són diferents. S’ha d’informar de les diverses opcions i preguntar què necessita per acompanyar-la adequadament.

Hi ha qui nega l’existència de violència obstètrica. Com és?

Quan és una cosa que ens passa i que denunciem les dones se'ns titlla d'exagerades i d'histèriques. A nivell d'activisme va haver-hi un abans i un després quan les Nacions Unides i el Consell d'Europa van fer una resolució sobre la violència obstètrica. Portem anys denunciant-ho i fa ràbia perquè aquí no li han donat veracitat fins que no ho han validat certes institucions.

Tot i així, hi ha gent que ho nega. No crec que la gent causi violència conscientment, però passa. Hi ha una part que és responsabilitat individual i una part estructural. Hi ha d'haver una conversa sobre el model que tenim i si aquest afavoreix la violència obstètrica.

Quin model tenim?

Fins i tot el ministeri de Sanitat reconeix que Espanya és un model molt intervencionista. Tenim poca atenció primària, no tenim prou llevadores, està basada en l'hospitalització i la medicalització. Ara estan havent-hi canvis a Catalunya. Ha obert el segon centre de naixements públic al Parc Taulí. Aquí les llevadores controlen les dones i es deriva a l'obstetra les que tenen patologies perquè pareixin a l'hospital. No es nega la intervenció sinó que es fa servir quan es necessita.

Hi ha una falta de respecte, una manca d’educació emocional, entre la classe mèdica?

Venim d’una formació molt tecnificada i no se li dona espai a la part d’acompanyament humà. També hi ha el masclisme cap al cos de la dona, falta perspectiva de gènere. El que passa és que molts no han vist una altra cosa que parcs medicalitzats i no tenen altres referents.

S’agreuja perquè afecta majoritàriament dones?

Per descomptat. Quan posen queixes moltes reben com a resposta "Lamentem que aquesta hagi sigut la seva percepció". Es transmet que la dona és una fluixa. El fet que siguin "temes de dones" fa que sovint no se li doni cap mena de prioritat. Comprar un robot Da Vinci omple titulars, agafar les plantes de maternitat i renovar-les no. A ningú li importa que les condicions de part siguin tètriques.

Què hem de saber abans de parir?

Per parir, primer de tot, hem de saber que la majoria estem sanes, i podem parir satisfactòriament. És important que ens informem pel nostre compte sobre les intervencions, quins són els enfocaments i les possibilitats, que ens plantegem què volem, i que coneguem els nostres drets. Hem de saber que l'atenció pot variar molt, hi ha una taxa de cessaries i induccions molt variable segons l'hospital on anem. Està bé tenir les dades per saber que ens convé més.

Què és la maniobra Kristeler?

Pugen a la teva panxa i premen amb els colzes o els avantbraços per obligar el bebé a néixer. Al Regne Unit si ho fas et treuen la llicència sanitària. Aquí et diuen que no la fan però sabem que la continuen fent a molts hospitals.

Patim mutilació genital?

La mutilació genital femenina és quan per creences culturals es tallen els genitals d'una dona per no ser suposadament funcionals. Això és el que és una episiotomia, que fins fa poc es feia a tothom. Es parteix de la idea que una vulva no pot parir un nadó sense que li facis un tall i no es necessita en la immensa majoria dels casos. Les taxes superen el 50% en alguns hospitals i això té conseqüències molt greus.

És una conseqüència del procés. Si tens una dona parint estirada, que és una posició antifisiològica, amb oxitocina sintètica, que accelera el part, necessites tallar.

Què és l'oxitocina sintètica?

És un medicament farmacològic de molt alt risc que accelera o inicia el part. En anglès es distingeix entre "induction", quan s'utilitza per iniciar-lo, i "augmentation", quan s'utilitza per accelerar-lo. Aquí a Espanya les d'"induction" doblen els números de l'OMS, i l'"augmentation" s’utilitza en el 85% dels parts en alguns hospitals. És una barbaritat. Té riscos per a la mare i per al nadó. Els interessa accelerar els parts a nivell logístic. Quan ho tenim tan normalitzat en dosis súper elevades, que a països com Regne Unit es posen les mans al cap, és una fallida del model.

Vau fer un estudi que deia que s'havien reduït els parts els caps de setmana.

El va fer El parto es nuestro i nosaltres el vam traslladar a Catalunya amb dades de l'Idescat. Abans dels 80, és a dir, abans que es generalitzés l'ús de l’oxitocina sintètica, els parts es produïen qualsevol dia de l’any. Després han passat a ser de dilluns a divendres en horari laboral. Si ho comparaves amb Madrid era molt curiós perquè per San Isidro no hi neixen nadons però a Catalunya sí, i l'Onze de Setembre, al revés. S’ho fan venir bé perquè els torns siguin més fàcils.

Això és la feina central de Dona Llum: informar. Però qui creieu que hauria d’assumir aquesta tasca?

El departament de Salut. Nosaltres hem fet informes amb dades de cessaries del departament que ells no utilitzen. Vam veure que hi havia un hospital públic amb una taxa de cessaries del 60% i vam enviar una carta preguntant què passava. Creiem que ho hauria de fer el propi departament.

Com trobem el lloc on se’ns respecti l’embaràs i el part? Són accessibles a tothom?

A la nostra web tenim un mapeig i el grup de Facebook funciona força bé per intercanviar experiències. El primer és saber què volem i què necessitem. Potser necessitem un part altament medicalitzat, però pot ser respectuós. No té res a veure amb el nivell d’intervenció sinó amb tractar la gent com persones.

Defenseu el part a casa?

Nosaltres defensem el part a casa com una opció i pensem que hauria d’estar incorporada a la cartera de serveis perquè defensem una sanitat pública universal i gratuïta. No és just que hi puguis accedir només si tens diners. Pensem que hauria d’estar a l’abast de qualsevol.

És millor la pública, però hi ha més gent que els busca a la privada.

Estructuralment la pública té menys percentatge de cessaries i induccions perquè a la privada ho facturen i els interessa accelerar-los. Però sí que és veritat que, sobretot amb el covid, hi ha dones que han anat a la privada buscant una millor atenció. Després es donen situacions surrealistes, com pagar 900 euros per un part natural sense intervenció. Hi ha professionals en concret amb fama i les dones amb tal de tenir opcions paguen per no jugar-se-la.

Pel que expliqueu la situació a Espanya és preocupant.

Ho és. Una de les coses que fa més ràbia és que no demanem una utopia. Ja està inventat, hi ha models que funcionen bé a altres països, i que són més eficients a nivell pressupostari. Per què no els copiem? Aquest any portarem una representant de llevadores i una d'obstetres perquè ens expliquin el seu model perquè hi ha professionals que no han sortit d'Espanya. La gent que surt al·lucina. Aquí no hi ha formació en fisiologia bàsica ni es parteix de la mateixa base de respecte.

Teniu algun acte previst més?

Ara mateix estem intentant recuperar la presencialitat i estem centrades en tornar a la situació precovid. No era la millor, però és que hem experimentat un retrocés molt important.

En quin sentit?

Moltes dones han estat parint soles. Estan parint amb mascareta. Pots sortir a fer jogging sense mascareta però no parir. Al nord d'Europa no s'ho poden creure. Hi havia dones a qui els havien fet ventoses i forceps per expulsar el nadó ràpid amb l'excusa de la pandèmia i això genera problemes de sol pèlvic greus. S'han separat mares i nadons perquè sí en contra de les directrius de l'OMS, que deia que s'havia de garantir la lactància inclús en el cas de mares positives. Feien el que volien. És pura violència.