Segons Francisco Muñoz, del Departament Tècnic de la Federació Salut Mental Catalunya, "la salut mental comunitària diu bàsicament que sense comunitat no hi ha recuperació. Per aquest motiu, al voltant dels anys 80 es va iniciar a Catalunya un procés de desinstitucionalització psiquiàtrica que consistia bàsicament en el tancament dels hospitals psiquiàtrics com a lloc de vida".

Sant Boi de Llobregat és una població amb una trajectòria històrica pel que fa al tractament de la salut mental. L'any 1854 el Doctor Antoni Pujadas hi va fundar el primer centre assistencial modern a l’Estat per atendre exclussivament persones amb trastorns mentals, i des de llavors s’ha desplegat tot un seguit de serveis entorn a aquest tractament.

L'abordatge de la salut mental

L'Ana Vega, coordinadora del Programa de Salut de la Fundació Marianao, ens explica que aquest abordatge intenta donar resposta a dues necessitats. D'una banda, "combatre uns símptomes molt desagradables que sovint impossibiliten portar la vida que la persona desitja i que, en gran part dels casos, implica la presa d’una medicació amb forts efectes secundaris". Afegeix que la persona afectada "ha de prendre consciència d’una malaltia que sovint l'acompanyarà tota la vida, i haurà d’aprendre a gestionar-la en la mesura de les seves possibilitats".

D'altra banda, l'abordatge de les malalties mentals passa també per "lluitar contra l’aïllament i l’estigma social que implica tenir una malatia mental". Moltes famílies se senten avergonyides quan tenen un fill o filla que pateix un trastorn mental, a causa dels forts prejudicis tan arrelats a la nostra societat. "Les pitjors conseqüències les trobem quan són les pròpies persones qui interioritzen com a certes les etiquetes de potencialment perilloses, irresponsables, sense capacitat per emetre raonaments lògics..."

Agents implicats

A Sant Boi hi ha serveis que es situen més en la vessant sanitària, com els hospitals de salut mental i el Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA), i serveis que es troben més en la vessant social i comunitària, com és el cas de l'Hospital de Dia, el Servei de Rehabilitació Comunitària, el Club Social, les llars amb suport, o l'Associació de Familiars.

El Francisco ens parla de l’origen del moviment associatiu de familiars, que segons ell han hagut de treballar molt en els darrers anys per implementar un model comunitari: "tots els diners estalviats en l’estada indefinida de les persones amb problemes de salut mental s’havien d’invertir en recursos de suport a la comunitat, però això no va ser així i les famílies es van trobar que havien d’exercir de “cuidadors” a casa sense cap capacitació per fer-ho".

Continuant amb Sant Boi, l'Ana ens explica que "al 2016 es va constituir la Taula de Salut Mental de Sant Boi, un espai de coordinació i treball conjunt entre els diferents agents que treballen en l’àmbit de la salut mental a Sant Boi i el Baix Llobregat: entitats de persones amb problemes de salut mental i de familiars, professionals i serveis d’atenció a la salut mental i representants institucionals".

"La Taula preveu --segueix l'Ana-- tres eixos de treball que es concreten en: coneixement i treball en xarxa de tots els agents implicats en salut mental; educació i sensibilització; i promoció de polítiques de salut mental que es cristal·litzin en la creació de programes i serveis adreçats a la integració comunitària de les persones amb un trastorn mental i les seves famílies".

D'altres experiències a Catalunya

Francisco Muñoz ens explica que "la Xarxa de Clubs Socials, els serveis d’inclusió sociocomunitària, i sobretot el seu reconeixement com a serveis de cartera, han estat fonamentals en el desplegament del model comunitari de salut mental".

Continua dient que "la transformació dels centres de dia en serveis de rehabilitació comunitària o el desplegament del Programa de Suport a la pròpia Llar (PSALL) són experiències que clarament aposten per la inclusió de la persona en el seu entorn més proper alhora que, des d’un punt de vista metodològic, aposten també cada vegada més per promocionar la participació de la persona en el seu lloc de vida més proper".