Un nou banc d'imatges per una joventut diversa

Si escrivim la paraula "joves" a qualsevol motor de cerca ens apareixeran imatges d'adolescents de festa, enganxats a un ordinador, o fent mandres, i probablement tindran una identitat de gènere normativa, un cos normatiu, i no representaran diferents fenotips o orígens.

Ara, però, neix el Niu d'Imatges de la Joventut, un recurs de l'Agència Catalana de la Joventut per la interculturalitat, la interseccionalitat i la inclusió, per tal que les entitats, administracions i població general puguin representar un jovent divers i deixar de perpetuar imaginaris com l'adultocentrisme, el classisme, el sexisme i el racisme.

Es tracta d'una eina oberta, gratuïta i en constant ampliació en la qual podeu trobar 3.000 fotografies organitzades en 33 àmbits temàtics com les cures, el lleure o les tecnologies.

S'ha creat amb la participació de joves d'entre 16 i 30 anys, que han decidit allò que volien representar i com, i han sigut protagonistes de les fotografies per recrear diferents realitats i situacions.

Per fer un ús correcte d'aquestes imatges, l'Agència Catalana de la Joventut recomana repassar la Guia per a un ús responsable de les imatges de joventut diversa, creada amb La Pera Comunicació.

Com comuniquem sobre la joventut

La Guia proposa algunes pautes sobre com fer servir aquestes imatges:

1. Reflexionar sobre què volem comunicar i com volem fer-ho, i pensar si reforcem estereotips.
2. Analitzar les persones que hi surten i els rols que desenvolupen, i pensar si reforcem el masclisme.
3. Mostrar una representació plural i no estereotipada de les persones LGBTI+.
4. Representar relacions afectives, de convivència i familiars més enllà de la família heteroparental.
5. Mostrar diversitat de cossos per trencar amb els cànons estètics.
6. Representar persones de diferents orígens, fenotips i religions de forma inclusiva i com a protagonistes de l'acció en diversos àmbits.
7. Mostrar persones amb capacitat diverses ni com a víctimes ni com a heroïnes, sinó en contextos quotidians i com a protagonistes de l'acció.
8. Representar un context més acord amb la nostra realitat desigual, ja que sovint es mostren contextos de classe mitjana alta irreals que fomenten el consumisme i quan es representen contextos humils s'estigmatitzen.
9. Cercar la manera de trencar estereotips a l'hora de representar les persones amb diagnòstics de salut mental sense exagerar l'agressivitat o l'aïllament, i mostrant-ne el component social.
10. La ciutat no pot ser sempre el centre de tot, també cal representar els entorns rurals.