Cada dia hi ha dones que pateixen tocaments no consentits o agressions verbals i físiques a l’espai públic. Aquests augmenten en ambients festius, on sovint se’ls treu importància i s’invisibilitzen. De fet, els col·lectius de dones asseguren que els casos que surten a la llum només són la punta de l’iceberg i que la majoria de les agressions no s’arriben a denunciar.

Fa uns anys, les imatges d’homes grapejant dones al Txupinazo de les festes de San Fermín van posar sobre la taula aquesta problemàtica. Des de llavors, alguns ajuntaments han posat fil a l’agulla, com el propi de Pamplona, i han activat campanyes de prevenció. La més activa en aquesta lluita, però, ha estat el moviment feminista. Així, prevenir i combatre les agressions sexistes en festes majors i en l’oci nocturn ha esdevingut un dels seus cavalls de batalla.

L'Assemblea de Dones Feministes de Gràcia va començar a treballar aquest tema arran de la polèmica de San Femín. El primer any van penjar cartells durant les festes de Gràcia, però els propers han anat més enllà, creant una campanya comunicativa i un protocol de prevenció i actuació.

Des d’aquesta entitat expliquen que sovint es treu importància a les actituds i agressions sexistes en l'oci nocturn i denuncien que els ajuntaments no fan prou per eradicar-los. Destaquen el caràcter simbòlic dels espais de festa: "Les festes no són illes aïllades dins les nostres vides, sinó que en elles es representen les identitats, els valors, les estructures i les ideologies imperants, amb totes les seves respectives discriminacions, jerarquies i relacions de poder". Són, doncs, un reflex de la societat i també "una oportunitat per generar-hi canvis que puguin incidir en la transformació social".

Unes festes feministes han de ser aquelles en què el feminisme sigui present en cada un dels elements que componen la festa

Així, a les festes de 2016 van portar la campanya a un altre nivell i hi van incloure altres reivindicacions, com ara, un repartiment de tasques no sexista o més presència de dones dalt de l'escenari. Afirmen que "unes festes feministes han de ser aquelles en què el feminisme sigui present en cada un dels elements que componen la festa: des d’allò més evident com és l’elaboració d’un protocol per agressions sexistes en espais de festa o la resposta col·lectiva davant d’una agressió masclista, fins al model d’organització, la gestió de l’espai públic, els elements visuals, la programació, el repartiment de tasques, la reflexió feminista contínua, etc.".

Els protocols, eines de prevenció i resposta, així com de treball comunitari

Amb l'objectiu de prevenir i donar resposta a les agressions masclistes que tenen lloc a espais d'oci són cada cop més les festes populars i festes majors que incorporen protocols. Una de les pioneres en redactar i desenvolupar-ne un ha estat Poble Sec Feminista. Van crear el Protocol d'actuació contra les agressions sexistes de les Festes Majors del Poble Sec el 2015, document que aquell mateix any va rebre el Premi 25N – Dia internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones, que atorga l’Ajuntament de Barcelona.

En una entrevista a Xarxanet, Marta Pérez i Júlia Marin, de Poble Sec Feminista, explicaven que el protocol va sorgir "de les necessitats d'algunes veïnes del barri de sentir-nos segures en els entorns d'oci i de cercar respostes col·lectives a les situacions d'agressió masclista".

Diversos col·lectius d'arreu de Catalunya han elaborat protocols. Cada document és diferents, però la majoria acostumen a realitzar un treball de sensibilització i inclouen una proposta d'actuació davant una agressió. Sempre prioritzen escoltar a la persona agredida i en base a això es decideixen els procediments a seguir, que poden anar des de parlar amb la persona agressora fins a expulsar-la de l'espai de festa.

Interpel·lem a totes les entitats del barri que munten festa major a corresponsabilitzar-se i fer front a aquestes situacions

Des de Poble Sec Feminista assenyalen que el seu protocol inclou una part de formació i debat entre les entitats que s'hi adhereixen. Posen l'accent en aquest treball, ja que suposa una implicació i un compromís: "Es tracta d'un procés comunitari on interpel·lem a totes les entitats del barri que munten festa major a corresponsabilitzar-se i fer front a aquestes situacions".

Les campanyes i protocols sorgeixen normalment de col·lectius feministes i es treballen i impulsen amb la col·laboració d'altres entitats de cada municipi o barri. Així, en moltes ocasions, no se centren només en les agressions sexistes, sinó que amplien la lluita a les agressions xenòfobes i les homòfobes.

Les Dones Feministes de Gràcia també fan èmfasi en aquest treball comunitari i de conscienciació: "Unes festes feministes són fruit d’un treball col·lectiu d’anàlisi, conscienciació i transformació feminista. De la voluntat de transformar-ho tot i transformar-nos també a nosaltres mateixes."