"És arribar aquí i tothom t'accepta i no has de dir res". "Per mi, noia trans en un poble, conèixer gent com jo va ser un 'bombazo'". "Aquí trenquem els tabús. No hi ha estigmes". "Coneixes gent que passa el mateix que tu estàs passant i dius: «Ostres! No soc l'única persona»".

Aquestes són les percepcions d'algunes de les persones que van participar l'any passat a les colònies d'estiu LGTBIQ+ organitzades per la cooperativa Candela, que enguany arriba a la setena edició i que ha crescut exponencialment any rere any (tret de l'últim, que es va fer en pandèmia).

El projecte, que compta amb la col·laboració de Transfamilia i AMPGIL i amb el suport de Colors de Ponent i el Centre LGTBI de Barcelona, es basa en els eixos de proporcionar referents positius, l'empoderament i la cura, la generació de vincles entre adolescents amb diversitat sexual i de gènere i el suport a les famílies.

Les colònies, que consisteixen en cinc dies en diferents llocs del territori segons l'edició, han generat comunitat al voltant del projecte i s'hi han articulat al voltant trobades mensuals, que ara es fan virtualment, i que aquest any han arribat a la seva màxima capacitat.

"Un espai enmig del desert, que pot ser la vida quotidiana, on de cop et pots permetre explorar amb molta llibertat". És com descriu Oasis l'activista Miquel Missé, que forma part de l'equip. "Et pots permetre ser un noi trans a qui avui li ve de gust vestir-se amb roba més femenina, o ser una noia lesbiana que pot sentir desig cap a un noi, et pots permetre ser qui ets tu sense haver de respondre a cap etiqueta", continua l'activista, que afirma que aprenen molt de les persones adolescents.

Sara Barrientos, també a l'equip, el qualifica com un dels projectes més bonics en què ha participat: "Un espai on posar en pràctica el que semblava una utopia: deixar-nos ser". Per la seva banda, Abel Huete el defineix com "un espai de cura, de respecte i empoderament de les nostres diversitats, un espai on els nostres cossos diversos es poden visibilitzar, es poden expressar, es poden abraçar, es poden tocar, i habitar de manera lliure".

"Ser gay està molt bé a menys que se't noti" és una constant homòfoba. L'equip reivindica la ploma, es reapropia de l'insult com a acte polític perquè són "els mariques, les bollo, lxs trans i lxs bi", i fomenta l'expressió lliure dels cossos dissidents "grassos, prims, no normatius, amb estries o sense, amb pits o sense". Cossos que sovint se senten reprimits pels estereotips estètics i els patrons de gènere, sobretot a l'hora de mostrar-se com passa a les piscines i les platges a l'estiu.

A més, és un espai de formació per a futuxs activistxs, que s'organitzen per després sortir als carrers i qüestionar les estructures heteronormatives quan tornin a casa, i unir-se a altres lluites per contribuir a fer una societat més habitable.

A Oasis es gesta la revolta queer.