D'on sorgeix la necessitat de la comissió?
L'associació va començar originalment com una comissió. El passat 2017, la comissió de festes majors del barri de la Prosperitat, del districte de Nou Barris, va identificar la necessitat de crear un protocol contra agressions sexistes als seusespais. D'aquesta necessitat en va sortir una comissió que, basant-se en altres protocols d'associacions feministes de Catalunya, va crear el protocol actual.

Amb el temps, aquesta comissió va passar a ser un col·lectiu feminista mixt i assembleari tal com el coneixem ara, dedicat a oferir recursos i formacions a les entitats.

Que oferiu a les formacions?
Les formacions que oferim tenen normalment dues parts. En una primera, ens dediquem a treballar conceptes bàsics i no tan bàsics que potser ens sonen, però no sabem definir.

La segona part tracta els protocols en si. Nosaltres en tenim un, però no és el que oferim. El que donem són una sèrie d'eines per a què les entitats puguin crear-ne un. Es tracta d'ítems, com el nombre de persones necessàries, per exemple, i preguntes, com què cal fer quan es detecta una agressió. A partir d'aquí les entitats poden començar a treballar i elaborar protocols específics adaptats a la seva realitat.

Finalment també fem formacions més específiques a demanda de les entitats. Ara recordo una sobre gènere i llenguatge inclusiu, per exemple.

Quin és l'objectiu específic d'aquest protocol?
Sobretot, protegir a la persona agredida. El primer pas que es contempla és l'autodefensa, veure què vol fer la persona agredida. Tota la resta d'accions i passos són eines per a fer que aquesta persona es senti segura i protegida l'espai en qüestió. L’objectiu del protocol contra agressions sexistes, pensat per a espais d’oci alternatiu, no és fer un seguiment de l’agressió, si no actuar en el moment.

Quines són les necessitats i problemes amb què us trobeu a les entitats?
Crec que la idea del protocol com a una eina necessària existeix. Les entitats en són conscients. Quan ens demanen formació per a poder crear els seus propis protocols, el que si ens trobem és que dintre d'aquestes entitats hi ha persones que necessiten revisar-se, i això és el més difícil, la idea que percebre que el treball ha de ser tan intern com extern.

També veiem que costa traslladar els recursos que oferim a la realitat, moltes vegades per falta de mitjans i sobretot persones disposades a aplicar el protocol i estar allà en el moment. De fet, al principi ens trobàvem en moltes ocasions que les entitats ens demanàvem que fóssim nosaltres les que anéssim a aplicar el protocol en els seus espais.

Com us ha afectat aquest any, en el que la majoria d'entitats amb qui treballeu han hagut d'aturar la seva activitat presencial?
Afortunadament menys que a altres entitats. Després de dos anys de treball, a finals de l'any passat vam decidir que aprofitaríem aquest 2020 per treballar i revisar les nostres formacions, actualitzar-nos i formar-nos, i és al que hem dedicat els darrers mesos. Seguim reunint-nos i estant al dia, i precisament ara tenim pendent rebre una formació sobre urbanisme feminista, que ens permetrà ampliar el que podem aportar a les entitats.