“Avui, les dones encara limitem la nostra mobilitat, i el nostre dret a la ciutat segueix condicionat per la por a les violències masclistes”. Les paraules de la Sara Ortiz, sociòloga i membre del Col·lectiu Punt6, posen sobre la taula una realitat que en ple segle XXI encara determina massa aspectes de la vida de les dones i les persones no binàries. I és que, veure limitat l’accés a la ciutat implica tenir menys opcions d’accedir a feines, a estudis, a oportunitats d’oci i culturals, entre moltes altres qüestions.

Per canviar-ho, la Fundació Àmbit Prevenció, Col·lectiu Punt6 i Creación Positiva han posat en marxa una iniciativa ciutadana que ha començat a recollir signatures, a través de la plataforma Decidim.Barcelona, per caminar cap a un model de ciutat segura, cuidadora i feminista. L’objectiu és aplegar 9.000 firmes per engegar un procés participatiu feminista de diagnosi dels espais públics i comunitaris, que tingui en compte les cures, per presentar propostes d'acció a l'Ajuntament de Barcelona per a la seva implementació.

“Volem avaluar quines són les necessitats de les persones que vivim a Barcelona des d’una perspectiva de gènere per fer transformacions que permetin realment que les dones deixem de limitar el nostre dret a la ciutat pel fet de ser dones i alhora responguin millor a la cura de les persones”, explica la Sara Ortiz, del Col·lectiu Punt6.

L’objectiu d’aquestes transformacions, i que propugna l’urbanisme en clau feminista, és anar cap a ciutats que tinguin en compte les necessitats de la vida quotidiana de les persones, especialment de les dones. “Parlem d’espais per descansar, entrellaçar activitats, cuidar i socialitzar; és a dir, en una ciutat que pensa en la proximitat i la diversitat, en com desenvolupar les diferents activitats en una escala quotidiana, de barri”,

També vol dir que comptin amb espais que responen a la mobilitat majoritària, equitativa i justa, que és la que es fa a peu, en transport públic i en bicicleta. “Aquesta és la mobilitat més sostenible i la que empren la majoria de les persones, sobretot les dones”, convé Ortiz.

L’urbanisme no és neutre

Una de les claus per entendre la necessitat d’impulsar aquest procés de canvi a les ciutats és que l’urbanisme no és neutre. Ben al contrari, atès que el disseny i plantejament de les ciutats reprodueix i perpetua els valors d’una societat patriarcal i capitalista, pensada bàsicament per i per als homes. Això, explica la Sara Ortiz, es fa evident en molts aspectes de les nostres urbs.

Un d’ells és que, generalment, les transformacions urbanes i arquitectòniques s’han dut a terme prioritzant l’esfera productiva del treball, l’acumulació del capital i del benefici, així com la mercantilització del consumisme.

Per contra, s’han invisibilitzat totes les activitats que les persones necessitem desenvolupar per reproduir la nostra vida, sobretot les activitats de cures. “L’urbanisme no ha donat resposta a les activitats de cures perquè no només siguin desenvolupades per les dones sinó que es facin de manera col·lectiva, amb suport públic i comunitari”, diu la membre del Col·lectiu Punt6.

Aquest biaix de gènere de l’urbanisme tampoc ha abordat l’elevada violència masclista que pateixen les dones i no ha treballat en com millorar la percepció de seguretat de les persones, i en particular de les dones.

Tot plegat és resultat del fet que l’urbanisme continua sent un àmbit molt masculinitzat i els homes han estat sempre les veus més escoltades. “L’urbanisme feminista, en canvi, incorpora la veu i l'experiència de les dones, tant tècniques com veïnes, que tenen molt de coneixement del territori i de realitats complexes, com pel que fa a l’esfera reproductiva, que els homes no tenen”, diu Ortiz.

La pandèmia ha canviat la ciutat i l’ha fet més insegura per les dones

Les entitats promotores de la iniciativa afirmen que els canvis que s’han produït darrerament a Barcelona a causa de la pandèmia i les restriccions imposades han modificat la manera com les dones es relacionen amb la ciutat, menystenint el seu dret a viure una vida lliure de violència. Aquests processos de canvi, exposen, tampoc han tingut en compte --una vegada més-- les activitats de cura de les persones, que en gran mesura desenvolupen les dones.

En aquest sentit, la Sara Ortiz assenyala que les mesures imposades per frenar l’expansió de la Covid “han augmentat la percepció d’inseguretat de les dones als espais públics amb relació a les violències masclistes”, subratlla Ortiz.

No és una opinió, sinó el resultat d’una enquesta que la Fundació Àmbit Prevenció, el Col·lectiu Punt6 i Creación Positiva han dut a terme en els darrers mesos. “El 37% de les dones i persones no binàries han afirmat sentir-se més insegures en situació de pandèmia, arran del tancament de comerços i establiments, les restriccions horàries i el toc de queda, la manca d’activitats comunitàries i socials o la no presència veïnal als carrers, entre altres”, exposa la sociòloga de l’entitat.

L’enquesta també determina que moltes dones han deixat de sortir al carrer, no només per la inseguretat sinó pel buidatge dels carrers. “Només cal fer un treball de camp per veure que a partir de les 9 de la nit el carrer canvia i és molt més masculinitzat i la presència de dones és molt més baixa”, assegura la Sara Ortiz, que també destaca la major sensació d’inseguretat que pateixen les dones migrades, en gran part per l’assetjament policial.

Construir entorns segurs a les ciutats

Per capgirar aquesta sensació d’inseguretat que condiciona la vida de les dones no serveixen receptes antigues, pròpies d’un urbanisme que no té en compte la perspectiva de gènere, com l’augment de la presència policial, de càmeres de seguretat o un major control de l’accés als espais públics. “Fa molts anys que l’urbanisme feminista diu que això no proporciona seguretat a les persones en la seva diversitat, ben al contrari, de vegades incrementa la sensació de por, a joves i persones racialitzades per exemple”, remarquen des del col·lectiu.

Així, per construir entorns segurs per a tothom, l’urbanisme amb perspectiva feminista fa temps que treballa en sis principis de seguretat bàsics, que s’han aplicat amb èxit a ciutats com Mont-real i Toronto. “Diem que un entorn és segur quan és un entorn senyalitzat, equipat, visible, vital, vigilat informalment a través de la cura comunitària de les persones i participatiu, on el parer de les dones és un eix central per analitzar la percepció de seguretat per fer-hi canvis i millores”, manifesta la Sara Ortiz.

En suma, la iniciativa ciutadana impulsada per les tres entitats vol iniciar un procés per deixar enrere totes aquestes barreres que impedeixen a les dones i les persones no binàries gaudir de la seva ciutat i construir així una Barcelona que cuidi les persones, amb espais segurs on viure i que sigui veritablement feminista.