'Un fil de cent anys' enllaça l'explotació a les colònies tèxtils amb la indústria actual

"Tant de bo que quan tingui filles el món hagi millorat prou perquè puguin gaudir d'una vida més plena. (...) Que no hagin de treballar tant, que tinguin temps per descansar i divertir-se". L’Èlia llegeix la història de la Quimeta, una dona que, com la seva besàvia, va treballar en una colònia tèxtil.

Se n'ha adonat ja, gràcies a la Campanya Roba Neta de Setem Catalunya, que el fil amb què cosia "és el mateix" que el que fan servir a les fàbriques tèxtils actuals. "Un fil de cent anys" que continua amb l'explotació laboral i la vulneració de drets, i que no difereix quant a les condicions de les persones treballadores del sector.

Per això, ens proposa: "Abans de tornar a comprar roba barata pensa: «Estàs fent que els rics siguin cada vegada més rics a base d'abusar dels pobres?». I és que "aquesta història no acabarà fins que nosaltres en siguem conscients i reaccionem", afegeix.

Es tracta del curtmetratge que ha fet l'alumnat de 4rt d'ESO de l'INS Navarcles en suport a la feina de Setem Catalunya en el marc del Projecte Reacciona, un projecte d'aprenentatge servei que fa Taller de Cinema als centres educatius.

L'objectiu és treballar la consciència social i la cultura de pau a través de la producció audiovisual amb el jovent, de forma que s'adquireixen coneixements tècnics, s'investiga una temàtica social que els motivi i es fa servei a una organització social que fa el seguiment del projecte.

Aquest enllaç entre la recuperació de la memòria històrica de les colònies, amb una forta tradició al Bages, amb la indústria tèxtil actual, ens confronta de prop amb el nostre paper com a consumidores. Les conseqüències són les males condicions de vida de les treballadores tèxtils que, en molts casos, fan jornades maratonianes per salaris indignes i veuen vulnerats els seus drets laborals a treballar en un espai segur, a les baixes mèdiques i a l'associació.