Visibilitat, pandèmia i delictes d’odi

Idem TV
Autor/a: 
Carme Porta
Durant la pandèmia s’ha denunciat la vulneració de drets arreu del món i, de forma específica, contra la comunitat LGTBI.  Font: IdemTV
Durant la pandèmia s’ha denunciat la vulneració de drets arreu del món i, de forma específica, contra la comunitat LGTBI. Font: IdemTV

Visibilitat, pandèmia i delictes d’odi

Autor/a: 
Carme Porta
Idem TV

Resum: 

Durant la pandèmia s’ha denunciat vulneració de drets arreu del món i, de forma específica, contra la comunitat LGTBI. La violència institucional i policial també ha estat present.

Durant els mesos de confinament i pandèmia, tot i les mesures de distanciament i una manca evident de socialització, la LGTBIfòbia ha estat ben present. De fet, a les xarxes socials i els mitjans propis els diferents col·lectius estan denunciant l’augment d’agressions però, sobretot, la marxa enrere en els drets i el paper de fre que es fa des d’algunes institucions i governs conservadors.

Segons l’actualització del mapa d'ILGA Món sobre les lleis d’orientació sexual al món, actualment 11 països reconeixen a la constitució la protecció de les persones i col·lectius LGTBI, 56 ofereixen una àmplia protecció legislativa i 7 una protecció limitada.

Per contra, 55 països al món no tenen cap tipus de legislació mentre que 2 fan una criminalització de facto, 30 castiguen les persones LGTBI amb penes de fins a 8 anys de presó, 26 entre 10 anys i cadena perpètua i 6 països castiguen les persones LGTBI amb la pena de mort. Per tant, si bé existeixen alguns avenços encara no s’ha avançat totalment i hi ha evidents passes enrere i discursos clarament LGTBIfòbics.

Com a exemple trobem el cas de Clàudia López, alcaldessa de Bogotà, que està impulsant polítiques de suport i reconeixement a les persones LGTBI i per aquest motiu, és, sovint, objecte d’atacs a les xarxes i fins i tot ha estat increpada i agredida verbalment. I no és l’únic cas, el govern de la ciutat de Mèxic ha aprovat el dret de les i els menors trans al canvi de nom -amb l’autorització del pare, la mare o qui legalment tingui la seva tutela- a la vegada que els col·lectius denuncien que en els darrers 4 anys s’han assassinat 441 persones LGTBI, 117 de les quals el darrer any. Són dos exemples de com avancen els drets però es manté la LGTBIfoba.

Durant la pandèmia s’ha denunciat vulneració de drets arreu del món i, de forma específica, contra la comunitat LGTBI. La violència institucional i policial també ha estat present.

Als EUA, mentre Trump vol endurir les lleis contra les persones LGTBI, uns simpatitzants del president nord-americà incitaven el passat 7 de setembre a Salem, a la violència i l’assassinat de les persones LGTBI i de qui els donés suport, fent esment clarament als demòcrates. Així mateix, a Baltimore, també aquest setembre, 12 membres dels SWAT van fer una batuda a un bar gai.

A l’Argentina, l’Observatori Nacional de Crims d'Odi LGBTIQ+ va presentar un informe en el qual denunciava que el darrer semestre s’han comès 69 delictes contra l’orientació sexual, la identitat i l’expressió de gènere.

El 29 d'agost de 1867, Karl Ulrichs va ser el primer homosexual autoproclamat que es va pronunciar públicament pels drets dels gais quan va demanar al Congrés de Juristes Alemanys una resolució que instava la derogació de les lleis antihomosexuals. Una demanda del segle XIX que encara té un llarg recorregut per fer-se efectiva.

Afegeix un comentari nou