Neus Ràfols: "La comunicació digital ha esdevingut el pal de paller de l'estratègia de la CONFAVC"

La CONFAVC coordina 456 associacions veïnals i 22 federacions. Quines eines o canals teniu establerts perquè circuli la comunicació entre tal volum d'entitats?

Des de fa 11 anys, quan es va aprovar el Pla de Comunicació de l’entitat, vam adonar-nos que calia promoure el salt cap a la comunicació 2.0 també al moviment veïnal, tenint clar que els nostres objectius comunicatius havien de respondre a l’ADN com a moviment social que som. Per tant, a més de comunicar com altres entitats, hem de dialogar i promoure la participació, relacionar-nos amb les nostres entitats sòcies i amb la societat general, però també, i molt important, establir una comunicació pel canvi de la societat i per a la millora de les condicions de vida als barris.

Ara bé, per fer el salt a la comunicació 2.0 amb aquests horitzons érem conscient que existia una 'bretxa digital' entre la nostra gent per una qüestió generacional, però que havíem d’apostar per aquest camí i superar aquest 'decalatge fent formacions als barris i fomentant l’ús de les xarxes socials entre les i els activistes del moviment veïnal. Una estratègia que hem vist amb el temps, que ens ha ajudat molt a guanyar visibilitat a la societat en general, a les generacions noves d’activistes, i a les administracions públiques, en les quals volem incidir.

Podem dir doncs que la comunicació 2.0 és la base de la vostra estratègia de comunicació?

Sí. Les xarxes socials i la comunicació digital (la nostra web i el nostre butlletí 'Barris en Xarxa') han esdevingut el pal de paller de la nostra comunicació, tant interna com externa, si bé que reforcem aquesta comunicació amb altres canals més tradicionals per no deixar cap públic apartat, com mailings, enviaments postals de la memòria d’activitats, trucades telefòniques, etc.

M’agradaria destacar que estem en ple debat del marc estratègic de l’entitat pel 2022 i el paper que hauria d’assumir la CONFAVC en les necessitats del moviment veïnal. En aquest context i durant els debats territorials a les federacions que vam fer, es va proposar enfortir el paper de les federacions perquè siguin extensions de la nostra comunicació entre la base territorial i la Confederació. Aquest serà també un objectiu de la comunicació futura de la nostra entitat: enfortir aquest marc federatiu per reforçar la comunicació i el sentiment de pertinença d’un projecte comú com és la pròpia Confederació, com a representant del moviment veïnal català.

Quines són les eines comunicatives que més acostumen a fer servir les federacions i les associacions que es troben sota el vostre paraigua?

Aquesta pregunta també ens la vam fer des de la CONFAVC i per això vam iniciar un projecte que es diu 'Mapa de la Comunicació Veïnal' per a radiografiar quines eines estan fent servir les entitats veïnals als seus barris (tant les federacions com les associacions veïnals de base) i quina relació comunicativa tenen amb la Confederació, amb la seva gent, amb les administracions, amb altres entitats, etc.

Gràcies aquest mapa vam adonar-nos que hi havia una tendència creixent molt accentuada a l’ús de les xarxes socials, perquè aquestes eren d’ús molt més intuïtiu i fàcil en comparació amb els antics blogs. Per exemple, els resultats del mapa del 2017 sobre una enquesta a 200 entitats veïnals apuntaven que el 58% eren usuàries de Facebook i un 35% de Twitter, a més d’altres xarxes socials. És una mitjana lleugerament inferior a la mitjana de persones usuàries en general a l’Estat espanyol. Aquí també hem de destacar un biaix de l’enquesta, ja que solien contestar al qüestionari les entitats veïnals que eren alfabetes digitalment.

I pel que fa als canals tradicionals de comunciació...

També cal esmentar que hi ha una realitat paral·lela d’entitats veïnals que utilitzen xarxes socials però al seu barri segueixen utilitzant comunicacions més tradicionals, com rètols de convocatòries, revistes de barri (que a més són com escoles de periodisme), programes de ràdio, etc. Aquesta realitat també conviu amb un sector d’entitats veïnals que s’han quedat molt allunyades de l’ús de les TIC’s i que coincideixen amb associacions veïnals de juntes molt envellides que no s’han renovat i que resisteixen amb una comunicació molt rudimentària encara.

Quin suport doneu a les federacions i les associacions de veïns i veïnes en tasques de comunicació?

Bàsicament donem un suport basat en quatre potes: la primera, fent formació per apoderar les mateixes asociacions i federacions i animar-les a redactar els seus comunicats i convocatòries de premsa perquè comuniquin les necessitats i lluites dels seus barris. També per a què es facin usuàries de xarxes socials, ampliant l’altaveu des del barri, al municipi, al país, etc, en un sol clic.

