Començar treballant en un organisme de caràcter públic i, al cap d'un temps, marxar amb l'agenda de contactes al sector privat. El fenomen de les 'portes giratòries' no és nou. A l'Estat espanyol, s'ha manifestat en diversos àmbits, des del financer, fins a l'immobiliari, passant per l'energètic, on les companyies elèctriques busquen influir en els discursos polítics per tal de treure el màxim benefici corporatiu.

Relacionat amb aquest últim punt, un informe recent amb el títol 'Radiografia del lobby energètic', ha deixat al descobert el conjunt de pressions judicials, polítiques i mediàtiques que formen part de les estratègies de les companyies energètiques espanyoles per maximitzar el seu capital, sense tenir en compte aspectes com la sostenibilitat o la ciutadania, fent un pas enrere per frenar la pobresa energètica.

Es tracta d'una investigació de caràcter internacional impulsada per tres entitats relacionades amb les energies: l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i Fossil Free Politics, una campanya que compta amb la col·laboració d'una llarga llista d'organitzacions europees.

Concretament, Raúl Novoa González ha estat el periodista que l'ha desenvolupat, emmarcada dins la campanya europea People Over Polluters. Com a principal punt a destacar, evidencien una nova forma de portes giratòries amb tres perfils de funcionàries molt vinculades a les companyies energètiques capdavanteres a l'estat.

El mercat energètic espanyol: un oligopoli a base de pressions

Per contextualitzar l'informe, cal entendre que el mercat elèctric de l'Estat espanyol està dominat per un oligopoli format per cinc empreses, on Endesa, Iberdrola i Naturgy són les grans protagonistes, subministrant prop del 81% de l'electricitat total de les llars espanyoles, però, alhora, apareixent al rànquing de les deu empreses més contaminants del país.

Segons Oxfam Intermón, tenen un total de seixanta-vuit filials en paradisos fiscals i es beneficien dels subsidis relacionats amb l'energia nuclear, la hidroelèctrica i els costos de transició a la competència. L'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) afirma que aquests subsidis van superar els set mil milions d'euros entre el 1998 i el 2013.

Una altra dada rellevant és que, durant l'interval temporal mencionat, les famílies espanyoles van pagar a les grans elèctriques entre seixanta i vuitanta mil milions d'euros en "pagaments il·legítims", una estratègia que el govern prometia eliminar, però que avui en dia segueix existint, a banda d'aprofitar la crisi de la inflació per augmentar els preus de l'electricitat.

Tot plegat, els va permetre acabar el 2022 amb uns ingressos conjunts que superaven els cent vint mil milions d'euros, convertint-se així en un dels sectors més rics. Tot i les grans xifres econòmiques, per a les energètiques no és suficient i implementen el màxim de pressions de tipus judicial, mediàtica i política per influir en les decisions relacionades amb l'energia.

Portes giratòries a través de lobbies emmascarats

Noms de polítics com Felipe González o José María Aznar ressonen a l'informe, degut a les seves implicacions en empreses elèctriques espanyoles. A la investigació 'YoIBEXtigo' del mitjà La Marea, es van comptabilitzar cent setanta-cinc càrrecs d'aquesta tipologia el 2017, ja que les companyies busquen caure en gràcia a determinades figures polítiques, per tal d'establir una agenda de contactes ferma i poder influir en la presa de decisions.

No només ressalten aquestes relacions, també posen el focus en l'opacitat de la llei de transparència i la necessitat de millorar-la, ja que els diputats són voluntaris de compartir les reunions, però només el 10% ho fa. Tot i això, fonts consultades afirmen que són molts els polítics que tenen relació amb antics càrrecs amb posicions d'interès amb els que comparteixen informació, però que no ho consideren una estratègia de pressió.

"Fa uns anys em van convidar juntament amb altres diputats a escoltar les opinions de diverses empreses sobre l'energia. Volien transmetre el seu discurs als polítics. És una forma de lobby encobert com a acte institucional i neutre", afirma Álvaro del Río, exdirector general de l'Institut per la Diversificació i Estalvi d'Energia (IDAE).

Les advocades de l'Estat, les funcionàries preferides de les energètiques

A través de la via judicial, el lobby elèctric vol influir en la reformulació de lleis i regulacions. Interposar recursos judicials davant la majoria de les mesures implantades pel Govern d'Espanya és una pràctica comuna, gairebé rutinària, amb la que busquen esquivar tot allò que no els beneficia. De fet, la investigació constata que solen contractar les millors advocades per assegurar-se sempre rendibilitat, encara que no guanyin els casos.

Precisament, un dels principals càrrecs públics amb el que busquen tenir relacions estretes és el d'advocada de l'Estat, funcionàries d'alt nivell que tenen un coneixement profund de la normativa governamental i sovint s'especialitzen en el sector de l'energia. En tenir un coneixement detallat de les lleis, poden influir en la reformulació, aspecte clau en l'estratègia de les empreses.

