Tenim clar quines opcions polítiques inclouen i promouen propostes antiracistes al seu programa electoral? Amb les eleccions municipals del 28 de maig a tocar, i amb el propòsit d’aportar llum sobre aquesta qüestió, la Coordinadora Obrim Fronteres ha fet públic un decàleg de propostes per a uns municipis inclusius, d’acollida i antiracistes.

L’entitat ha posat sobre la taula un ventall de mesures i les ha compartit amb els partits polítics que es presenten als comicis a fi de bastir un marc que garanteixi els drets de les persones migrades i en cerca de refugi, per construir així una Catalunya acollidora, inclusiva i lliure de racisme. “Aquest 28M votes en clau antiracista?”, pregunta la coordinadora per fer reflexionar les electores.

Les demandes plantejades s’enfoquen a lluitar contra les situacions de racisme i discriminació que pateixen diàriament milers de persones als barris, pobles i ciutats del nostre país, i es basen en l’acompanyament i la feina de carrer per tal d’aturar el dany del racisme institucional i les estructures colonials que persisteixen i impacten en la vida de les persones. Unes mesures, expressen des de la coordinadora, pensades “des del privilegi de poder dedicar temps i recursos a projectes i iniciatives per la igualtat de condicions i oportunitats per a totes les veïnes”.

Tanmateix, prevenir i combatre el racisme implica necessàriament treballar en diferents àmbits, des de la prevenció general i accions per desconstruir els prejudicis que fonamenten les discriminacions, fins a desactivar actituds i conductes racistes, així com protegir davant les vulneracions de drets humans.

Per això, les mesures abasten qüestions com garantir l’empadronament per a tothom, assegurar el servei de primera acollida, facilitar assessorament jurídic d’estrangeria i afavorir l’accés als serveis públics, l’habitatge i el mercat laboral, entre altres.

Primer accés al municipi, primera acollida i padró per a totes

Per tal de construir municipis inclusius i d’acollida, és bàsic garantir el primer accés al municipi, això és, facilitar els serveis bàsics a tot el veïnat, independentment de la seva situació administrativa o del seu padró. Per això, el consistori ha de proporcionar informació i accés a serveis socials, al servei de primera acollida i als serveis d’educació i sanitat, entre altres, preferentment per via presencial o per vies telemàtiques tot assegurant que es faci en un llenguatge i idioma comprensible per al conjunt del veïnat.

Amb tot, no hi pot haver inclusió sense padró per a totes, apunten des de la coordinadora. Així, cal que es garanteixi l’empadronament de totes les persones, sigui quina sigui la seva situació administrativa, oferint una adreça municipal per a l’empadronament d’aquelles persones que no puguin acreditar el domicili i que resideixin al municipi. Igualment, l’entitat insta a notificar prèviament la necessitat de renovació per a les persones extracomunitàries.

També cal fer passos per assegurar que totes les residents al municipi, també les que no estan empadronades, puguin accedir al servei de primera acollida, és a dir, al conjunt d’accions i recursos que responen a les necessitats inicials de formació i informació dels usuaris. Això inclou l’acompanyament, la formació i la certificació d’uns coneixements mínims per facilitar el viure i treballar a Catalunya.

Aquest servei ha de proporcionar informació i assessorament sobre els diferents tipus d'empadronament i guiar les persones cap als serveis municipals adequats per gestionar el tràmit. També ha d’oferir informació sobre els serveis públics disponibles al municipi, com ara serveis socials, sanitat, educació i habitatge, així com orientació per a la realització de programes d'acollida.

Pel que fa al servei jurídic d’estrangeria i protecció internacional, des de la coordinadora es crida els municipis a donar informació i assessorament jurídic sobre aquesta qüestió i ajudar en la gestió dels tràmits administratius, que sovint són feixucs per a moltes persones. L’assessorament municipal també ha de contemplar qüestions de vulneració de drets fonamentals i discriminació, així com derivació a serveis especialitzats.

