Salut mental i feina: a la recerca d'un treball de qualitat en un mercat exclusiu i excloent

Només dues de cada deu persones que pateixen un problema de salut mental a l'Estat espanyol tenen una feina. Aquesta xifra impactant, que correspon a un estudi de la Confederació Espanyola de Salut Mental, posa de manifest la barrera existent a l'hora d'accedir al mercat laboral que pateix el col·lectiu.

La situació no millora gaire si tenim en compte que la inestabilitat a la feina, la temporalitat, un sou insuficient o un entorn de treball deficient, entre altres aspectes, pot afectar en la bona salut mental dels treballadors i treballadores. Cal incidir que, malauradament, la pandèmia i les diverses crisis que vivim, han afectat fortament el mercat laboral: cada cop és més habitual veure llocs de feina precaris, sobretot aquells adreçats a determinats sectors socials, com el jovent o les persones migrades, o en nivells formatius baixos.

No descobrim res de nou si diem que treballar és important per desenvolupar l'itinerari vital de cadascú. Tenir feina comporta gaudir d'autonomia, tenir accés a un habitatge, teixir relacions interpersonals amb companys i companyes de feina, establir rutines estructurades o complir objectius i metes. Per a les persones amb problemes de salut mental, concretament, una feina de qualitat aporta beneficis afegits que poden contribuir en la recuperació, així com millorar la confiança i la inclusió dins la societat.

En l'altra banda, no accedir a llocs de treball, tenir un treball de poca qualitat o una situació econòmica precària, afecta el desenvolupament vital de les persones. En el cas d'aquelles amb un problema de salut mental que no treballen, o que es troben en un lloc de feina deficient, l'itinerari vital es veu totalment compromès, motiu pel qual la seva situació es pot accentuar encara més.

Més enllà de la visió més pragmàtica del treball, tenir feina també ens dona una identitat. "Al voltant de la feina, definim moltes coses de la nostra identitat: quina és la nostra expertesa, com ens veuen els altres o quin tipus de vincles fem", explica Francisco Villegas, cap de l'Àrea Psicosocial del Grup CHM Salut Mental. Sovint ens identifiquem amb el lloc de feina que ocupem, quelcom que quan algú es queda sense feina, desapareix. 

Barreres del mercat laboral

Diverses entitats a Catalunya treballen per tal que les persones amb un problema de salut mental, que han sortit del mercat laboral i que tenen dificultats per trobar feina, puguin treballar de nou. Algunes d'elles són el Grup CHM Salut Mental o la Fundació Tallers, aquesta última entitat que es troba dins del grup Sant Pere Claver, i que se centra a oferir suport i oportunitats en l'àmbit laboral, tant a persones amb discapacitats com a persones que tenen un problema de salut mental. Des de l'entitat, identifiquen les barreres del mercat laboral.

Ricard Matas, gerent de la Fundació tallers, i cap de l'àrea sociolaboral del grup Sant Pere Claver, ens parla d'un mercat laboral que és exclusiu i excloent. "És exclusiu perquè és difícil accedir-hi i dona poques oportunitats a les persones amb problemes de salut mental; i és excloent perquè, un cop estàs dins, qualsevol problema de salut mental pot comprometre la situació en l'empesa. De fet, fins i tot, pot arribar a produir-se un acomiadament, quelcom que porta, de vegades a intentar ocultar la malaltia, el que suposa un patiment afegit", explica.

Una de les barreres a l'ocupació que té el col·lectiu es troba un pas abans de la feina: a la formació. Matas explica que en molt sovint els problemes de salut mental apareixen en l'època de l'adolescència, justament en el període en què la persona s'està formant. "En molts casos, quan els problemes de salut mental apareixen en la joventut, hi ha un abandonament de la formació", explica Matas. "És un impacte molt gran, perquè un cop es recupera la situació i es vol reincorporar al mercat laboral, es troba amb cap estudi finalitzat i, per tant, una nova barrera", incideix.

