La Hidra Cooperativa és una organització que treballa per a la transformació urbana fent investigació, consultoria i formació, i que aquest curs s'incorpora al Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica com a entitat resident. En parlem amb un dels seus membres, Rubén Martínez.

Com neix La Hidra?

Neix d'una recerca col·lectiva de com reapropiar-se dels béns comuns a la ciutat —de la vida, la cultura, la salut, l'habitatge i l'espai públic, que s'han anat privatitzant— a partir de l'autogestió o de l'aliança amb l'administració pública. I aquest és el llegat que té la cooperativa a l'hora de produir recerca, recerca aplicada a la consultoria, i formació.

I us vau constituir com a cooperativa.

Ho vam sistematitzar i ens hi vam poder dedicar les quatre persones que ara hi som. Volem construir tant diagnosi com mesures per una ciutat més justa i democràtica i ho fem en els àmbits de l'habitatge, de les col·laboracions publicocomunitàries, i de l'ecologia política.

D'on ve el nom?

La Hidra ve d’un llibre que es diu 'La hidra de la revolució', de Peter Linebaugh i Marcus Rediker, que parla de com els corsaris eren col·lectius que volien reapropiar-se dels béns comuns. A més, aquesta figura mitològica de molts caps ens semblava que era evocadora per al nostre projecte.

Com enteneu la investigació?

Entenem la recerca com una forma d'organització. La recerca acadèmica pot analitzar la realitat social deslligada d'aquesta realitat. Creiem que només podem entendre el problema si mirem els sabers que hi ha dins de les comunitats afectades. És una recerca militant, que no vol dir esbiaixada.

És rigorosa, de base empírica, en diàleg amb una literatura produïda, però vol millorar l'organització i la pròpia diagnosi que la societat té d'un problema. No volem demonitzar la investigació acadèmica, la volem situar al seu lloc.

Podria posar un exemple?

En l'àmbit de l'habitatge, vam fer un informe sobre els impactes socials que té el règim de lloguer i vam fer la investigació amb la col·laboració directa del Sindicat de Llogateres.

Què en va sortir?

Vam fer un informe posant sobre la taula com factors com el desnivell entre els sous i el preu del lloguer, la relació desigual amb la propietat o la funció que fan els portals immobiliaris no només tenen un impacte en els grups socials més vulnerables sinó també en les rendes mitjanes. És molt més transversal. Canviem molt d'habitatge, ens veiem forçats a no escollir on viure. Hi ha dinàmiques d'exclusió que reprodueixen desigualtats que afecten també les classes mitjanes.

Com comuniqueu la vostra feina?

Hem d'anar més enllà dels informes llargs i densos. La nostra manera de fer-ho és a través de cursos de formació accessibles i de la militància, d'alliberar temps per poder estar a l'organització de moviments. Segi Picazo ens diu que parlem estrany i té raó. Hem de trobar la manera de no codificar o densificar el que diem. És un repte pendent.

Cal recerca en una societat que cada vegada més escull quedar-se amb la superfície de la informació?

Això afecta de diverses maneres: en la manera de trobar un finançament sense que es demanin resultats immediats, en l'estratègia comunicativa i en la planificació per generar aliances, intervenir en conflictes i continuar aprofundint. Es tracta de veure com lliguem acció política, recerca, i formació, i repetir el cicle perquè sigui sòlid.

Ho aconseguiu?

Actualment, estem en una xarxa finançada per un projecte europeu Horizon 2020 que es diu Contested Territories. No només es tracta de fer recerca sinó de transferir coneixements i de millorar les formes d'organització col·lectiva d'altres territoris davant de la privatització. Ens donen una cobertura monetària i de xarxa social potent. Ara ho replicarem amb un altre projecte europeu sobre pràctiques d'innovació comunitària als barris.

I a nivell català o estatal?

És més difícil fer projectes a llarg termini. Durant quatre anys vam fer un programa de política pública amb l'Ajuntament de Barcelona que es diu Patrimoni Ciutadà i que ens va permetre defensar la necessitat que hi hagi béns amb titularitat municipal que puguin ser gestionats per organitzacions del territori. El programa havia de tenir en compte els valor que produeix la col·lectivitat i els del poder públic.