Serveis públics, inserció laboral i accés a l’habitatge

Per garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés als serveis públics per a totes les persones, és necessari donar suport per superar barreres digitals, dificultats lingüístiques i de lectoescriptura, entre altres. A més, cal proporcionar serveis de traducció i mediació intercultural per millorar la comprensió i la comunicació en relació amb els serveis i recursos bàsics. En aquest sentit, és rellevant oferir formació a totes les professionals d'atenció al públic en la perspectiva antiracista i interseccional.

Una altra mesura ha d’anar destinada a afavorir l'accés a les beques menjador i altres ajuts relacionats amb materials i activitats escolars per a tots els infants i jovent que compleixin els requisits, independentment de la situació administrativa dels seus pares. A més, s'han de prendre mesures per reforçar l'educació i afavorir la igualtat d'oportunitats, prevenint l'abandonament i el fracàs escolar.

Per facilitar l'aprenentatge de les llengües oficials, convé articular una oferta formativa adequada en horaris flexibles i gratuïts, alhora que s’assegura que la informació es doni en un idioma i un llenguatge comprensibles per a totes les persones.

Si parlem d’inserció laboral, convé facilitar l'accés als serveis d'orientació i als programes d'inserció laboral per a totes les residents al municipi, independentment de la seva situació administrativa i de si estan inscrites o no al Servei d'Ocupació de Catalunya.

Això inclou promoure la contractació de persones en situació administrativa irregular mitjançant plans d'ocupació, convocatòries públiques i suport econòmic al teixit econòmic i associatiu dels municipis. També s’han de preveure programes específics per a la inserció laboral de persones amb dificultats d'accés al mercat de treball a causa de la seva condició de migrades.

En la qüestió de l’habitatge, la Coordinadora Obrim Fronteres creu essencial assegurar que el municipi compti amb habitatges de qualitat, de conformitat amb el que estableix la Proposició de Llei sobre el Sensellarisme. Per tant, s’insta a fomentar l'accés a l'habitatge per a totes les persones residents al municipi, sense importar la seva situació administrativa, i prendre mesures proactives per prevenir l'exclusió en l'habitatge per motius de racisme.

Participació, lluita contra el racisme i perspectiva interseccional

Donar visibilitat a la diversitat cultural dels municipis és un altre dels objectius que ha de complir una política que vol ser inclusiva i acollidora. Així, és bàsic promoure la participació de persones i comunitats de diferents orígens en l'organització d'activitats i la presa de decisions. Això inclou la inclusió de festes religioses i tradicionals diverses en les celebracions locals, la visibilització de les comunitats existents al municipi i la diversitat de llengües i tradicions que conviuen.

En el cas de la participació política, cal informar les persones residents extracomunitàries amb dret a vot dels terminis i procediments per exercir aquest dret en les eleccions municipals, així com garantir la representació de les associacions de persones d'orígens diversos en tots els àmbits de participació municipal.

Lluitar contra el racisme i la xenofòbia des dels municipis implica necessàriament informar, acompanyar i assessorar la població sobre els serveis disponibles i els procediments per denunciar discriminacions basades en qüestions de religió, origen, ètnia, gènere, orientació sexual i qualsevol vulneració dels drets humans. Alhora, cal fomentar una actitud proactiva dels ajuntaments en la denúncia de situacions o pràctiques racistes i discriminatòries, així com discursos d'odi. Una bona pràctica és dur a terme accions de formació i sensibilització sobre el racisme i la no discriminació per a tota la comunitat social i comunitària del municipi.

Finalment, l’entitat remarca la importància d’aplicar un enfocament interseccional en el disseny, planificació i implementació de les polítiques públiques, els serveis i recursos del municipi.

Formulades i explicades les propostes, ara resta a les mans de les electores decidir quins programes electorals s’adeqüen més i millor a una política municipal que fomenti la inclusió i l’acollida, i doni resposta a l’anhel de bastir ciutats i pobles antiracistes.