'Cada vegada tenim més present la perspectiva de gènere a les entitat, però fins i tot les que s'anomenen feministes han de continuar esberlant les relacions de poder, i sovint per a aquestes el procés és encara més complicat d'assumir. "Si t’autoconsideres feminista no penses que puguis reproduir accions masclistes, però és normal que passi perquè portem el sistema patriarcal i capitalista a dins. El que ens diferencia és la voluntat de voler-ho canviar", explica Núria Alcaraz, de l'Esberla, una cooperativa que acompanya processos de transformació interna de persones i comunitats.

Actualment, "el feminisme dona punts", però dir que ets feminista sense fer un procés de transformació intern és 'purplewashing': "És pervers i passa força", explica.

Protocols i plans de cures

Ens declarem feministes però de vegades no ho fem explícit als estatuts, no tenim protocols d'abordatge de violències masclistes, protocols de comunicació inclusiva i/o plans d'igualtat i, a la pràctica, els homes sovint continuen ocupant espais més públics com el fet de fer de portaveus o el disseny de les estratègies, i participant més que les dones i les persones amb identitats no binàries a les assemblees.

Des de la cooperativa, treballen amb aquestes eines i amb els plans de cures per traslladar els valors feministes a la realitat i posar en valor tasques tradicionalment feminitzades com les d'organització i les de cures per tal de repartir-les. "Moltes entitats posen dones a primera línia però els homes no assumeixin les tasques invisibles. Això genera dones sobrecarregades intentant fer tots els papers de l’auca", denuncia Alcaraz.

Mirada crítica sobre els usos del temps i la participació

L'àmbit dels usos del temps és potser el que requereix més atenció ja que moltes entitats treballen "des del voluntarisme i des de l'activisme 24/7", que dificulten la conciliació i perjudiquen la participació de les persones que assumeixen tasques de cures, majoritàriament dones.

Per abordar-ho cal tenir permisos de cures retribuïts, i canviar la cultura organitzativa i abaixar el ritme, "intentar trobar l'equilibri entre el fer i el poder cuidar-nos i sostenir les nostres vides que són més que la vida laboral". En aquest sentit, una altra mesura que es pot implementar és revisar els horaris i no fer reunions al vespre que són incompatibles amb realitats familiars.

La participació és un altre dels àmbits on cal posar l'atenció. Mesurar qui ocupa els espais de decisió i com ho fa a través d'eines com la d'observació de la XES és un termòmetre dels valors feministes de l'entitat. "Tradicionament s'han valorat els grans discursos, generalment fets per homes, davant de l'anar per feina, una tasca tradicionament assumida per les dones. Ells intervenen en tots els temes i elles els lliguen per fer la resol·lució". Per evitar-ho, és important posar hores d'inici i final de la reunió, prendre l'acta i passar-la a tothom, i intentar afavorir la participació.

De fet, la intervenció de les dones i persones amb identitats no binàries o pateix un qüestionament per considerar-se una actitud masculina, o genera malestar i dolor perquè s'assumeix com una actitud que no surt de forma espontànea.

Una altra de les mesures que es poden posar en pràctica a les entitats és la creació de grups no mixtes. "És una manera que aflorin coses que no sortirien en cas d'estar totes presents". En el cas de les dones i identitats no binàries, "permet empoderar-nos i que ens atrevim a fer coses que d'una altra manera no faríem"; en el cas dels homes, permet "treballar la masculinitat de manera crítica i que puguin ser conscients ells mateixos dels canvis que han de fer" sense sobrecarregar les dones amb la feina pedagògica.

Ara bé, també hi ha entitats on els homes comencen a ocupar espais feministes i han de tenir en compte la manera com ho fan: "No se’ls ha de penjar la medalleta, per una petita acció feminista que fa un home sembla que hagi fet un any de treball i la de les dones no es reconeix de la mateixa manera".

Prevenció i reflexió col·lectiva davant les agressions

Hem de tenir clar que totes aquestes accions són mesures de prevenció perquè no es produeixin les violències masclistes que, tot i que a les entitats feministes poden ser més subtils, també hi són. Des de l'Esberla, treballen amb la idea de la mirada restaurativa per generar un treball de reparació i, depenent del tipus d'agressió, es decideix apartar temporalment l'agressor o fins i tot expulsar-lo. "Hi ha d'haver una volutat real de no tolerar-ho i, a vegades, això no passa quan es tracta d'una persona ben posicionada", concreta Alcaraz.

El que és interessant és que hi hagi una reflexió col·lectiva per veure per què s'ha pogut donar una agressió masclista a l'entitat, assenyala, perquè va més enllà del fet individual. Per això, animen les entitats a fer el protocol per abordar aquestes violències, "tant perquè les dones puguin sentir la confiança de denunciar la situació com per donar a conéixer que no es toleren les violències masclistes".