El Congrés dels Diputats ha aprovat fa uns dies la modificació de la llei de l'avortament, que suposa "un pas endavant" en matèria de drets i "un gran èxit fruit del crit incansable de moviment feminista", diu L'Associació de Drets Sexuals i Reproductius.

Ara bé, apunten que la llei continua sense garantir-ne el dret i volen evidenciar "la manca d'atreviment per fer una reforma a fons d'aspectes estructurals" que situïn l'avortament com "un dret absolutament normalitzat".

Recuperació de drets

Aquests són els punts de les modificacions de la llei que l'entitat valora positivament:

1. Les menors de 16 i 17 anys ja no necessiten consentiment per decidir avortar.
2. S'elimina el període de reflexió de tres dies i l'obligatorietat de rebre un sobre amb la informació de polítiques actives de maternitat i, per tant, es tracta per fi les dones "com a persones adultes i subjectes de dret".
3. S'obrirà una nova via judicial per a dones que han d'avortar amb més de 22 setmanes de gestació i a qui els comitès clínics no les autoritzen a fer-ho.
4. Es regula la possibilitat d'agafar una baixa laboral per recuperar-se després d'un avortament.
5. S'expliciten mesures als serveis públics de salut per fer avortaments i combatre així la falta d'equitat territorial.
6. Es posa èmfasi en registrar l'objecció de consciència per tal d'assegurar que es pot prestar l'avortament i millorar-ne la planificació de serveis.
7. S'esmenta al text de llei el suport a les entitats de la societat civil que promouen els Drets Sexuals i Reproductius (DSiR) i el rebuig a entitats contràries al dret a l'avortament.
8. S'assegura durant el procés les mesures adients per garantir que la decisió de la dona no sigui "alterada" tal com proposava l'extrema dreta a Castella i Lleó.
9. Es fan formacions a professionals, s'incorporen els coneixements als currículums de les carreres universitàries, es promou la recerca i la investigació, s'impulsen campanyes i accions informatives accessibles per corregir la desinformació i l'estigma actual.
10. Es tracta d'una llei basada en el reconeixement dels Drets Sexuals i Reproductius tal com s'estableix en diversos Tractats Internacionals i, per tant, obliga a informar a totes les persones ateses sobre els seus drets.
11. La llei implica que les institucions públiques han d'implementar les mesures necessàries perquè es compleixi i serveix com a eina per exigir la rendició de comptes.

Una reforma covarda

L'entitat considera la modificació poc valenta i desconfia que s'apliqui quan arribi a les comunitats autònomes, que són les que tenen competències. Es basen en el precedent de la llei anterior, que ja recollia la regulació de l'objecció de consciència i la incorporació dels coneixements a les carreres universitàries, i que no s'ha arribat a aplicar, asseguren.

A més, l'Associació afirma que encara que la llei diu que els poders públics reconeixen els drets reproductius i la maternitat lliurement decidida, encara s'obliga persones a tenir una maternitat no desitjada o a avortar a l'estranger a l'Estat. Per tant, el dret i l'accés no estan garantits.

Però sobretot, aquesta modificació no és suficient perquè no aborda un reclam històric com és la seva despenalització. I és que mentre es vota aquesta llei, l'avortament continua apareixent al Codi Penal de manera explícita.

A l'article 145, s'hi pot llegir: "El que produeixi l'avortament d'una dona, amb el seu consentiment, fora dels casos permesos per la llei serà castigat amb la pena de presó d'un a tres anys i inhabilitació especial per exercir qualsevol professió sanitària".

En el cas de les persones gestants que produeixin el seu avortament o el consentin es preveu "la pena de multa de sis a vint-i-quatre mesos".

Davant d'això, l'Associació considera que "encara ens queda un llarg camí a recórrer per garantir de forma real i efectiva el dret a l'avortament per a totes les dones i persones amb capacitat per gestar de l'Estat", conclouen.