Una guia per saber com actuar i prevenir conductes suïcides i autolesions a les aules

És una evidència que la pandèmia de la covid-19 ha tingut efectes devastadors per a la salut mental de la població. Si més no, ha posat sobre la taula realitats que abans restaven ocultes i de les quals no se’n parlava per un motiu o altre. Una d’elles és el suïcidi, una problemàtica que històricament ha arrossegat un tabú que no ha ajudat a trencar l’estigma que encara pateixen les víctimes i les seves famílies. 

Definit pels experts com el primer problema de salut pública de l’Estat i d’Europa, el suïcidi és una xacra que reclama que la societat obri els ulls i escolti el clam de totes aquelles persones que fa anys que lluiten perquè deixi d’invisibilitzar-se.

L’impacte del suïcidi és especialment alarmant entre el jovent, que ha patit de valent les conseqüències de la pandèmia, com l’aïllament social, l’angoixa i la depressió, entre altres. Tot plegat ha disparat els factors de risc del suïcidi i ha incrementat de manera alarmant la seva incidència entre el col·lectiu. Només cal donar un cop d’ull a les dades per prendre consciència de l’abast del problema.

Durant l’any posterior a la pandèmia, i respecte a les dades del 2019, el Codi Risc de Suïcidi de Catalunya va registrar un increment del 195% pel que fa a les temptatives de suïcidi entre noies adolescents, un percentatge que també ha augmentat en nois –tot i que en menor mesura– en un 10%. 

De la mateixa manera, una macroenquesta del Departament d’Educació de la Generalitat a joves d’entre 12 i 18 que van respondre 270.000 alumnes posa al descobert xifres molt preocupants: de cada cent joves, quaranta reconeixen que han pensat algun cop que es volien morir i el 8,7% admet que ha tingut aquest pensament diverses vegades. 

Igualment, un de cada quatre diu haver-se autolesionat alguna vegada a la vida i el 3,2% admet que ho fa sovint. Si ampliem el focus, entre el 2017 i finals del 2021, cinquanta-tres joves menors han mort per suïcidi a Catalunya.

En aquest context, queda clar que urgeix posar en marxa polítiques i bastir eines per atacar de soca-rel aquesta amenaça silenciosa que representa el suïcidi entre el jovent. Per fer passes en aquesta direcció, els departaments de Salut i Educació han presentat la ‘Guia per a l’abordatge de la conducta suïcida i de les autolesions no suïcides en el centre educatiu’. 

El document pretén assentar les bases per coordinar les actuacions entre agents educatius i de salut davant la manifestació d’intencionalitat suïcida, d’una temptativa o del suïcidi pròpiament dit, i alhora quan es detectin autolesions.

Un material per orientar els centres educatius i docents sobre com actuar

“Treballar en la prevenció del suïcidi als centres educatius és fer-ho al lloc ideal, ja que l’escola és el gran espai democratitzador del nostre país”, ha explicat el conseller de Salut, Manel Balcells, qui ha sumat que la guia s’acompanyarà d’una formació al professorat, que es durà a terme a partir del gener del 2023, per facilitar la seva posada en pràctica. 

Des de Salut i Educació s’entén que els centres escolars són un observatori privilegiat per advertir i prevenir situacions emocionals de l’alumnat que puguin derivar en una conducta suïcida, i oferir pautes molt clares als docents per detectar-les i abordar-les adequadament ha de contribuir a millorar la resposta davant d’aquestes situacions.

Així ho ha verbalitzat el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, durant la presentació del document: “Volem que els mestres que detectin qualsevol circumstància sàpiguen què han de fer", ha exposat. Aquest treball, ha afegit, s’ha de dur a terme a l’aula, en tutories individualitzades i amb les famílies. I el material elaborat ha de servir per posar a l’abast del professorat un protocol d’actuació i comunicació clar sobre com acompanyar l’alumne, informar la família del menor i implicar la direcció del centre i els professionals de salut, entre altres.

Protocol d’actuacions específiques per afrontar situacions diverses

Si mirem el detall de la guia, es defineixen els circuits d’actuació i les pautes i acompanyament que cal aplicar en diferents situacions relacionades amb conductes suïcides i autolesions. 

Per exemple, si una estudiant verbalitza una intencionalitat suïcida, no se la pot deixar sola i cal avisar la direcció del centre i, posteriorment, la família; així com conèixer els recursos disponibles. En cas que es detecti que la temptativa de suïcidi és imminent, el centre ha de trucar al 061 Salut Respon perquè s’activi el Codi Risc Suïcidi i a la família. També s’informarà l’orientadora i els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) o el servei d’infermeria per a l’alumnat (PSiE). 

El material també determina com actuar en cas que es produeixi una temptativa real al centre escolar: contactar immediatament amb el 061, que activarà el Codi Risc Suïcidi. Si es produeix fora del centre, el circuit serà diferent i es plantegen diverses opcions, segons la situació.  

