El Govern de la Generalitat, el Consell Nacional de Joventut i les entitats municipalistes (Associació Catalana de Municipis i Federació de Municipis de Catalunya) lideren l’organització del proper Congrés de Joventut de Catalunya que inicia la fase de treball aquest mes de juny i que culminarà els dies 7, 8 i 9 d’octubre amb la celebració del Congrés.

El Congrés, que comptarà amb la participació de persones tècniques, professionals i responsables polítiques en l’àmbit de la joventut i joves, pretén fixar les línies de les polítiques de joventut per als anys vinents. Aquestes, després del Congrés, quedaran plasmades en el nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat) que amb consens parlamentari s’ha de poder desplegar a partir del 2022.

El context de pandèmia per Covid-19 ha obligat també al sector de la joventut a analitzar-se per tal de definir els nous reptes i poder-los-hi fer front. Del debat han sortit destacats la prevalença del món virtual, l’increment de les desigualtats socials i la vulnerabilitat en el col·lectiu jove, entre d’altres. El Congrés pretén treballar aquests i més reptes per a poder consensuar un nou marc estratègic que posi la joventut al centre de les polítiques públiques.

En aquest sentit, els objectius estratègics del Congrés són, per tant, adaptar les polítiques de joventut a les noves realitats juvenils i organitzatives, reivindicar els i les joves com a palanca de canvi social i econòmic, fer aflorar experiències i iniciatives liderades per joves que estiguin propiciant canvis locals i globals, sumar agents per incidir en la transversalitat de les polítiques de joventut i encaminar cap al nou PNJCat.

Espais de treball previs

Abans de la celebració del Congrés, des del mes de juny fins al mes de setembre, hi haurà una fase prèvia de treball a través de sis espais temàtics. Aquests espais de treball estan oberts a tots i totes les joves i es realitzaran per Internet. Les temàtiques són les següents.

• Projectes de vida i emancipacions: on es debatrà sobre educació integral, treball digne, accés a l’habitatge i salut.
• Co-creació, expressió i identitats: on es treballaran aspectes relacionats amb la cocreació i la participació, l’accés i l’expressió cultural i l’ús de l’espai públic.
• Inclusió social, feminismes i equitat: on s’abordaran temes d’igualtat de gènere, LBGTI+, d’interculturalitat, d’interseccionalitat, de mobilitat social, de diversitat funcional i d’equilibri territorial.
• Connexió i transformació digital: on es posaran sobre la taula la comunicació, els espais de co-creació i l’acompanyament digital omnicanal, l’accés, les competències digitals i la bretxa digital, les competències i eines digitals per professionals de joventut, la transparència i les dades obertes.
• Bé comú i justícia climàtica: on es debatrà sobre el model productiu, reproductiu i de cures, les comunitats sostenibles i inclusives amb les persones joves, el consum responsable, sostenible, de proximitat i baix en carboni, les infraestructures eficients energèticament i sostenibles, etc. Així com la cooperació internacional i per al desenvolupament.
• Res-pública en joventut: aquest espai de treball definirà i proposarà el model de PNJCat, els espais de governança de les polítiques de joventut, el desplegament territorial d’aquestes polítiques: mapa (professionals, equipaments, serveis, ràtios, etc) i els perfils dels i les professionals de joventut (categoria, condicions laborals, etc.).

Cada espai de treball serà impulsat i liderat per un grup motor format per personal tècnic del Govern i de les entitats. Les conclusions d’aquests 6 espais de treball es presentaran al Congrés de Joventut de Catalunya i es tindran en compte per a la definició del nou PNJCat.

Amb la participació de joves

Tots els i les joves de Catalunya estan convidats a participar d’aquests espais de treball. Doncs, tal com va comentar la directora general de Joventut, Laia Girós, en l’acte de presentació del Congrés, “no té sentit fer polítiques de joventut sense els i les joves”.

“Hem de prioritzar la co-creació i la desconstrucció de l’adultcentrisme entre totes i tots” va afegir la directora general justificant la necessitat de la inclusió del jovent en el disseny de les polítiques que els afecten directament i del canvi de mentalitat que els joves no tenen capacitat de decisió perquè estan en fase de preparació per a ser adults. Entenent que se’ls ha de comprendre i valorar pel que són i no pel que estan en formació de ser.