Mobilitat i gènere: per què les dones i els homes ens desplacem diferent?
Comparteix
Vehicles circulant a la ronda del General Mitre de Barcelona.
Col·lectiu Punt 6 reclama polítiques de mobilitat centrades en les dones i la mobilitat de les cures per una societat més igualitària i sostenible.
"Les polítiques de mobilitat es dissenyen basant-se en una mobilitat productivista", expliquen des de Col·lectiu Punt 6, cooperativa dedicada a l'urbanisme feminista. Tot i que les dades mostren que la mobilitat laboral és menys del 30% del total a l'àrea metropolitana de Barcelona, "es continua planificant des d'una mirada capitalista enfocant-se únicament en els desplaçaments a la feina, que és pels quals fem servir més el vehicle privat" i que són, per tant, els més contaminants.
Però, a més, s'implementen des d'una òptica patriarcal perquè la mobilitat de les cures, la que no es té en compte, és més elevada en el cas de les dones.
Dins d'aquest tipus de mobilitat, les dones es desplacen més per anar al metge, fer compres, visitar una amiga o familiar i tenir cura d'altres persones, mentre que els homes es desplacen més per fer gestions, per oci i sense rumb fix.
Tant les dades de l'Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner de l'Autoritat del Transport Metropolità com les de mobilitat quotidiana de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mostren grans diferències de gènere pel que fa a la mobilitat. Per què ens desplacem diferent?
Els homes fan servir més el cotxe i les dones, els peus
Les dones caminen més i agafen més el transport públic, mentre els homes fan servir més el cotxe i la moto. "Nosaltres no pensem que sigui per necessitat. Els rols de gènere i el privilegi masculí fan que els que accedeixen més al cotxe són els homes", diu Sara Ortiz, que afegeix que també hi ha un factor econòmic. Les dones també fan trajectes de mobilitat més complexos i es desplacen per zones més pròximes al lloc de residència.
El biaix de gènere en l'ús de la bici
El mateix passa amb la bicicleta, una problemàtica especialment treballada a Col·lectiu Punt 6. "La infraestructura s'ha creat pensant en un model de ciclista, que es pensa que va sol, que no té por de trànsit" i les dones prefereixen una infraestructura "protegida, allunyada del trànsit motoritzat, segregada, que les permeti anar acompanyades".
Tot i que s'han fet més carrils bici, "són estrets, no estan del tot connectats i estan sobresaturats amb l'arribada dels patinets", afegeix Ortiz, que assenyala que tampoc està pensada per qui té persones dependents a càrrec.
De fet, el seu estudi Dones i Persones No Binàries en Bici fet a Barcelona mostra que el 63% de les enquestades no ciclistes l'utilitzaven i l'han deixat de fer servir. Alguns dels motius són la por a patir un sinistre (el 37%) o a patir assetjament viari (el 15%).
Un càstig ambiental
Per tant, són les dones les més afectades per la falta d'inversions al transport públic, especialment les que viuen fora de les capitals de comarca, zones que estan menys connectades, i també les més vulnerables, com la gent gran, que pateix més aïllament, explica.
"El model masclista i productivista de mobilitat ens segueix castigant. Trobem molts problemes al transport públic: una manca d’intermodalitat eficient que fa que s’allarguin els recorreguts, i assetjaments i violències. També la contaminació ambiental, que ens afecta més perquè som les que ho respirem més, però també perquè tenim un teixit més adipós i perquè impacta en el sistema hormonal i, per això, tenim més predisposició a patir càncers", diu Ortiz.
Una mobilitat a l'altura de la crisi climàtica
Si volem una mobilitat més sostenible, doncs, ens hem de fixar en les dones mitjançant la recollida de dades segregades per gènere i l'anàlisi amb perspectiva feminista: "Ens movem diferent, però per què?".
També cal integrar feministes en el sector de la mobilitat, que és molt tècnic i que no té en compte qüestions socials, però això és un canvi de paradigma sistèmic: "Ens travessen les experiències i si tu no saps què és tenir por de ser assetjada en metro perquè ets un home i no vas en metro, això condiciona la teva presa de decisions. Serà més important per a tu on pots aparcar la moto".
A les administracions s'estan fent petites passes. Per ara, però, no sembla que la tendència estigui canviant. Si comparem les dades d'abans i després del confinament, que suposadament ha transformat els nostres hàbits, podem veure que l'ús del transport públic ha baixat més d'un 3% i el del vehicle privat ha pujat lleugerament un 1%, i que les diferencies de gènere es mantenen sense canvis evidents.
Afegeix un nou comentari