Una altra pota és el suport que els donem en el moment d’encarar una campanya comunicativa per a un fet que amb l’ajuda de la CONFAVC creuen que tindran més força mediàtica i d’incidència en les administracions públiques. Per exemple, hem realitzat rodes de premsa amb associacions veïnals i federacions d'associacions que han volgut denunciar un fet al seu municipi i no han tingut cap resposta de les administracions públiques, i en canvi, amb una sola roda de premsa amb nosaltres, i al tenir més repercussió mediàtica, tenen una reacció ràpida de l’administració que abans les menystenia.

Aleshores, la tercera i la quarta pota serien...?

La tercera pota seria senzillament fer d’altaveu de les seves reivindicacions a través de la nostra web i xarxes socials, perquè es visibilitzi el gran treball de cohesió social, de lluita de drets humans, que encara estan fent moltes entitats veïnals, contra la gentrificació, l’expulsió immobiliària, la pobresa energètica, el retorn del feixisme als barris i la xenofòbia, etc.

I la quarta, indirectament, donem visibilitat a la societat dels programes que  estan portant a terme amb la CONFAVC al territori. Projectes com 'A-porta' o 'Aula Actual', entre d’altres, al darrera dels quals hi ha associacions veïnals implicades, a vegades amb aliances d’altres agents socials i administracions.

Com promoveu el treball en xarxa entre les federacions i les associacions vinculades a la CONFAVC i amb altres agents?

Amb aliances estratègiques tant en campanyes reivindicatives com en projectes i en serveis. Com apuntava abans, estem enmig del debat del Marc Estratègic que mira al futur, i el moviment veïnal actualment és ja un conglomerat de moviments veïnals de base que comparteixen algunes lluites. Hem entès que ja no som els únics que estem lluitant per la millora de les condiciones de vida dels barris, que hi ha altres actors, i que per un mateix objectiu hem d’impulsar un treball cooperatiu amb aquests que també estan donant moltes respostes a les noves necessitats dels barris.

Des de la CONFAVC aquesta visió es té clara i comunicativament aquesta visió s’ha traslladat a fer aliances de campanyes comunicatives amb entitats tant diverses com sindicats, entitats ecologistes, plataformes de defensa de la sanitat, del dret de l’habitatge, dels drets energètics, amb entitats sobiranistes, etc., si l’objectiu coincideix en la millora de les condicions de vida del veïnat i el reforç de la cohesió social.

De quina manera treballeu la comunicació cap a l'exterior i els mitjans de comunicació?

Bàsicament amb tres 'nords': un és el d’explicar a les noves generacions militants que encara estem fent molta feina als barris per la seva dignitat i que poden comptar amb nosaltres en la seva lluita. I aquesta aliança amb altres entitats i generacions activistes que van sortir del 15-M (i que algunes ara estan en juntes d’associacions veïnals)-, la fem a través de les xarxes socials, bàsicament.

D'altra banda, advertim a les administracions públiques que encara som un 'lobby' fort ben arrelat al territori, i que han de comptar amb nosaltres per edificar les polítiques i agendes públiques. Que hem de ser-hi per saber quines seran les prioritats de la sanitat pública, per assegurar el dret a l’habitatge, als drets energètics, els equipaments futurs, el dret a la ciutat, etc. En aquest sentit, quan la veu del veïnat s’ha silenciat en la presa de decisions a escala de país, ho hem denunciat amb campanyes comunicatives, rodes de premsa, etc., amb l’ajuda dels mitjans de comunicació.

I envers la societat en general?

Envers la societat en general, posem èmfasi en el valor social dels nostres projectes, les nostres reivindicacions però també reforçant la nostra tradició històrica, de moviment social transversal que va 'construir' els barris de Catalunya des de la transició democràtica seguint unes idees molt translúcides d’igualtat d’oportunitats, de dignificar les condicions de vida de qualsevol veí o veïna.

I que aquests valors, malgrat els 30 anys de treball a l’esquena que porta la CONFAVC (més de 50 d’existència d’algunes associacions veïnals), encara són els que ens fan caminar. Que entre la tinta de la 'vietnamita' (l'antiga ciclostil) i el clic de les xarxes socials, han passat moltes revolucions, però encara estem parlant del mateix, i desgraciadament, encara molts drets com l’habitatge, els drets energètics o els espais públics, estan en primera línia de la trinxera comunicativa.

Pots visitar la pàgina web de la CONFAVC, així com el perfil de Twitter de la Confederació i el de Neus Ràfols.