La majoria cobren entre seixanta i cent mil euros a l'any, però tot i això, busquen oportunitats al sector privat per obtenir major salari, sense deixar la seva plaça fixa en demanar una excedència. La investigació ha compartit els noms, cognoms i càrrecs de les principals advocades de l'estat que, en l'actualitat, també exerceixen per les grans energètiques: nou són d'Iberdrola, tres de Naturgy i un d'Endesa.

Altres perfils emmascarats dins l'administració pública

La investigació no conclou aquí, ja que confirmen l'existència d'altres tipus de portes giratòries, en aquest cas de perfil tècnic. A l'informe també es posa en el punt de mira les inspectores d'Hisenda. La seva estreta relació amb la fiscalitat i la reducció d'impostos interessa enormement a les empreses.

Posen d'exemple Begoña García-Rozado, fiscal amb gran reputació que va passar de ser inspectora d'Hisenda a ser directora de fiscalitat d'Iberdrola. Per acabar, la investigació confirma que les energètiques també es nodreixen de les relacions amb el Cos d'Enginyers Industrials de l'Estat, ja que és comú que deixin els càrrecs públics i passin a treballar per l'àmbit privat, especialitzant-se en el sector elèctric.

En aquest perfil, però, les pressions s'exerceixen "informalment", ja que les fonts consultades asseguren que poden filtrar les reformes de les lleis durant l'horari laboral a tall de converses quotidianes, detalls que serveixen de gran interès a les elèctriques per fer propostes que el Ministeri acaba acceptant gairebé sempre al complet.

Les pressions fins i tot arriben a Europa. Tot i això, a diferència de les traves de la transparència espanyola, la Unió Europea permet consultar les inversions en lobbies de cadascuna de les empreses, així com les reunions que s'efectuen per aconseguir que les eurodiputades les tinguin presents en formular les lleis.

En números totals, les principals companyies elèctriques inverteixen 1,5 milions d'euros en pressions a la UE. Desglossant la quantitat, Aelec, que agrupa empreses com Endesa i Iberdrola, és la que paga més, amb nou-cents mil euros l'any. El segueix Iberdrola amb quatre-cents mil; Eurelectric, la patronal de les elèctriques a Europa, amb cent mil; Naturgy amb cinquanta mil i Endesa amb vint-i-cinc mil.

L'opinió pública, una de les esferes en les quals inverteixen més

Pel que fa a les reunions, s'han comptabilitzat unes dues-centes vint-i-cinc trobades des que hi ha registres. De totes maneres, no són l'única estratègia de pressió. Posen el focus en què l'enviament de correus electrònics i cartes postals amb posicionament ideològic és recurrent.

L'opinió pública també és clau, fent ús de tots els canals comunicatius existents. Són constants els anuncis de les principals companyies en horaris de màxima audiència, per exemple, a través de patrocinis d'equips esportius o d'anuncis en els continguts televisius més consumits.

Pel que fa a la premsa, solen aparèixer en els diaris més llegits, especialment els d'ideologia conservadora. Tot i que les inversions en publicitat i màrqueting són òbvies, les companyies prescindeixen de fer públiques les xifres al respecte.

I per acabar, com a estratègia per salvaguardar la imatge, aposten per fer-se un racó anunciant-se a les universitats, patrocinant tota mena de càtedres relacionades amb energia, innovació o impacte social, per exemple.

Companyies elèctriques que agreugen la pobresa energètica

A bada d'evidenciar les pressions, la investigació també recull un aspecte altament rellevant que no té resposta: qui pagarà el deute del bo social elèctric? Aquesta mesura governamental va ser implantada per ajudar a les famílies més vulnerables, arran de la crisi del coronavirus i la pujada dels preus de l'electricitat. El problema rau en el fet que la moratòria dels talls de subministrament caduca el 31 de desembre.

Avui en dia, les famílies vulnerables es troben en una situació d'incertesa, ja que cap autoritat ha especificat què passarà amb el deute acumulat per les llars. Per desgràcia, les veus adverteixen que seran les famílies sense ingressos, les mateixes que no poden permetre's el pagament de les factures, les encarregades de finançar el deute.

Les associacions que lluiten contra la pobresa energètica titllen de preocupant la situació, atès que segons fonts del lobby elèctric, les empreses creuen que és l'Estat qui hauria de finançar el programa social a través dels Pressupostos Generals, passant-se així la pilota de terrat en terrat.

Tot i que els responsables de la informació han intentat aclarir la situació tot conversant amb el Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, s'han trobat amb un buit, cosa que només fa que agreujar les incògnites.