Sergi Torres: “Sempre dic que la cuina és l’excusa per aprendre moltes altres coses importants per a la vida"

Els menors no acompanyats que arriben aquí o joves estudiants que no s’adapten a les fórmules i estructures reglades establertes i tradicionals es troben per endavant amb un panorama, per circumstàncies diverses, complicat i que no sempre els ofereix alternatives adequades a les seves necessitats particulars.

El programa Tr3s Accions, de l’associació AD’iniciatives socials, ataca aquestes problemàtiques d’arrel, mitjançant un projecte dirigit a nois i noies de 16 a 21 anys de l’àrea de Girona que compleixen amb aquests condicionants però que tenen moltes ganes de superar aquestes adversitats per poder tornar a reincorporar-se als estudis i/o integrar-se amb garanties al mercat laboral.

Per això, compten amb un curs d’un any de durada, que comença al gener i acaba al desembre, amb parts teòrica i pràctiques, d’ajudant de cuina i ajudant de cambrer. “El curs consta d’unes 250 hores de teoria i unes 250 de pràctica”, detalla el Sergi Torres, educador social i responsable des de fa mig any del curs. Explica que tenen “entre 10 i 12 alumnes per promoció”, que desenvolupen la part pràctica dos dies a la setmana al restaurant Can Xapes de Cornellà de Terri, en horari de matins, mentre la part de classes la imparteixen a Girona, d’on són la majoria dels estudiants.

D’un temps cap aquí, precisa, el perfil ha variat una mica i “ara prop d’un 70% de l’alumnat correspon més a nois i noies en situació irregular, sense papers”, que venen a través dels diversos serveis de l’Administració. L’altre percentatge, precisa, “són joves que han provat d’estudiar diverses coses però que per raons variades no s’hi han adaptat”.

Aquí, explica, “una de les coses que més content em fa i que és un dels nostres punts forts és quan et diuen, per exemple durant una tutoria o fent el cafè dels matins abans de començar, que es troben a gust fent aquests estudis o parlant amb nosaltres”.

La part més negativa, tot i que en Sergi matisa que ell no l’ha viscuda i que no és recorrent, és quan alguns d’aquests joves decideixen no seguir amb el curs i l’abandonen. Assenyala que “passa poques vegades”, però que quan es dona és perquè l’alumne troba que “no és el seu moment”. Evidentment, reconeix, no és una situació agradable però s’ha de tenir en compte que “només es pot acompanyar a aquelles persones que estan receptives per a fer-ho”.

Adaptant-se a la Covid-19

La Covid-19, viscuda durant bona part del 2020 i també d’aquest 2021, ha dibuixat un escenari poc favorable a la consecució satisfactòria de cursos d’aquestes característiques. La realitat, no obstant això, és que no ha estat així. És cert, segons explica el seu responsable, que per les mesures decretades per a la segona onada de la pandèmia al mes d’octubre, “els estudiants no van poder fer pràctiques en restaurants de Girona” –ja que estaven establertes tradicionalment en el seu calendari durant el quart trimestre de l’any-.

En qualsevol cas, destaca que “es va poder seguir, ja fos de manera presencial o via telemàtica amb les classes teòriques i la part pràctica es va desenvolupar a les instal·lacions del restaurant Can Xapes”, on sí van poder fer-les o, com a mínim, parcialment. Una part de les pràctiques, durant els primers sis mesos del curs, la fan donant servei de cuina i de sala als treballadors del restaurant durant el seu àpat, que realitzen a les 12 h del matí.

Reincorporar-se als estudis o trobar feina

L’èxit de la passada promoció l’evidencia, segons subratlla, que “un volum considerable d’aquests estudiants ha continuat amb els estudis mentre d’altres, pocs però n’hi ha hagut, han aconseguit trobar feina”.

En Mouhssine i la Isaura, alumnes del curs actual, s’haurà de veure si formen o no part d‘aquest “70% d’estudiants que es reincorporen als estudis reglats o troben feina”, segons tenen quantificat. El que sí sembla clar és que voluntat i actitud en tenen perquè les coses vagin en la bona direcció. Els dos, casualitats, s’inclinen més per la part d’ajudant de cambrer que per la de cuina, tot i que els dos admeten que “les dues opcions ens agraden”.

El Mouhsine és del Marroc i va arribar fa dos anys i mig a Girona. S’esforça per parlar català i es mostra esperançat i amb molta voluntat de treball per a poder seguir prosperant en aquest sector.

La Isaura, que va arribar a Girona des de Llagostera, de mare hondurenya i pare portuguès, va saber del curs a través de la seva educadora referent, que li va recomanar apuntar-s’hi . El fet que fos de cuina, que “ja m’agradava d’abans” i que li obri “unes millors perspectives de futur”, van ser dos dels grans motius pels quals s’hi va llançar. La part de sala, diu, “és la que més m’atrau”, per la seva dimensió més social i de relació amb els comensals.

En Sergi detalla que la majoria dels joves no acompanyats que tenen al projecte provenen sobretot del Marroc, i una part de l'Àfrica subsahariana.

Can Xapes, primer va ser un cinema

Can Xapes, on fan la part pràctica del curs amb un mestre d’ofici dos dies a la setmana, guarda una història curiosa i allunyada dels fogons. Va obrir les portes com a cinema el 1949 i, de fet, encara es poden veure els seus alts sostres i part de l’amfiteatre des de l’àrea del magatzem de l’establiment i també apareix la retolació en un dels laterals de la seva façana.

Després sí va arribar la part de restauració, que ha ocupat molts dels seus anys de recorregut, tot i que amb algun parèntesi més o menys llarg quan ha estat tancat. S’han sumat a aquest projecte fa relativament poc, “farà uns quatre anys” explica en Sergi, que afegeix que “és una gran sort poder comptar amb un espai com aquest”. De fet, va ser AD’iniciatives socials qui el va tornar a obrir sense finalitat lucrativa. El projecte Tr3s Accions funcionava en altres instal·lacions des del 2006.

Superat el curs i incorporats coneixements que van més enllà d’aquest àmbit, amb classes de català, lectura, escriptura o matemàtiques adaptades a les seves necessitats entre altres i recuperats valors molt importants, segons explica en Sergi, com “la confiança, respecte, companyonia o treball i sentit d’equip”, queda pendent un últim aspecte que també cobreixen a través del departament jurídic. I és que molts d’aquests nois i noies, sense papers, necessiten un contracte a jornada completa d’un any per poder ser regularitzats.

En Sergi, admet que “es tracta d’una situació difícil”, ja que molts dels empresaris necessiten “el treballador per abans-d’ahir i no poden esperar dos mesos a què es tramiti un precontracte que els habiliti per poder treballar”. Tot i així i les dificultats d’aquest últim pas per incorporar-se al mercat de treball, està molt content i satisfet amb aquest projecte, que qualifica “d’innovador” i del qual sobretot en destaca que “treballem centrats en la persona”.