Una de les coses importants que en vam extreure va ser el balanç comunitari, inspirat en el balanç social de la XES, una eina d'autodiagnosi per expressar les dimensions socials, laborals, mediambientals i de cures més enllà del valor monetari que queden fora de l'avaluació convencional de l'administració en la gestió de béns i l'externalització de serveis. La idea és tenir en compte no només la rendibilitat sinó també si és una comunitat arrelada al territori o si pot generar inclusió.

Quin seria el vostre projecte d'èxit?

Hem posat en marxa la nova línia d'ecologia política. L’èxit seria que pogués tenir una trajectòria similar a la de Patrimoni Ciutadà. Hem fet l'informe 'La solució verda' perquè volem intervenir en les causes originàries del problema mediambiental, que no s'expliquen només per l'extracció de recursos fòssils sinó que tenen a veure amb una manera d'organitzar la producció. La governança que hem tingut fins ara explica d'una manera més profunda l'emergència climàtica.

La nostra manera d'intervenir és entendre que hem de canviar els sistemes de propietat de recursos i infraestructures. I es passa de puntetes sobre el tema. És una oportunitat per entendre que la propietat col·lectiva pot ser social i mediambientalment més sostenible que les col·laboracions publicoprivades. El grans oligopolis poden rebre ajuts i fer energia a verda, però aquest no és el problema. El problema torna a ser la forma de governança i els sistemes de propietat dominants.

Sembla una utopia.

No fa tant hi havia programes de política pública que facilitaven una transparència de les infraestructures a les comunitats. A Suècia, per exemple, el pla Rehn-Meidner volia promoure la democràcia econòmica transferint part de les grans empreses a les persones treballadores. Era una socialdemocràcia. No negociava un increment de sous o una millora de condicions sinó una transferència dels actius productius de l'empresa, un major poder estructural.

A l'Índia hi ha una discussió entorn als drets forestals. Reconeixen que una sèrie de comunitats que se sustenten del territori n'han de tenir un control directe, creuen que no pot ser que la terra no sigui de qui la treballa, que aquests territoris no poden ser perquè vingui capital privat transnacional i que donar poder sobre el territori i el seu ús a la comunitat és una mesura de sostenibilitat.

Com es materialitzaria això a casa nostra?

Ara hi ha una intervenció pública i una inversió de fons europeus en àmbits com les infraestructures verdes, l'increment de l'eficiència energètica dels edificis públics i la millora de la mobilitat. La demanda ecologista no pot ser només reduir el CO2, s'ha d'intervenir en el sistema de propietat.

I si les infraestructures verdes fossin en un alt percentatge per a les comunitats que s'autoproveeixen d'energia, com fan les comunitats energètiques? I si es redistribuís la propietat per millorar les condicions ambientals amb aquests mateixos diners públics? En l'àmbit de l'habitatge, no pot ser que es millori l'eficiència energètica però no es millorin les condicions de les llogateres perquè farà que s'incrementi el preu del lloguer. Si no s'actua sobre la concentració privada del parc d'habitatge s'incrementaran les desigualtats.

Millorar el medi ambient a costa d'augmentar la pobresa.

No hi ha per un costat el planeta i per l'altre la humanitat. Tant el planeta com la societat, especialment la vulnerable, són el mateix subjecte. Es tracta de buscar solucions bones per a les dues dimensions. No són lluites separades la social i la mediambiental, que és el que sovint sembla.

Què us suposa incorporar-vos al Canòdrom?

Suposa tenir un diàleg amb tot un àmbit de democràcia tecnològica. Ens interessa perquè tenim un projecte, que encara està verd, que es diu Realista, i que és l’intent de generar un portal immobiliari que tingui en compte l’opinió i la percepció de llogateres i inquilines. Fins ara, als portals immobiliaris, la informació és de la propietat. Realista vol generar unes condicions d'igualtat i donar veu a la demanda, i no només a l'oferta.

No es tracta de posar en contra uns i altres sinó que la propietat tingui incentius per millorar les condicions, i fins i tot informació per accedir a ajudes per produir habitatge social i un segell de qualitat. No imagino millor espai per fer aquest projecte que el Canòdrom, pel seu vessant col·lectiu, tecnològic i comunitari.