Megan Rossman: “El Lesbian Herstory Archives és un arxiu viu. La generositat de les dones implicades emociona”

IdemTV
Autor/a: 
Carme Porta
Megan Rossman, directora del documental ‘The Archivettes’. Font: IdemTV
Megan Rossman, directora del documental ‘The Archivettes’. Font: IdemTV
'The Archivettes' explora la invisibilitat de les dones lesbianes a partir de la història dels Lesbian Herstory Archives de Nova York. Font: IdemTV
'The Archivettes' explora la invisibilitat de les dones lesbianes a partir de la història dels Lesbian Herstory Archives de Nova York. Font: IdemTV

Megan Rossman: “El Lesbian Herstory Archives és un arxiu viu. La generositat de les dones implicades emociona”

Autor/a: 
Carme Porta
IdemTV

Resum: 

Entrevistem la directora del documental ‘The Archivettes’, un film que planteja una exploració sobre la invisibilitat lesbiana.

El documental ‘The Archivettes’ va presentar-se a la Mostra Internacional de Films de Dones, celebrada en línia entre l’1 i el 14 de juny. El documental planteja una exploració sobre la invisibilitat lesbiana a partir de la història dels Lesbian Herstory Archives de Nova York.

Hem entrevistat a la seva directora, la Megan Rossman.

Que et porta a fer ‘The Archivettes’?

La primera vegada que vaig entrar al Lesbian Herstory Archives, vaig sentir com si tornés a casa. No tenia coneixement de la història de les lesbianes abans d’anar-hi i m’he trobat a mi mateixa i a la meva pròpia història en aquests arxius. Va ser aquesta sensació la que em va inspirar a fer tres curtmetratges sobre els arxius: ‘A Lifetime of Make Change’, ‘Love Cart Rescue Squad’ i ‘A Brief Herstory’.

Amb cada curtmetratge que vaig fer sobre aquest grup de dones, que s’anomenen a elles mateixes ‘Archivettes’, un diminutiu irònic de ‘arxivistes’, vaig obtenir una comprensió més completa de la profunditat i l’amplitud de la seva història. Aquest potencial, unit al meu objectiu personal de crear un llargmetratge, va portar a ‘The Archivettes’.

La creació del Lesbian Herstory Archives va portar a la recuperació de veus invisibles, creus que hi ha intencionalitat política en l’origen?

La primera vegada que vaig entrevistar Deb Edel em va dir que la tasca d’arxivar és un acte polític. Les lesbianes estaven sent deixades fora de la història. I aquest grup va prendre en les seves mans la tasca per canviar això. La història és sovint tapada i falsejada. Prenent la història de la teva gent amb les teves pròpies mans és una manera de combatre aquest blanqueig, ja sigui una lesbiana, una persona de color, etc.

El 2016 vas dirigir un primer curtmetratge sobre els arxius ‘Love letter rescue squad’, era una primera part del projecte?

Sí! Tot va començar quan em vaig adreçar a les Archivettes per veure si alguna d’elles estava disposada a fer una entrevista. Tant Deb Edel com Maxine Wolfe van acceptar. Vaig acabar fent un curtmetratge sobre Maxine anomenat ‘A Lifetime of Making Change’. Vaig entrevistar Deb poc després I a partir d’allà vaig anar filmant progressivament els esdeveniments.

Per exemple, quan les Lesbian Herstory Archives van marxar a Brooklyn Pride, vaig anar i vaig rodar. Aquella filmació gradual es va convertir en ‘Love Letter Rescue Squad’. Quan es va estrenar a la mostra de cineastes emergents a Cannes i vaig veure la resposta de la gent, em vaig adonar que no era la única que s’havia inspirat en LHA. Sabia que havia de fer un projecte més llarg.

Què han representat per tu l’arxiu i les voluntàries que hi participen?

Lesbian Herstory Archives és un arxiu viu. La generositat i amabilitat de les dones implicades ha estat una experiència increïblement emocionant per a mi. Des del moment que vaig entrar als arxius i vaig conèixer a Maxine, fins a presentar-me a la porta de Joan Nestle a Austràlia, la gent dels arxius m’ha tractat com si fos de la família. Com a lesbiana, jo coneixia la idea de la nostra família LGTBQIA +, però no la vaig sentir fins que em vaig involucrar amb les Lesbian Herstory Archives. Aquest arxiu tracta de la gent comú. En aquests arxius m’he trobat a mi mateixa i he trobat la meva pròpia història.

El film és una forma de compromís polític, al seguir visibilitzant, 40 anys després, de la fundació dels arxius?

Sí! Com que el president Trump i la seva administració treballen per desmantellar els drets LGBTQ i altres proteccions, hi ha una sensació d’urgència per entendre el passat de les lluites del moviment. ‘The Archivettes’ explora la història de l’arxiu i, a través d’això, les lluites personals i polítiques de les dones que hi participen. Com diu Illaria, una becària als arxius, al final de la pel·lícula, una part del nostre treball és la visibilitat. Fer un arxiu, garantint així que la nostra història arribarà a les generacions futures, és una manera fantàstica de fer-ho.

Perquè era important fer un documental sobre els ‘Lesbian Herstory Archives’ i les seves fundadores?

Vull que la gent entengui que la nostra història és important. Tu ets important! Tothom té valor i hauria de fer un seguiment de la seva vida perquè les generacions futures tinguin l’oportunitat d’aprendre d’elles. Una gran quantitat d’arxius giren al voltant de persones famoses. Mentre que les Lesbian Herstory Archives inclouen algunes persones conegudes, com Audre Lorde, està més centrat en la gent comú. Com era ser una lesbiana al Oest Mitjà als anys cinquanta?

Quins són els teus projectes de cara al futur? Algun altre també amb la comunitat LGTBI?

Fa poc he acabat un curtmetratge sobre Naomi Replansky (lesbiana i poeta) i que s’estrenarà aquest estiu. Naomi forma part d’una escena a ‘The Archivettes’ i quan la vaig veure llegir, vaig saber que havia de fer una peça que es centrés en ella. Té 102 anys i encara està forta. Va néixer durant l'any de la grip espanyola i actualment sobreviu a la segona pandèmia de la seva vida. És una dona increïble.

Afegeix un comentari nou