En el Dia Mundial contra el Càncer, els familiars, voluntaris, associacions i, en aquest cas, professionals, tenen molt a dir. Des de Xarxanet parlem amb la Teresa López-Fando, psicooncòloga i coordinadora de Programes i Serveis de l’AECC (Associació Espanyola Contra el Càncer) perquè ens expliqui la seva tasca.

Quins serveis ofereix l’AECC?

L’AECC ofereix servei d’atenció gratuïta tant als pacients com als familiars. A través de la primera entrevista, detectem quines són les primeres necessitats i ajustem la nostra intervenció als pacients. Intentem abordar les problemàtiques de forma individual passant qüestionaris i fent avaluació. Per tant, treballem des de la visió cognitiva-individual per avaluar els comportaments i poder reconduir el pacient. També fem molta tasca de formació de voluntaris que posteriorment entren en un procés de selecció.

De quins programes poden disposar els supervivents de càncer?

Pels supervivents tenim un programa de triatge en què els ajudem a escollir quin tipus d’activitat física i de formació necessiten. Tenim programes de nutrició per mantenir-se actius o d’hàbits de vida saludable. També tenim el servei psicològic per ajudar en la rutina del dia a dia. Ajudem a tornar a un món tan frenètic on tot continua igual, la mateixa pressió i els mateixos problemes, on els pacients han canviat però l’entorn no.

Com es planteja el pla d’acció per a cada pacient?

A partir d’una primera entrevista, els hi proposem un pla d’intervenció de benestar social, psicològic i corporal. Se’ls proposa el pla d’acció i es consensua amb els pacients. Per exemple, si hi ha una persona que se sent molt sola, no posem psicòloga sinó activitat física en grup per fer comunitat. Tot depèn del que necessiti cada persona.

És important el suport psicològic?

La veritat és que crec que s’ha normalitzat molt, però el psicòleg ha d’aparèixer per prevenir. Evitar que no hi hagi un trastorn més gran després, tant pel pacient com pel familiar.

Què és el primer que parleu amb els pacients quan els acaben de diagnosticar càncer?

El més important és controlar l’angoixa i la incertesa. Quan t’ho detecten no saps què passarà i apareixen moltes pors. Quins són els procediments, si hauré de fer quimioteràpia o si se’m caurà el cabell.

Els pacients vénen voluntàriament o són derivats de l’hospital?

Tenim de tot. Hi ha psicòlegs i psicooncòlegs dins dels equips que treballen directament amb els pacients d’oncològica. Altres vénen d’alguns hospitals com el de Vilafranca o el de Martorell.

A quina fase ateneu als pacients?

Som una entitat que no posem cap inconvenient, qualsevol persona pot ser atesa, tant en procés de malaltia activa com a supervivents. Atenem a qualsevol edat, tenim psicòlogues infantils, que atenen també als germans. Donem cobertura a totes les persones que pateixen pel càncer.

Com a psicooncòloga, què és el més dur d’atendre els pacients amb càncer?

Tot i que és una feina molt gratificant perquè pots fer moltes coses per ells, el més difícil és acompanyar a les persones al final de la vida. Tenim un grup on tota la comunitat terapèutica té accés lliure per poder expressar-se. A través d’un cas real, comentem les dificultats emocionals i intentem gestionar-les. I ens intentem donar molts espais. També disposem de supervisió externa amb una psicòloga que ens ajuda als professionals, tant tècnicament com emocionalment.

Com es pot ajudar a l'AECC?

Hi ha moltes maneres de col·laborar amb l’AECC. Econòmicament, tenim la 'Col·lecta', una font d’ingressos molt important. També es pot ajudar amb el temps sent voluntari d’administració, de preventiva o directament amb el malalt.