Per tal d’evitar un gran desemborsament de diners en el moment de la mort d’un familiar, a l'Estat espanyol les persones acostumen a contractar les anomenades ‘assegurances de decessos’, una pràctica molt arrelada a aquesta societat des de la Guerra Civil.

Aquestes entitats privades amb afany de lucre comporten el pagament d’una quota fixa que normalment supera el cost real del sepeli, però que permet les persones assegurades rebre determinats serveis necessaris en un moment difícil.

Segons dades de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), el cost d’un enterrament a Barcelona és d’aproximadament uns 3.863 euros en el cas de la inhumació i uns 4.502 euros en el cas de la incineració. Però... i si la persona que mor no té familiars, o aquestes persones no tenen recursos econòmics suficients per a contractar una assegurança o cobrir les despeses que comporta un enterrament bàsic?

Alternatives a la privada

Avui dia, s’ofereixen arreu del territori enterraments de beneficència per a casos concrets. En aquestes ocasions, les persones properes al difunt o difunta poden contactar amb els serveis socials de l’ajuntament corresponent per sol·licitar-lo. A la pràctica, però, existeixen molts problemes per determinar qui té dret a aquest servei gratuït. A més, cada municipi té diferents normatives al respecte.

Una alternativa són les mutualitats de previsió social. És el cas de Sinera, els orígens de la qual es remunten 27 anys enrere, quan un home de Cornellà va morir sense recursos ni familiars que pugessin costejar el seu enterrament.

Els seus veïns i veïnes van pressionar llavors a l’Ajuntament perquè actués i finalment van unir-se per pagar-lo conjuntament. Després d’aquella reivindicació, les persones que formaven part d’aquell moviment veïnal van decidir que seguirien ajudant pel seu compte les famílies en situacions de vulnerabilitat que ho necessitessin.

Els orígens de Sinera

Quan van començar a treballar-hi, la pressió per part de les assegurances i mútues privades va obligar-los a constituir-se com a mutualitat, que el DIEC defineix com una “associació de persones afectades per uns mateixos riscos que volen compartir proporcionalment i sense cap ànim de guany el cobriment d’aquests riscos mitjançant una contribució de cada associat”.

Era un moment, diu la presidenta de l’organització Pura Valverde, en què encara no havia començat el boom de les cooperatives. Així, van pensar que una mutualitat era el més adequat per a oferir el que volien oferir. En tot cas, la prioritat real era, i és, cobrir les necessitats dels seus veïns i veïnes.

Morir quan ets pobre

Sense comptar les possibles despeses derivades d’una atenció psicològica, un testament, un desplaçament i la estància de familiars que han de viatjar en alguns casos, un enterrament suposa normalment diversos costos referents al tanatori, el fèretre, les esqueles i flors, el sudari i condicionament del cos, el cotxe fúnebre i l’enterrament o incineració, entre altres.

Així mateix, s’han de cobrir diversos tràmits i gestions que han de quedar resoltes quan mor una persona. Desgraciadament, la classe social també s’hi veu reflectida en aquesta darrera etapa de la vida, ja que alguns opten per pagar més i tenir tota mena de luxes durant el procediment.

A Sinera ho tenen clar: tothom paga el mateix i tothom obté el mateix. És a dir, que el servei és igual per a tots i totes. Per això, les funeràries ja els coneixen i saben què han de fer quan arriba algú per part de l'entitat.

Per ‘enterrament digne’ entenen un enterrament amb els serveis bàsics coberts i amb una bona atenció posterior a les famílies. A més, expliquen, ja han incorporat també un servei jurídic. De moment es troben en sinergia amb més de 140 associacions veïnals de tota Catalunya, la majoria del Baix Llobregat, però esperen seguir creixent i superant les dificultats que han arribat amb la pandèmia.