Rous Martínez: “Píbody ofereix recomanacions que ajuden a nens i nenes a comprendre el confinament”

Ja fa més de dues setmanes que els balcons s’omplen d’aplaudiments i les finestres de mirades anheloses que desitgen trepitjar els carrers buits. Tothom resta a l’aguait de la “tornada a la normalitat” i s’adapta a aquesta nova vida entre parets, incloses moltes entitats.

L’Associació Esportiva Píbody de Lleida, és una de les associacions sense ànim de lucre que ha hagut de refer tots els seus plans per poder seguir exercint la seva tasca al màxim. L’entitat, que compleix el seu quart aniversari a l’abril, lluita per millorar les capacitats individuals dels nens i nenes amb necessitats educatives especials i ofereix activitats físiques.

El dissabte 14 de març, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el decret que declarava l’estat d’alarma. El document exposa que qualsevol persona amb el certificat de discapacitat o amb un trastorn de l'espectre autista pot sortir al carrer acompanyat d'un adult per fer els seus passejos en cas de necessitar-ho. “Molts d'aquests infants pateixen un trastorn de conducta i és molt difícil gestionar aquests tipus d'emocions i per això és molt necessari sortir al carrer i reprendre aquest contacte”, expliquen des de Píbody.

Malgrat aquestes mesures especials, els infants passen moltes hores a casa i l’associació ha volgut facilitar la situació a les famílies amb les quals treballa. Per tal de conèixer quines han sigut les mesures que l’entitat ha hagut d’adoptar per ajustar les seves activitats a la quarantena de la millor manera, parlem amb la Rous Martínez, mestra de pedagogia terapèutica, experta en educació física i inclusiva, a més de fundadora i directora de l’Associació Esportiva Píbody.

Com neix l’Associació Esportiva Píbody?

Píbody neix per una necessitat que detectem a Lleida. Fins al moment no s'estava fent res amb nens i nenes amb necessitats educatives especials. Nosaltres treballàvem sense cap mena d'organització amb cinc famílies, i aquestes ens manifestaven que no podien acudir enlloc. A partir d’aquí neix el projecte, que també té una base pedagògica al darrere i és que, a més de potenciar les capacitats dels infants, sempre es desenvolupen les seves necessitats a través de l'esport.

I qui conforma l’entitat?

Darrere de totes aquestes tasques que nosaltres duem a terme hi ha un equip multidisciplinari de 10 persones. Mestres, tècnics esportius, una logopeda, una psicopedagoga i una fisioterapeuta. Tots ells s'encarreguen no només a oferir aquesta activitat esportiva, sinó a educar amb unes teràpies que es fan en petit grup on es treballen aquestes necessitats.

Quines són les seves tasques o els seus objectius?

Perquè la inclusió sigui real, volem desenvolupar al màxim les capacitats dels infants perquè les transfereixin directament a les seves vides quotidianes. Oferim acompanyament en algunes activitats extraescolars esportives. Un nen amb autisme o amb un retard maduratiu necessita una persona que el vagi guiant. I nosaltres som aquest suport. El que fem és explicar-li aquella activitat d'una altra manera perquè pugui arribar a fer el mateix que la resta de nens i nenes de la seva edat.

De quina manera afecta als nens i nenes amb necessitats educatives especials el confinament?

Ens ha sorprès moltíssim. Els infants i joves que pensàvem que pitjor ho passarien són els que millor s'estan adaptant. En canvi, hi ha d'altres que han començat a adquirir una sèrie de noves conductes com no dormir a la nit. Aleshores, estem assessorant les famílies amb una sèrie de recomanacions perquè adquireixin un horari que els ajudi a comprendre la situació, una rutina per adquirir seguretat i que això els faci reconduir aquestes conductes.

Oferim cada dia una activitat esportiva tipus “circuit de psicomotricitat”, coses molt adaptades perquè ells puguin anar fent a casa.

Quines van ser les primeres mesures que es van adoptar quan l’entitat va conèixer que el confinament seria la principal mesura preventiva per combatre la COVID-19?

Primer vam assumir que existia aquesta situació i la vam acceptar. Després ens vam haver d’adaptar i veure com podíem ajudar des d'aquest nou paradigma. Al final, la nostra tasca primària és donar resposta a les necessitats de les famílies amb infants amb necessitats educatives especials. I aquestes necessitats no van sorgir el primer dia, sinó que van sortint a mesura que van passant els dies... I segur que en sortiran de noves.

Esteu aprofitant aquest confinament per fer altres tasques de l’entitat? Com programar el que vindrà, recuperar temes pendents...

Dels 10 treballadors no tots tenim "la sort" d'estar a casa. Alguns tenen altres feines principals. Són d'aquests herois i heroïnes que aplaudim cada dia a les 8 de la tarda, els que estan a peu de canó. D'altra banda, els que estem a casa aprofitem per formar-nos moltíssim i per programar, veure què és el que hem fet, com ho podem millorar i com podem seguir ajudant a les famílies que ara mateix estan confinades a casa.

I com ho feu? Quines eines utilitzeu per continuar amb la vostra feina?

Ens hem distribuït a tots els infants als què atenem entre els diferents professionals. Fem trucades, proposem activitats... D'una banda assessorem les famílies i, pel que fa als infants, intentem explicar-los la situació amb unes altres paraules o imatges perquè ho puguin entendre millor.

L’esport pot ajudar als menuts a superar aquesta situació excepcional?
Sí. Des de les nostres xarxes oferim cada dia una activitat esportiva tipus “circuit de psicomotricitat”, cosetes molt adaptades perquè ells puguin anar fent a casa i puguin passar el temps. I sí que ajuda, molt més que si es passen tot el dia davant de la maquineta, el que passa és que són moltíssimes hores les que s'estan a dins de casa.

Les escoles i centres d’educació especial estan posant de la seva part per oferir recursos?

Des del Centre d'Educació Especial l'Esperança, l’escola on treballo, el que estem fent és oferir diàriament propostes d'activitats que poden fer a casa, i en família, per continuar treballant el currículum de l'escola en la mida en què es pugui. És veritat que a les xarxes corren moltíssimes idees d'activitats i recursos per fer aquests dies amb alumnes d'infantil, primària i secundària, però per alumnes d'educació especial no hi ha tanta varietat.

Perilla la vostra tasca si aquest confinament continua molt en el temps?

No ho crec, perquè en el moment en què això torni a la normalitat, nosaltres també hi tornarem. Al final hem fet una família amb les persones que atenem i confien molt en nosaltres, en formen part de tot. Ara mateix tot està aturat, les activitats principals d’on obtenim els recursos per poder oferir preus socials se'ns han vist truncades. Però, per sort, tenim altres recursos que ens ajudaran a poder subsistir fins que això passi.