Sant Joan és una nit màgica que, d'alguna manera o altra, associem amb la pirotècnia, el soroll estrident dels petards i els colors vius dels castells de focs. Tot i l'aparent innocència d'aquests actes en la que és una de les celebracions més esperades de l'any, hi ha molts animals i persones que pateixen.

Així ho expliquen en aquest vídeo diferents entitats, periodistes, veterinaris, sanitaris i representants del món de l'espectacle per iniciativa del programa de ràdio "Animales en las ondas" i amb l'objectiu de conscienciar a la població sobre l'altra cara de Sant Joan.

El vídeo, que ja compta amb més de 30.000 visualitzacions, explica, entre d'altres coses, que cada vegada que tirem un petard, hi ha algú que pateix: un infant amb autisme, una persona gran amb Alzheimer, un malalt terminal, un nadó o algú amb agorafòbia. En paraules de la Carla Cornellà, presidenta de la FAADA: "Cada vegada que ensenyem als nostres fills a tirar petards com a diversió, estem ensenyant-los que els altres no importen".

Els efectes dels petards en els animals i el medi ambient

Des de la FAADA expliquen que l'ús de pirotècnia pot generar en els animals taquicàrdia, tremolors, falta d'aire, nàusees, atordiment, pèrdua de control, por i fins i tot la mort.

Els gats i els gossos senten temor als petards perquè és un estímul desagradable i imprevisible que es repeteix sense cap pauta lògica i que es relaciona a un possible perill imminent, el que provoca que el seu nivell d'estrès augmenti fins que els resulta impossible de controlar. A més, l'animal no té temps de descans suficient entre cadascuna de les explosions per poder aprendre i superar la por.

Aquesta por fa que els animals intentin fugir, el que pot fer que siguin víctimes d'accidents o puguin perdre's. Per altra banda, altres animals com els ocells poden patir fortes taquicàrdies que els poden conduir a la mort.

Finalment, cal recordar que la pirotècnia provoca un elevat nombre d'accidents, augmenta sensiblement la contaminació acústica i que les seves restes embruten i contaminen el sòl i les aigües de mars i rius. A més, l'ús de la pirotècnia està directament relacionat amb l'augment exponencial d'incendis.

L'alternativa: la pirotècnia silenciosa

Afortunadament, cada vegada són més les institucions sensibilitzades sobre els efectes dels petards entre la població i els animals. És per això, que la pirotècnia silenciosa és un concepte que pren cada vegada més força. S'ha de tenir en compte que aquesta segueix emetent soroll, però d'uns decibels molt més baixos en comparació amb la resta de petards.

Les iniciatives pioneres es van prendre a ciutats com Parma (Itàlia) des del 2015, on es va prohibir la pirotècnia que no fos de l'anomenada silenciosa. També al nostre país comencen a haver-hi diverses propostes en aquesta línia. Per exemple, Fuenlabrada ha prohibit qualsevol material pirotècnic de categoria 2 i 3 i Santa Cruz de Tenerife ha aprovat per unanimitat aquest mateix 2020 l'ús de la pirotècnia silenciosa en les seves celebracions.

En paraules d'Elsa Jiménez, directora de la Fundació CRAM per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins, “la nostra diversió no pot suposar mai un patiment per a altres éssers vius. I, obrir una reflexió col·lectiva sobre la pirotècnia i els seus efectes, em sembla un símptoma d'una societat que veritablement pretén avançar cap al respecte i la sostenibilitat”.