La pandèmia de Covid-19 ha fet saltar totes les alarmes i ha evidenciat que el canvi climàtic és un problema que ens afecta a tots i a totes i que s’ha de revertir abans que sigui massa tard.

Tenint en compte que els edificis consumeixen una tercera part de l’energia del nostre país i que són els responsables del 40% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el govern d'Espanya ha inclòs dins el seu Pla espanyol de Recuperació, Transformació i Resiliència un Pla de Rehabilitació d’Habitatges i Regeneració Urbana amb un pressupost de 6.820 milions d’euros dels quals 5.820 milions són per a la rehabilitació d’edificis perquè siguin energèticament eficients.

Però els plans de rehabilitació d’habitatges que s’han dut a terme fins ara sempre han exclòs a aquells qui més ho necessiten: les persones en situació de vulnerabilitat. Els requisits d’aquests programes suposen una barrera d’accés per a aquest col·lectiu, ja que exigeixen la propietat de l’habitatge o el finançament previ de les obres.

A més a més, aquestes ajudes de rehabilitació acaben suposant un augment del preu del lloguer i empitjoren l’accés de les famílies amb menys recursos a aquests tipus d’habitatges. Això acaba derivant en processos de gentrificació.

Els programes de rehabilitació d’habitatges que es focalitzen en l’eficiència energètica haurien de prioritzar la població més vulnerable, ja que, d’aquesta manera, no només contribuirien en la lluita contra el canvi climàtic, també farien front a un problema que suposa la mort de milers de persones any rere any: la pobresa energètica.

Segons l’Associació de Ciències Ambientals (ACA), a l'Estat espanyol cada any hi ha 7.100 morts prematures a causa del fred i la pobresa. Segons denuncia l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), l’any 2019, un 16,7% de les llars tenien una despesa energètica desproporcionada comparada amb els seus ingressos, i un 7,6% de la població “va tenir problemes per a mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada durant l’hivern”.

La rehabilitació d’habitatges “seria la solució més efectiva per a garantir una llar digna que reuneixi les condicions d’habitabilitat, accessibilitat, confort, salut i eficiència energètica”, recorden des de l’ABD. I és per això que s’han unit a l’Aliança per a la rehabilitació d’habitatges, una plataforma que té com a objectiu la "rehabilitació d'edificis sense deixar a ningú enrere".

El manifest de l’aliança per a la rehabilitació d’habitatges

Fins ara ja són quinze les entitats que s’hi han adherit i han donat suport al seu manifest, un text que demana que les polítiques i els plans de rehabilitació d’habitatges i regeneració urbana de l'Estat espanyol contemplin diversos punts.

Exigeix que, com a mínim, hi hagi un 20% dels habitatges rehabilitats amb fons públics pertanyin a famílies vulnerables i un 30% es destinin a lloguers assequibles. I també que hi hagi programes i fons exclusivament dedicats a aquests col·lectius.

També demana “establir esquemes de finançament apropiats tant per a persones propietàries com inquilines amb baixos recursos” i la “introducció de salvaguardes socials per a evitar que les ajudes de rehabilitació suposin un augment del preu del lloguer”.

El manifest continua reclamant mesures fiscals que potenciïn la funció social de la rehabilitació de l’habitatge. I proposa que hi hagi oficines de barri que informin i acompanyin a les persones en situació de vulnerabilitat, així com la participació dels Ajuntaments com a administració més propera a la ciutadania.

Una altra de les peticions destacades és impulsar la descarbonització dels sistemes de calefacció i refrigeració de les llars en situació de vulnerabilitat i fomentar les instal·lacions d’autoconsum.

En definitiva, l’aliança per a la rehabilitació d’habitatges vol una transició energètica justa que faci front tant a la pobresa energètica com al canvi climàtic.