El concepte 'ètica de la cura' defensa que aquesta ha d’estar al centre de les polítiques i promou la necessitat de focalitzar les accions en les persones i la sostenibilitat de la vida. El feminisme considera les cures com un component bàsic per consolidar la construcció i el manteniment d’una societat democràtica, inclusiva i cohesionada, en la que cal defugir de les gestions que tinguin el benefici econòmic com a únic objectiu.

Al voltant de les cures hi ha un gran nombre de persones que treballen perquè famílies i comunitats hi puguin accedir, i que reivindiquen que les condicions de les treballadores i professionals siguin justes i dignes, ja que aquestes tasques són poc reconegudes en la societat i rarament remunerades. Diferents entitats i col·lectius exigeixen la implicació del sector públic.

"Ens calen administracions atentes i sensibles, capaces de donar suport a les estructures comunitàries que ja existeixen per a la provisió de cures. Cal facilitar la vida d’aquestes xarxes, oferir-los espais, suport tècnic… i fer-ho sense delegar tota la responsabilitat de la cura en la comunitat", expressen des de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES).

Valorar l’àmbit de les cures i les persones que hi treballen

Juntament amb la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS), han elaborat una guia anomenada ‘Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores dins de l’administració pública’ per recollir dinou iniciatives en el món de les cures per inspirar el camí cap a la seva democratització i incloure un llistat de bones pràctiques per dur-les a terme. L’informe es dirigeix especialment al personal tècnic i polític de les administracions públiques.

Els objectius principals són varis: generar noves pràctiques, facilitar la feina de les que ja s’apliquen i vetllar perquè aquestes es puguin replicar, a banda d’evidenciar que les administracions públiques tenen responsabilitat en aquest àmbit i hi ha la necessitat de desenvolupar polítiques, dispositius i accions per dignificar-ne l’organització. Alguns dels col·lectius que més requereixen atenció en les cures són la gent gran, persones que pateixen alguna malaltia, infants i persones vulnerabilitzades.

Una vintena d'iniciatives que s’impulsen arreu del territori

La Targeta Cuidadora és una de les pràctiques que proposa la guia. Aquesta estratègia que impulsa la Xarxa pel Suport a les Famílies Cuidadores (XSFC), té la finalitat d’acompanyar a les persones cuidadores de familiars malaltes o dependents. De moment, només s’aplica la ciutat de Barcelona.

La targeta és gratuïta i presenta un ampli ventall d’avantatges: informació personalitzada de notícies d’interès en l’àmbit de la cura, activitats esportives, culturals i de lleure, orientació i assessorament personalitzat, serveis de cura personal, suport i tractament psicològic per a treballadores de la llar i de les cures, o acompanyament jurídic per a la seva contractació.

La Sempreviva és una cooperativa de cures sense ànim de lucre que s’estableix per donar suport físic, psicològic i social a les cuidadores, per tal d’assegurar que gaudeixen d’una qualitat de vida i que la seva feina està dignificada. La seva seu se situa al municipi de Bellpuig, però l’objectiu és que s’estengui a tota la comarca de l’Urgell. De moment, són tres persones, les sòcies actuals, les que avancen amb el projecte i les línies d’activitat són assistència a domicili, tasques de la llar, infància i tallers.

En el municipi de Mediona, a l’Alt Penedès, també es desenvolupa una iniciativa que consisteix en la conformació d’una associació sense ànim de lucre, anomenada Mediona. Aquesta reivindica i lluita per un model d’organització social justa de provisió de cures, amb el servei digne de les cuidadores i les usuàries com a base, des d’una mirada d’igualtat, de gènere i de respecte per la diversitat funcional i sexoafectiva.

Les AbellesCoop Reus és una cooperativa que neix el 2020 per donar suport a les persones des de la comunitat. Una de les seves tasques és facilitar la integració d’homes professionals en el sector de les cures. L’objectiu principal és oferir serveis econòmicament accessibles a les famílies que ho necessiten, a través de paquets d’hores intensives i preus reduïts. Ofereixen atenció a la gent gran, serveis auxiliars a la llar i cures d’infància i família.

A la comarca del Gironès, la Cooperativa Santa Clara treballa per professionalitzar les cures a través de la formació. Aquestes es duen a terme de la mà d’especialistes formadores i les ofereixen al personal dels ajuntaments i ens municipals. De moment, s’han impartit a Celrà, Sarrià de Ter i Vilablareix.

Diferents possibilitats d'accions que impulsen l'ètica de la cura

A la guia, hi ha plasmats una quinzena de projectes i serveis més que es desenvolupen a tota Catalunya, sempre amb l’objectiu de donar suport a les professionals que es dediquen a les cures i l’acompanyament dels col·lectius que més ho requereixen.

Aquest fet demostra l’ampli ventall de possibilitats que tenim a l’abast per desplegar accions que orientin cap a la democratització i corresponsabilitat en les cures, per tal de cuidar a les persones que cuiden, dignificar la seva feina i valorar la importància dels serveis que desenvolupen per aquesta part de la societat.

Bones pràctiques per implementar a les accions

Les autores de la guia diferencien set recomanacions a tenir en compte per acompanyar les tasques de cures i per facilitar l’èxit d’aquestes. Primer de tot, cal entendre i atendre les especificitats del col·lectiu de persones cuidadores, i cuidar qui cuida. Es poden desenvolupar accions d’acompanyament emocional per a les treballadores, facilitar espais d’autocura, remunerar la participació, etcètera.

També es defensa la cura com a servei públic i que les administracions assumeixin responsabilitat. Transversalitzar la política a altres àrees o departaments de l’administració i buscar teixir complicitats amb el fet comunitari són dues de les bones pràctiques que s’afegeixen. I es finalitza amb la promoció de la cura dins de l’Economia Social i Solidària i amb el foment d’un canvi de paradigma a escala social i dins de l’administració.