Fa més de vint anys que la Fundació La Vinya s’apropa als centres penitenciaris de Catalunya per oferir un acompanyament individualitzat a les veïnes dels barris de Bellvitge i Gornal, de l’Hospitalet de Llobregat, que s’hi troben internes. El projecte s’anomena ‘Portes Obertes’ i, actualment compta amb vuit persones voluntàries, que s’encarreguen de treballar en xarxa per donar suport a les recluses.

“L’objectiu fonamental és crear un vincle amb les persones i escoltar-les compartir allò que necessiten explicar”, detalla Quim Cervera, voluntari veterà de ‘Portes Obertes’. L’equip de voluntàries mantenen el contacte afectiu i efectiu, les ajuden a la reinserció i les acompanyen en el trànsit cap a la llibertat.

Les tasques principals del voluntariat

“Quan abandonen el centre penitenciari, les acompanyem a fer diferents gestions, com tràmits d’empadronament, temes de seguretat social, cerca de feina i habitatge”, explica Cervera. A més, els ofereixen l’oportunitat de visitar la fundació i de gaudir dels seus serveis de banc d’aliments i, en cas que tinguin infants, en activitats de reforç escolar o colònies. Connecten tots els serveis de la fundació.

Actualment, des de La Vinya, estan duent a terme una cerca de voluntariat per incorporar-se a l’equip de ‘Portes Obertes’. Les voluntàries realitzen la tasca en grups de dues persones, per tal de desenvolupar funcions d’observació i de coneixença de la interna en qüestió. “Fer grups de dos ens permet conèixer molt millor la persona. Un cop sortim del centre, podem parlar de com ho ha vist cadascú”, afirma el voluntari de ‘Portes Obertes’.

Feta la visita, la qual prèviament es prepara amb la parella, s’elabora un informe on es detalla com ha anat la trobada i com es troba la interna. Un cop al mes, totes les voluntàries del projecte es reuneixen amb coordinació per compartir experiències.

Organització de l’acompanyament

Cada parella de voluntàries es distribueix entre diferents centres penitenciaris, Brians 1, Brians 2 i Quatre Camins, entre altres. Les visites es poden dur a terme en diversos intervals de temps, adaptant-se a la possibilitat d’horaris de les voluntàries: un cop per setmana, un cop cada quinze dies o una vegada al mes.

“Un dels beneficis de tenir un contacte de l'exterior és trencar la rutina i la quotidianitat del centre. Notem que els hi va bé trencar amb l’horari de la rutina”, explica Quim Cervera. A més, un servei que ofereix la fundació és el contacte amb les famílies.

Els beneficis de formar-ne part

“No estem tan lluny d’aquestes situacions. Tenim a dins instints primaris o actituds que, segons les circumstàncies que t’envolten, et poden fer arribar a situacions semblants”, expressa Cervera. Explica la connexió amb el fons humà que proporciona connectar amb persones que es troben en situacions complicades, personals, psicològiques o familiars.

“Els centres penitenciaris no serveixen per a rehabilitar. Tenen objectius disciplinaris i de càstig, no es pot rehabilitar una persona que està tancada, perquè no li deixes llibertat”, opina Cervera. Un dels objectius del projecte és compensar aquesta part més punitiva i disciplinària de les presons i anunciar les alternatives de rehabilitació a la població civil i a les administracions.