Òscar Esteban: "El Raval és el futur de Barcelona en termes de diversitat cultural i cohabitació"

La gran diversitat cultural que caracteritza el barri barcelonès del Raval, els nombrosos recursos educatius amb els quals compta, el llistat d'equipaments presents i la gran oferta comercial, fan del barri de Ciutat Vella un espai únic de gran riquesa sociocultural. La tasca de la Fundació Tot Raval està encaminada en generar espais de treball comunitaris per a tots aquests agents del barri, i promoure el diàleg, amb l'objectiu de millorar la cohesió social, la convivència i el benestar.

La Fundació Tot Raval, la primera fundació comunitària de l'Estat espanyol, celebra enguany el seu vintè aniversari mantenint la seva tasca de dinamització de la participació dels nombrosos col·lectius del Raval per tal de fer diagnòstics al voltant de les necessitats del barri i trobar solucions compartides en les quals tothom participi. D'aquesta manera el màxim de persones i col·lectius diversos poden explicar la seva realitat i compartir els seus recursos amb la resta.

Sovint estigmatitzat, sobretot per la imatge que s'ofereix del barri als mitjans de comunicació, el Raval és el gran desconegut dels veïns i veïnes de la resta de barris de Barcelona. Així ho considera l'Òscar Esteban, director de la Fundació Tot Raval, que valora enormement la tasca que ha dut a terme la fundació al barri.

Impulseu una gran diversitat de projectes al barri. Quin és el procés per crear-los?

El que fem és dinamitzar plenàries comunitàries al voltant d'un tema específic. Tothom que hi vulgui participar, perquè té interès i creu que pot aportar alguna cosa, hi participa. A partir d'aquests espais de dinamització que funcionen durant tot l'any, es van pensant quins projectes tenen sentit que produïm conjuntament.

El projecte és el resultat, però al final cal destacar el mètode, el treball que es fa conjuntament, el coneixement que es comparteix, el vincle que es genera. Reconèixer l'altre i entendre l'anàlisi que fa sobre la realitat del barri. Cadascú és diferent i té una visió diferent. Així que és després d'aquest procés que produïm els projectes, que és el que la gent coneix. Però cal destacar que el projecte és el final d'un treball comunitari sostingut en el temps.

Hi ha una forta tasca anterior que permet crear projectes.

Per exemple, el RavalEstiuEducatiu és un projecte sorgit del Grup d'Educació Comunitària del Raval, que fa sis anys que funciona. És un grup que en els darrers anys va generar el Diagnòstic de l'Educació al Raval, ha fet l'EDhack Raval, una hackató educativa, és a dir, que ha desenvolupat diferents projectes. Així que quan va esclatar la pandèmia, com que ja teníem un espai de treball comunitari amb una diversitat d'actors, que agrupava escoles, centres oberts, centres culturals i altres actors socials, vam produir una ràpida resposta compartida.

En definitiva, són espais on la gent s'aproxima i treballa, allibera temps de les seves hores, de veïnat, de feina, d'equipaments culturals, de comerciants, d'actors molt diferents, i allà pensen les respostes compartides a les necessitats del barri. I això acaba generant aquests projectes que són compartits.

"El projecte és el resultat, però al final cal destacar el mètode, el treball que es fa conjuntament".

Al voltant de quins àmbits es duen a terme aquestes plenàries?

La salut comunitària, un àmbit molt potent del qual surten molts projectes; l'àmbit sociocultural, des d'on es treballen projectes com el Festival Raval(s), el Sant Jordi o l'òpera comunitària; l'àmbit socioeducatiu, on s'impulsen l''Apadrina el teu equipament' o el 'RavalEstiuEducatiu'; i l'àmbit laboral i de desenvolupament econòmic, que també inclou les seves pròpies plenàries, com la Xarxa Laboral del Raval (XLR) o la de Turisme Sostenible.

En totes aquestes plenàries, que es deriven d'aquests quatre grans àmbits, hi ha una participació diversa, i és on es generen tots aquests projectes. Al final de l'any, comptem amb la participació en aquests espais d'uns 300 col lectius.

Aquest treball en xarxa que fomenteu, tan important pel barri, el podem trobar en altres zones de Barcelona?

El treball en xarxa existeix en molts barris. La dinàmica que hem trobat al Raval és a partir d'aquesta fundació, que està coparticipada per diversitat d'actors. De fet, al patronat trobaràs entitats comercials, entitats socials, entitats culturals i també equipaments de l'administració. Conflueixen les diferents forces que hi ha al barri i clar, es doten d'una fundació per fer aquest espai de treball comunitari compartit.

Potser la diferència amb altres espais és que nosaltres no intentem quedar-nos només en la coordinació d'entitats socials, cíviques o ciutadanes, sinó que intentem implicar actors que tradicionalment potser no estarien tan avesats a vincular-se amb el seu entorn. Grans equipaments, o entitats de l'àmbit comercial, que són molt actives des del principi, formen part de la fundació i també exposen les seves necessitats, així com tot el seu coneixement.

