Montserrat Carafí: “Ens defineix que fem coses amb les nostres mans, siguem artesans, artistes o creatius del món”

Montserrat Carafí és una ceramista que va descobrir la seva passió per l'argila i les tècniques tradicionals des de ben jove. Criada en un entorn rural, la seva obra està profundament marcada per la ceràmica popular, aquella que es trobava a les cases de les àvies i reflectia la vida diària. Aquest lligam amb la natura i la terrisseria tradicional ha esdevingut el fonament del seu treball artesà.

Amb una predilecció pel torn, la Montserrat explora també nous territoris creatius, com el seu projecte Bola de fang, on fusiona la ceràmica amb la natura. Per conèixer més sobre sobre la seva manera de treballar la ceràmica, des de Xarxanet hem parlat amb Montserrat Carafí.

Què et va portar al món de la ceràmica i com va sorgir encarar-te cap a l’artesania?

Quan vaig decidir-me per la ceràmica, podria haver escollit qualsevol altra disciplina, ja que tot el que se m'oferia em resultava igual d'interessant.

A l'escola Massana, que és on vaig començar, m’oferien totes les possibilitats. Jo ho podria haver fet qualsevol altre, i si va ser durant el primer any que és comú on ho vaig tocar tot, gravar, serigrafia, escultura, pintura… Vaig triar fang o ceràmica, perquè tocar fang a mi em resultava molt fàcil. La ceràmica m'encaixava amb tot el meu entorn que m'havia acompanyat de la infància: el fet de tocar fang, les vinyes i tota la terrisseria popular que habitava les cases en aquell moment.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by MONTSERRAT CARAFÍ FERRER (@montserratcarafiferrer)

Com ha influït el contacte amb la natura en la teva infància en la teva manera de crear?

El meu vincle amb l'entorn rural i els jocs de la infància estan profundament connectats amb la natura. Quan plovia jugàvem amb fang, perquè hi havia aigua i la vinya estava molla. Quan era primavera jugàvem amb les plantes d'una manera simbòlica i utilitzàvem els brots i les fulles com a mitja expressió. Jo treballava amb el que em donava el territori: la terra i la llibertat de jugar al carrer, cosa que ara és menys habitual als pobles petits.

No sé si va ser el tocar fang el que em va portar a aprofundir en l'argila, en lloc de seguir amb les plantes. El que sí que sento és com a infant contactar amb la natura fa que la llibertat d'expressió es manifesti. I ha fet que aquesta expressió m'hagi vinculat amb l'argila.

Creus que la cultura popular o tradicional ha estat una inspiració per tu?

La ceràmica popular per mi és l'arrel d'on veig i d'on jo m'expresso. Vaig descobrir-ho i ho he descobert fa poc, quan reviso treballs meus de quan jo era jove, i penso: estava fent el mateix que he fet ara. Inclòs en treballs sobre gravats, els gravats són dibuixos de peces de ceràmica tradicional.

Jo tinc un amor pels objectes, com els objectes en desús que jo li tinc un respecte i una atracció. Els objectes de ceràmica que corrien per les cases de les àvies o les tietes. Jo trobava la bellesa d'aquests objectes, com objectes utilitaris, però els hi trobava un encant molt apuntat i molt contemporani. Per això sempre ha sigut la fonda d'inspiració. El torn és la meva predilecció. Pot ser ceràmica més creativa pot ser amb múltiples i infinites tècniques, però si aprens a tornar les formes es multipliquen i es magnifiquen.

Has parlat d'influencies a la cultura popular, però existeixen altres influències d’altres cultures en les teves peces?

Estic molt vinculada a la tradició i a la ceràmica popular d'origen com a un concepte utilitari. No tinc cap pretensió de dir que la meva cultura és aquesta, perquè he nascut aquí i ja està. En el món occidental o a la cultura en què hem nascut, sembla que no recordem que tot està en constant transformació. A la cultura oriental, hi ha un terme que es diu Wabi-Skabi que parla d’això mateix: la bellesa de la imperfecció. I això m'encaixa perfectament en el treball que estic fent jo. En l'àmbit personal, en l'àmbit creatiu, les meves peces que estic fent poden ser completament perfectes o no, i també són perfectes.

Jo he après de mestres terrissers que treballen la terrisseria de manera original, sense cap pretensió que sigui perfecte, com una cosa fluida i espontània. Un mestre terrisser, que per generacions ha fet cantis, guardioles, cassoles, no busca l'exquisidesa i la línia perfecta. Però sí que és cert que al món oriental, aquella cassola que va torta la magnifiquen i la veuen bellíssima. Nosaltres tenim com menyspreu a allò que fa tort.

