‘Si t’esforces una mica, ja veuràs com et sentiràs millor’ o ‘si ets una mica més positiva, se’t passarà’. Aquestes són algunes de les respostes que la Laia rebia quan, d’adolescent, s’havia atrevit a comentar que no estava bé i que creia que li passava alguna cosa.

La culpa i la vergonya de pensar que tu mateix ets la font del problema, que no té tanta importància i que si t’ho mires d’una altra manera, canviarà, són idees que la societat ens introdueix des de ben petits cap als trastorns de salut mental. Fet que provoca que un gran nombre de joves s’autoestigmatitzin i no demanin ajuda.

“He viscut tota la vida en silenci. Es fa complicat, és molt dur portar-ho tot per dins, sense que els altres ho sàpiguen”, explica Laia Moles, activista d’Obertament. Espera que el seu testimoni ajudi al fet que les joves i adolescents puguin tenir una experiència diferent de la seva, que puguin parlar-ne obertament, sense vergonya i sense culpa, amb facilitat d’accedir a eines i recursos sense haver d’esperar tant de temps per demanar ajuda.

La importància de parlar obertament i demanar ajuda

Aquest és un dels motius pel qual ha nascut la campanya ‘No és culpa meva’, de la mà de l’entitat Obertament, per normalitzar el poder parlar de salut mental per trencar l’estigma i que, d’aquesta manera, les joves puguin demanar ajuda sempre que ho necessitin.

Arran de la pandèmia, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha detectat un augment del 27% en els intents de suïcidi entre les persones de 15 a 29 anys, dels quals entre un 35% i un 57% no demanen ajuda o tractament per culpa de l’estigma. A més, el 60% de les joves creuen que la pandèmia els ha afectat negativament i que el viscut durant aquest període tindrà conseqüències en el seu futur.

“La salut mental també forma part de la salut d’una persona i és igual d’important que la salut física”, reivindica Moles. Les persones joves es consideren un col·lectiu vulnerable, ja que el 75% dels trastorns mentals apareixen a l’adolescència. “Quan abans demanis ajuda, menys greu és el trastorn i més fàcil serà solucionar-ho serà per caminar cap al benestar”, explica Sígrid Pérez, responsable de la campanya.

Debats, testimonis i un espai on expressar-se

A través de diferents recursos, ‘No és culpa meva’ ha obert portes en diferents canals de difusió, per tal d’arribar al major nombre de persones possibles. Gràcies a tres taules rodones que han organitzat amb influencers i activistes, han proporcionat a totes les persones que ho necessiten un debat i una conversa sobre la salut mental emmarcada en els àmbits laboral, educatiu, cultural i els estereotips en mitjans de comunicació.

Un material que es pot trobar a les xarxes socials i a la pàgina web que han habilitat, en la qual es poden descobrir diferents testimonis de joves que han patit un trastorn de salut mental i el procés que han seguit per demanar ajuda. Compta amb un apartat on tothom pot alçar la veu i on es pot expressar, i un seguit d’informació i dades sobre la salut mental en els joves.

El procés de compartir què et passa: la por i la vergonya

“El problema és que quan no demanes ajuda, la pilota es va fent més i més gran, fins que al final et limita en certs àmbits de la teva vida”, detalla Laia Moles. Va ser en el moment de no poder més, que va fer el pas per explicar el que li passava i demanar ajuda.

Compartir la seva història va comportar donar-se compte que hi ha persones que estan passant pel mateix. “Em va fer sentir menys sola i menys perduda. Hi ha esperança, se’n pot sortir”, afegeix. Un professional de la salut mental facilita les eines que una persona necessita per poder gestionar les situacions que provoquen ansietat i por.

Segons declara la Laia, a mesura que avances en el teu procés, aprens el que diu la campanya: que no és culpa meva. “Explicar-ho i compartir-ho t’ajuda a tu mateix a treure sentiments que tens a dins i ajuda les altres persones que poden pensar ‘si ella ho ha fet, jo també puc’”, detalla l’activista d’Obertament.

La societat davant els trastorns de salut mental

En l’actualitat, vivim un creixement de la visibilització de la salut mental, però només es parla de trastorns concrets, com pot ser l’ansietat o la depressió. Malalties com l’esquizofrènia o la bipolaritat queden invisibilitzades i continuen patint un estigma, fet que indica que encara queda molta feina per fer, segons expressa Laia Moles.

“Desgraciadament, el tema de la salut mental no té data de caducitat”, reivindica Sígrid Pérez. La campanya ‘No és culpa meva’ i tots els seus recursos estaran disponibles tot el temps que calgui, segons expressa la responsable d’aquesta, i se’n farà difusió sempre que centres educatius i institucions ho demanin, a més de potenciar-la en dies marcats, com per exemple, el Dia Mundial de la Salut Mental.