Precarietat a la feina

La Desirée Garcia, responsable de formació i inserció laboral de Càritas Barcelona, explica que el fet de no poder accedir a aquest mercat de treball provoca angoixa, ansietat, estrès, preocupació i una forta pressió social. "El problema és que un cop tornes al mercat laboral, el que se t'ofereix és precarietat, inestabilitat i un sou que, malgrat que tinguis feina, potser no arribes a final de mes", afirma Garcia tot recordant la inflació. "En una situació com aquesta no és possible projectar a mitjà termini", afirma.

Per celebrar el dia del Treball Decent, una jornada que engloba la necessitat d'una feina de qualitat que aporti beneficis en la salut mental, Càritas Barcelona va celebrar un acte en el qual va denunciar les condicions laborals en què treballen alguns dels col·lectius més precaritzats de la nostra societat, i com la inflació els està abocant a un major empobriment. Sindillar, Ryders x Drets, Libèl·lules o Las Kellys, que sempre han denunciat l'afectació en aspectes de salut mental que pateixen, alguns dels col·lectius que van participar.

Garcia assegura que les persones que tenen diagnosticades amb una malaltia mental, tenen més possibilitats de patir exclusió en l'àmbit laboral. "Probablement, hi ha persones que tenen problemes de salut mental perquè han perdut feina, i resulta que a l'hora d'accedir a un altre lloc de feina, tenen més possibilitats d'estar excloses. És a dir, que estan doblement penalitzades", considera.

Cal recordar que la precarietat en la feina no només es produeix per l'actual situació, sinó que, a la pandèmia i les diverses crisis socials que s'han produït en els darrers anys, hem de recordar que encara continuem arrossegant les conseqüències de la crisi econòmica del 2008. "S'han anat sumant diverses capes de precarietat", manifesta Garcia.

Inserció laboral

Villegas incideix en com és d'important la feina com a instrument d'inserció social, això sí, quan l'experiència és positiva. "De vegades és una experiència frustrant, per la qualitat de la feina o per l'actitud de l'empresa, però també pel mateix caràcter de la persona o per les dificultats amb les quals es troba", diu Villegas. En aquest sentit, com a cap de l'Àrea Psicosocial del Grup CHM Salut Mental, ens explica que la tasca que duu a terme l'entitat per tal de fomentar la inserció laboral entre persones diagnosticades de salut mental va més enllà que trobar feina.

El Grup CHM Salut Mental, organització formada per tres entitats que treballen en l'entorn de l'atenció pública i des d'una perspectiva de salut mental comunitària integral. A banda de treballar competències específiques en la inserció i recuperar l'itinerari formatiu, Villegas explica que és important potenciar la inserció comunitària. "Tenen un repte d'integració en la seva comunitat, la seva vida, en quin tipus de vincles mantenen, quines activitats fan o no fan. Tot això també està interferit, per tant, també és un element que cal incorporar al suport", afirma.

Per part de la Fundació Tallers, Matas destaca que cal tenir molta cura que el lloc de treball al qual la persona vol anar tingui l'entorn necessari per a ella. "A Fundació Tallers fem l'acompanyament, parlem amb l'empresa i la sensibilitzem per tal que surti bé", afirma. Una de les dificultats amb les quals es troben, diu Matas, és que moltes vegades les persones amb problemes de salut mental que es volen reincorporar al mercat laboral venen d'un període amb molta inactivitat. "Aquí la progressivitat és importantíssima", assegura.

Garcia, des de Càritas Barcelona, afegeix que per a les persones que fa molt de temps que no treballen, de vegades va bé acceptar feines, ni que sigui de pocs dies, amb l'objectiu de trencar la dinàmica d'atur. "Aquell dia, la persona s'estructura el dia, ha de pensar en la logística d'anar a treballar, s'ha de preocupar d'arribar aviat, etcètera. Aquestes persones aquella nit descansen moltíssim perquè han treballat", diu. "Busquem la sostenibilitat d'això el màxim de temps possible, malgrat el que ofereix el mercat de treball", exposa.

La tasca de les entitats és vital perquè tant les persones diagnosticades de salut mental, com aquelles persones en les quals cal fer prevenció, puguin accedir a una feina, que sigui de qualitat, i gestionin millor les situacions adverses en el treball. I alhora, la feina de tots és fomentar entorns de treballs segurs i sans, evitar les exclusions, lluitar per sous adequats i generar vincles positius entre els treballadors i les treballadores.