Rebuig contundent contra l’obertura d’un mòdul de dones al CIE de la Zona Franca de Barcelona

El Centre d’Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona ha tornat a posar en funcionament el mòdul de dones, on ja hi ha retingudes dotze persones refugiades, detingudes i sotmeses a actes de violència i vulneració dels drets humans, segons denuncien diverses entitats i col·lectius antiracistes de la capital catalana. El mòdul no és nou, però romania tancat des de la crisi de la covid-19.

Més de cent entitats donen suport i s’han adherit al comunicat que diverses organitzacions antiracistes de Barcelona han difós, en què es fa palès el rebuig frontal cap a aquesta situació i la necessitat d’erradicar la totalitat dels Centres d’Internament d'Estrangers que hi ha arreu de l'Estat. A més, la represa de l’activitat del mòdul ha tornat a posar el focus en la lluita contra les deportacions forçades i a favor de l’abolició de la llei d’estrangeria.

Segons dades del Ministeri de l’Interior, les dones representen un 3% de les persones internes en els CIE, i són un col·lectiu definit com a "especialment vulnerable" en aquest context per l’entitat Tanquem els CIE, en declaracions recollides per Betevé. Fins ara, les dones migrades eren desplaçades als CIE de València i Madrid.

El racisme estructural és un fet alarmant que defineix la base de polítiques, legislacions i accions que pateixen les persones migrades que arrisquen la seva vida per arribar a Europa i gaudir de la seguretat i els drets socials.

Un comunicat amb el suport de més d’un centenar d’entitats

El comunicat destaca que la societat actual legitima la vulneració dels drets fonamentals de les persones només pel seu lloc d’origen. “Estem presenciant una intensificació de discursos i actituds d’odi que s’estan normalitzant, mentre les persones migrades i refugiades són sotmeses a condicions extremes d’explotació, persecucions, identificacions racistes, tortures i deportacions”, expressa el text.

Accions com aquesta només provoquen un aprofundiment de la crisi social, política i econòmica que fa ombra al país, destaquen les entitats, alhora que defensen un canvi radical en la gestió migratòria que prioritzi i posi en focus en els drets i les llibertats de les persones refugiades.

Des de Tanquem els CIE defineixen els centres com “la punta de llança d’una política migratòria violenta i racista que discrimina les persones pel seu origen” i, al comunicat, es considera aquests espais com “la màxima expressió del sistema capitalista colonial que jerarquitza la vida de les persones”.

A partir de l’obertura del mòdul de dones del CIE Zona Franca, i després del llançament del comunicat que exposa el rebuig públic de més d’un centenar d’entitats, diferents concentracions i actes es posaran en marxa per continuar exigint el seu tancament i el de la totalitat dels CIE.

El funcionament dels Centres d’Internament d'Estrangers

Un CIE és un espai on es deté i s’empresona persones d’origen migrant que han arribat al territori i no tenen la seva situació regularitzada, sense el precedent d’haver comès cap delicte. L’internament es du a terme en situacions de devolució o expulsió.

Segons dades exposades a l’informe ‘Vulneracions de drets humans al Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona 2020’, elaborat per Irídia, Centre per la Defensa dels Drets Humans, al llarg del 2019 van ser internades als CIE més de sis mil persones, de les quals gairebé quatre mil varen ser deportades forçosament. Per contra, només dues mil cinc-centes ciutadanes van ser posades en llibertat.