La teva predilecció és el torn, però has realitzat altres projectes relacionats amb l'argila. D’on neix el projecte boladefang?

És una cosa que ha sorgit de manera natural, és el projecte que tinc paral·lel a totes les meves peces de creació. Abans de treballar el torn, jo preparo pastons de fang, que són volums de fang de forma esfèrica. I a partir de la multiplicació d'aquestes boles un dia agafo aquestes boles i començo a jugar amb elles.

Aquest joc més íntim de jugar, fer boles de fang al meu taller, de sobte va creixent com a concepte, com a significat per mi, i sobretot perquè la gent ho veu i li agrada. Començo a ensenyar a fer boles de fang amb la meva família i amics, i faig un híbrid entre una altra idea, que és jugar a fer boles de fang i posar llavors de plantes a dins d'aquestes boles de fang.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Montserrat Carafí Ferrer (@boladefang)

Utilitzes les xarxes socials per fer promoció de la teva feina. Creus que aquest univers pot conviure amb el món artesanal?

Arran de publicar les meves primeres fotografies o tallers de bola de fang a Instagram va fer que la gent s'interessés. Una de les coses que he acceptat és que estem en una evolució tecnològica i si tu no convius amb això, et quedes al marge. Tanmateix, això no vol dir que tinguis estar-hi.

Qualsevol artesà o gent que treballa amb la teva creativitat i amb el teu món tan inspirador pot estar en un espai en què no mostri el teu treball i és tan valid com mostrar-ho a la xarxa. Tu mostres el que fas i connectes amb altres persones que tenen o que de sobte creen un vincle amb tu que no farien si tu no mostressis allò que fas. Jo crec que aporta més que menys, però si no ets un esclau d'aquesta necessitat. Mostrar pel plaer de compartir. Almenys jo ensenyo allò que tinc ganes de compartir.

Es pot distingir clarament entre l’aspecte artístic i l’artesanal a la teva obra? Com conviuen aquests dos mons?

Tu t'has de definir, t'has de definir amb algun concepte: Ets artista, ets artesana, ets creativa… Però en realitat no ens defineix això, ens defineix que fem coses amb les nostres mans, a través del nostre cos hi ha una creació siguem artesans, artistes o creatius del món. Hi ha un moment en el meu creixement que dir-me artesana em semblava pejoratiu, despectiu. Aleshores jo m'anomenava artista.

Però m’ho he treballat amb els anys, perquè existeixen molts prejudicis. Si et dius artista o dissenyador o artesà, té un valor o un altre, depèn del moment en què vivim. Per exemple, ara mateix dir-se artesà quasi que té més caixa que artista. I en altres moments històrics un artesà potser tenia un reconeixement i un valor que després en una altra època històrica un altre.

Com vius les col·laboracions amb altres artistes? N'hi ha alguna que t'hagi marcat especialment?

Hi ha una cosa que sempre es repeteix: no faig objectes amb la intenció que algú s'enamori d'ells. Sempre he creat la necessitat des de l'inversa. Algú que necessita o que jo puc ajudar amb el meu ofici, i ho faig. Això vol dir que qualsevol cosa en la qual jo puc aportar a través del meu ofici, m'encanta, m'agrada molt.

Per posar dos exemples, el Pepe Martínez, que és un percussionista de jazz, professor de música, em va comentar que necessitava algú que dominés l'ofici del torn per fer-li unes peces de ceràmica per fer música. O el cas de Xavier Macero, un altre artista plàstic que volia diferents peces de ceràmica per una instal·lació artística.

Quins horitzons veus per a l’artesania? Creus que la ceràmica està en davallada o vivim un moment de canvi?

S'han perdut pel camí molts artesans, que han anat tancant perquè no hi havia aquesta mirada de respecte cap a l'ofici. Famílies amb generacions de terrissers que han anat tancant, vímet, cistells… tot això s'ha anat perdent.

Ara mateix l'artesania viu un moment de creixement. Fa molts anys que faig ceràmica i hi ha hagut moments en què dir que tu ets artesà era quasi despectiu i pejoratiu. Però ara mateix que tu tinguis coneixement sobre un ofici et dona un valor únic i exclusiu. Es viu un moment en què el “fet a mà” la lentitud, amb temps, amb coneixement d'anys i anys d'experiència, és un valor afegit.