Estan representats doncs tots els actors del barri.

Nosaltres som una entitat d'entitats. La fundació té una presidència i tres vicepresidències, de les quals una representa l'àmbit comercial, l'altre l'àmbit cultural i l'altra el social. I això es replica a tot el patronat. Sempre intentem reservar aquest tant per cent de diversitat en els nostres òrgans de govern, així que la fundació al final no deixa de ser un espai de tots. Llavors l'entitat, es dota d'un equip tècnic que facilita aquests espais temàtics de participació comunitària.

Quin és l'estat actual del barri? Durant anys ha estat estigmatitzat.

Ens agrada dir que el Raval és el futur de la ciutat, en termes de diversitat cultural i de cohabitació. D'aquí a vint o trenta anys, possiblement es reproduirà a molts altres barris de la ciutat i del país aquesta diversitat cultural i d'identitats que trobem al Raval de Barcelona. O la vulnerabilitat i la pressió exercida fruit de la gentrificació, que ha afectat tant la qualitat de vida al barri. Per tant, al Raval trobem molts reptes que hem de treballar, ja que possiblement s'estendran a la resta del país en els propers anys.

"Al Raval hi ha reptes pels quals treballem que possiblement s'estendran a la resta del país properament".

És evident que el barri està al centre de la ciutat i que tradicionalment s'han produït coses que a la resta de la ciutat no es produïen. Dit això, hi viuen 50.000 habitants, gent treballadora, d'orígens molt diversos, que comparteix molts espais i que també tenen una vida molt normal. I d'això normalment no se'n parla. Poca cosa podem fer més que explicar que la gent que no ve a passejar pel barri es perd una part molt important de la ciutat.

És un barri desconegut per a la resta de la ciutadania barcelonina?

Sí. La gent es queda amb la primera capa que veu i es perd tota la riquesa que té el barri, la vida comunitària, la convivència, la diversitat, la innovació en projectes socials, microprojectes culturals i la gran iniciativa ciutadana que hi ha.

Parla'ns de la participació ciutadana al barri. Quin és l'estat de l'associacionisme al Raval?

Hi ha gran tradició d'autoorganització al Raval, el barri sempre ha estat molt potent en aquest sentit, i això segueix més fort que mai. Jo diria que des de fa uns quants anys hi ha una onada de participació, d'organització veïnal, que dona resposta a les necessitats i els reptes que té el barri. S'ha generat noves estructures per donar resposta a la veu dels veïns i fomenten la participació en diversos nivells. És molt necessària, per exemple, per afrontar reptes, com per exemple l'habitatge.

Malgrat això, és un barri que té com a repte generar més moviment ciutadà, per exemple, al voltant de les Associacions de familiars d'alumne i dels centres educatius. El repte és intentar acompanyar i empoderar al màxim aquells projectes que poden generar la gent jove del barri.

Quins són els reptes als quals s'haurà de donar resposta al barri?

Els reptes als quals anirem donant resposta són els els reptes que a les diferents plenàries, i que, per tant, les diferents organitzacions que hi participen, aniran assenyalant com els reptes importants. El sistema de dinamització comunitària que fem permet que els protagonistes siguin els col·lectius que hi participen. Són les diferents plenàries les que van decidint que és el que volen anar treballant. Som dinamitzadors i som facilitadors d'aquests espais on realment es fa el diagnòstic de les necessitats i es teixeix una resposta compartida.

En tot cas, podríem dir que haurem de donar resposta a reptes com l'impacte de la gentrificació o el cost de l'habitatge. Evidentment, hi ha moltes coses que dependran molt més de certes polítiques públiques o en alguns casos la resposta es canalitzarà a través d'un moviment veïnal, com en alguns casos està passant. Però nosaltres intentarem facilitar tots aquells espais en els quals puguem fomentar el diàleg i la dinamització de respostes.

I quins són els reptes de la fundació pels pròxims vint anys?

Som una organització en construcció contínua. Per tant, un dels reptes és vincular-hi encara més serveis, més equipaments, més col·lectius. Sempre podem sumar-hi gent. Anar més enllà, innovar i anar donant resposta. És quelcom que es va construint col·lectivament. A més, creixem sobre el que hem construït. Per exemple, hem generat projectes com el RavalEstiuEducatiu, però possiblement d'aquí a tres o quatre anys la resposta serà una altra, però creixerà sobre aquest RavalEstiuEducatiu.

Es tracta de generar intel·ligència comunitària i autoconeixement de la diversitat d'organitzacions, persones i de formes de fer que tenim en el barri. Sortir de la zona de confort i tenir un diàleg amb altres organitzacions, que potser són diferents, però amb les quals és possible trobar un punt en les que estan d'acord per cooperar, generar projectes compartits i millorar les condicions del barri. Aquest és un dels mèrits de Tot Raval al llarg d'aquests anys i en el qual, evidentment, encara té molt per recórrer i continuarà construint.