A la regió de Barcelona, gairebé tres de cada quatre persones amb algun tipus de discapacitat utilitzen els modes actius o el transport públic en els seus desplaçaments quotidians. Aquesta és una de les dades que s'extreu de l'Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF), un estudi promogut per l'Autoritat del Transport Metropolità, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, que per primera vegada analitza les característiques i les necessitats de desplaçament del col·lectiu.

L'objectiu d'aquest estudi és analitzar la mobilitat quotidiana de les persones amb discapacitat, els seus patrons de mobilitat, les seves predisposicions i les seves opinions en relació amb determinades accions o polítiques relacionades. Es fa, a més, una aproximació a les seves característiques sociodemogràfiques i la relació amb el mercat laboral per tal d'explicar els seus patrons de mobilitat.

Segons l'estudi, es posa de manifest que les persones amb discapacitat tenen unes pautes de mobilitat més sostenibles en tots els seus perfils de població. El 72% de les persones amb discapacitat realitzen els seus desplaçaments utilitzant els modes actius (53,1%), és a dir, caminant o en bicicleta, i en transport públic (18,9%). Aquesta xifra és considerablement més alta que l'extreta de les persones sense discapacitat, que se situa en un 61%.

En tot cas, la xifra de persones amb discapacitat i sense discapacitat que utilitzen el transport públic a la regió de Barcelona és similar, ja que un 17,8% de les persones sense discapacitat utilitzen transports com metro, bus, Rodalies o FGC, entre altres. Quant a l'avaluació de l'ús del transport públic, el col·lectiu es mostra satisfet del seu servei, amb valors lleugerament superiors al de la resta de la població, malgrat les dificultats d'accessibilitat que es puguin trobar.

No obstant això, algunes entitats catalanes relacionades amb el col·lectiu consideren que encara manca feina per fer accessible, per exemple, tota la xarxa de metro. Aquesta situació es podria donar a partir del 2021, quan està previst que es posin en marxa les obres per millorar l'accessibilitat en alguns dels punts negres de la xarxa de metro.

D'altra banda, la dependència de la població amb discapacitat als modes actius està condicionada per la seva menor autonomia que els limita en l'accés al transport motoritzat, tant al transport públic com al transport privat, quelcom que explicaria aquestes xifres.

Quant a la manera de moure's habitual, la majoria de les persones del col·lectiu que han estat entrevistades responen que no tenen dificultats per a desplaçar-se i que, per tant, es pot desplaçar en qualsevol mitjà de transport (76,4%), mentre que la població que declara que no es pot moure o que requereix el suport d'una altra persona per sortir de casa és del 8% del total de persones amb discapacitat.

Algunes dades sociodemogràfiques

A Catalunya, el 2018, hi havia 582.027 persones amb discapacitat, el que representa el 7,7% de la població catalana, mentre que a Barcelona en són 439.199, el 7,9% del total. Aquestes xifres han anat augmentant en els darrers anys, fins al punt d'arribar a duplicar-se el nombre de persones en vint anys. Segons l'OMS, aquest augment s'explica per l'envelliment de la població i per l'increment global de problemes crònics de salut associats a la discapacitat.

Les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, asseguren que 47% de les persones reconegudes amb discapacitat residents a la província de Barcelona tenen 65 o més anys, mentre que menys d'un 20% són menors de quaranta-cinc anys.

Pots veure l'informe complet sobre mobilitat i discapacitat en aquest enllaç.