En el cas que no s’hagi pogut evitar la mort per suïcidi d’una alumna i aquesta s’hagi produït dins de l’escola, un fet inevitablement traumàtic per a totes les persones del centre, sigui presenciat o no per l’alumnat, la direcció ha de trucar al 061 i contactar amb la psicòloga del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), i informar la família. Així mateix, ho traslladarà a la Inspecció d’Educació i a l’EAP, així com a l’orientadora del centre o la infermeria del PSiE. També es detalla el protocol a seguir si la mort per suïcidi té lloc fora del centre.

El text especifica orientacions per acompanyar la resta de l’alumnat del centre davant de situacions tan colpidores com el suïcidi d’una companya. Així, es detallen aspectes com quina informació convé oferir; i propostes com facilitar un temps de dedicació al record o escriure una carta de comiat, entre altres.

Diferenciar entre autolesions i conductes suïcides

La guia elaborada per Salut també incideix en com diferenciar les conductes suïcides de les autolesions no suïcides, una realitat que pot respondre a moltes qüestions i és més habitual del que es podria creure, com fan palès les dades de l’enquesta d’Educació, que apunten a un repunt important d’aquestes conductes en els darrers anys. 

En aquest apartat, el document especifica orientacions sobre què són les autolesions no suïcides i explica, entre altres coses, que aquests comportaments no sempre estan associats a l’existència d’una malaltia mental; que l’edat d’inici d’aquestes conductes se situa entre el final de l’educació primària i l’inici de la secundària; i que es tracta d’un fenomen amb una important capacitat de contagi social entre iguals, que es fomenta a través de les xarxes socials. 

Finalment, s’ofereixen pautes per saber com intervenir davant d’aquests comportaments i es destaca la importància de mantenir actituds professionals per fer-ne l’acompanyament com cal. Per exemple, practicant l’escolta activa, evitant parlar de les autolesions en el grup, afavorint el vincle amb l’alumnat, informant la família o mostrant interès per allò que pensa l’estudiant, sense jutjar-la, entre altres.

Un pas positiu, tot i que encara hi ha mancances

I què en pensen des de les entitats? L'Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS), que també ha col·laborat en l’elaboració de la guia, valora positivament el document en el sentit que suposa avançar en la implementació del Pla de Prevenció del Suïcidi, el marc que engloba totes les accions que el Govern de Catalunya s’ha compromès a desenvolupar en aquest àmbit els pròxims anys. 

De la mateixa manera, l'entitat valora com una bona notícia que la guia l’hagin treballat braç a braç dos departaments perquè s’entengui que el tema del suïcidi “no té a veure amb la salut exclusivament, atès que és una problemàtica molt complexa que requereix molta coordinació entre diferents departaments i àmbits”, expressa a Xarxanet la Clara Rubio, presidenta de l’ACPS.

Ara bé, Rubio creu que “una guia no deixa de ser només una guia”, que pot ser un recurs molt útil, però no es pot quedar aquí. “El cert és que a l’hora de, realment, acompanyar aquests infants i joves continuem detectant moltes mancances, per exemple pel que fa al coneixement”, assegura, i demana que la iniciativa s’acompanyi “d’accions específiques d’acompanyament als professionals”, i no només de l’àmbit educatiu, sinó també del clínic i el policial, cita.

"Volem veure com es concreten les accions plantejades i si realment poden ajudar aquestes professionals a detectar, acompanyar i preparar-les a l'hora d'abordar el suïcidi, perquè necessiten molt més suport, per exemple des d'un punt de vista emocional", sumen des de l'ACPS.

A banda, des de l'entitat, que en bona part s'enfoca a l'acompanyament a famílies per ajudar-les i ser la seva veu, demanen no oblidar que són elles les principals afectades i sovint se senten "molt desemparades i esgotades" perquè els centres educatius no saben com fer l'acompanyament i el sistema està saturat. "Hi ha una evident manca de recursos per ordenar una mica les coses i cal una inversió per millorar la resposta", rebla Rubio.  

Sigui com sigui, ara la guia es distribuirà a tots els centres educatius i s’acompanyarà amb elements gràfics de suport com infografies de resum d’aspectes del protocol. El document ha de suposar un avenç pel que fa al desenvolupament d’intervencions educatives que ajudin a la prevenció del suïcidi als centres educatius, que, al cap i a la fi, com ha assegurat el conseller d’Educació, “són el principal espai d’acollida, escolta i confiança de l’alumnat, on s’atenen les seves necessitats emocionals”. 

I, com sempre, mai és sobrer recordar que qualsevol persona que necessiti ajuda amb relació al suïcidi pot trucar al 061 Salut Respon o al telèfon habilitat per l’Ajuntament de Barcelona, que és el 900 925 555. A més, l’espai d’informació i orientació Barcelona Cuida (c/ Viladomat, 127) ofereix atenció i acompanyament a persones en risc de suïcidi, a càrrec de l’ACPS, i a persones que han viscut un suïcidi al seu entorn, a través de Després del suïcidi - Associació de Supervivents (DSAS).