Sol, platja i un bon llibre. L’estiu no és oficial si no tenim una lectura entretinguda que ens acompanyi. És per això que us proposem una selecció d’obres relacionades amb la cultura popular catalana dedicades a mantenir viva la tradició folklòrica.

Gegants, castells, sardanes, bestiari i festes. Aquest recull us ofereix deu llibres per immergir-se en els orígens, la història i l’evolució d’una gran diversitat de figures tradicionals i aprendre del patrimoni cultural popular que ens envolta.

• 'Castells i castellers. Una voluntat col·lectiva'

Acompanyat d'un magnífic reportatge fotogràfic, aquest llibre fa un recorregut al llarg de la història dels castells, des dels seus orígens fins a l'actualitat. A més, aprofundeix en aspectes més tècnics com la geografia castellera, les estratègies de càrrega i descàrrega o les fites més importants aconseguides pel moviment casteller.

• 'Les falles del Pirineu' de Sebastià Jordà Ruiz i Oriol Riart Arnalot.

Aquesta obra és un retrat d'una de les celebracions més antigues amb foc: Les falles dels Pirineus. Una festa tradicional, de gran ressò popular, arrelada i adaptada a l'entorn natural del territori. És per aquest motiu que cada falla és única; l'entorn condiciona l'element material de la festa i ens ofereix diverses modalitats i processos per elaborar-les.

De la mà dels historiadors Oriol Riart i Sebastià Jordà, ens arriba aquest llibre, fruit de diversos treballs de recerca on es documenta l'evolució d'aquesta festa i la seva adaptació per garantir-ne la continuïtat.

• 'Dansa Tradicional Catalana' de Pompili Massa i Pujol

Una obra que senta les bases sobre la formació de la dansa popular i que convida a reflexionar sobre la complexitat de la seva història. Aprofundeix en la formació dels gèneres, l'organització del ball, la influència de l'Església (Corpus, balls de gitanes o balls de cascavells) o l'anàlisi de lletres com les de La Marieta cistellera o A la sombra d’una alzina, entre altres.

A més, inclou un apartat sobre llegendes relacionades amb la dansa tradicional, com el príncep negre i la princesa dels reis de Mallorca, el ball de plaça de la Maria Parés o Toquen a córrer, Xixanet!.

• 'Bèsties de festa!', de Ramon Saumell

Més de set-centes figures del bestiari popular apareixen il·lustrades en aquesta obra, considerada un dels llibres més complets sobre el bestiari festiu català. 'Bèsties de festa' es divideix en tres capítols, un primer sobre els antecedents, la definició, la història i la tipologia de les figures, de la mà de Xavier Cordomí, membre del Consell de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya.

En la segona part, Sete Udina, president de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, ens fa un recorregut per la història i l'evolució d'aquesta entitat. Per últim, el fotògraf Ramon Saumell ens ofereix un cens il·lustrat del bestiari festiu, recollit en més de trenta anys de feina. L'arxiver inclou bestiari de tots els Països Catalans; el Principat, Catalunya Nord, el País Valencià i les Illes, amb set-centes fitxes de figures tant actuals com desaparegudes.

• 'La Sardana a Barcelona' de Jesús Ventura.

Una aventura al llarg dels més de cent cinquanta anys d'història de la dansa i la música barcelonines. Jesús Ventura fa un recull sobre els orígens i l'arribada de la sardana a la ciutat, contextualitzada amb els successos històrics que van marcar la societat catalana al llarg de més d'un segle. L'obra acaba amb una reflexió sobre la importància de la sardana al segle XXI, on l'autor fa un estudi sobre les persones i entitats presents i representatives per a la música i la dansa de la capital catalana.

• 'Els balls de l’ós', d'Eloi Ysàs Trias

Les Festes de l'Ós del Vallespir, el Ball de l'Óssa d'Encamp, l'Onso del carnaval de Bielsa o l'Hartza dels carnavals d'Ituren i Zubieta, són algunes de les celebracions clau en les quals s’endinsa l’obra. Aquest llibre fa un recorregut per l'evolució dels 'balls de l'ós' al llarg de la història del continent europeu, on aprofundeix en la tradicionalitat de les representacions de teatre popular que escenifiquen una lluita entre l'home i l'ós i narren la seva cacera, concloent amb la moralitat de civilitzar l'ésser salvatge.

Les festes, ubicades als Pirineus, són celebracions que desvetllen l'època primaverenca amb rituals pagans i carnavalescs.

• La Patum de Berga: festa, guerra i política

La Patum de Berga, reconeguda per la UNESCO com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, és una festa tradicional catalana caracteritzada per una llarga història d'enfrontaments entre el poder civil i el religiós. Amb excepció de la dictadura franquista, ambdós poders han procurat que la festa estigués sempre al seu servei. El llibre ens endinsa en els orígens d'aquesta disputa i en com, malgrat tot, la política mai ha estat un impediment per la celebració d'aquesta festivitat.

• ‘Més ràpids que el llamp, més vius que el foc' de Joan Casanova i Joan Creus

Joan Creus i Joan Casanova són dos antropòlegs que ens ofereixen un rigorós estudi sobre follets, menairons i petits éssers fantàstics que trobem al territori dels Països Catalans. Per una banda, l'obra conté un inventari i classificació d'aquestes figures, agrupades segons les seves característiques i acompanyades d'un recull rondallístic.

A més, l'estudi conté el desenvolupament de diverses hipòtesis entorn l'origen dels mites sobre aquestes criatures, partint d'elements com el foc, els bolets o les falgueres, entre altres.

• 'El mestre Joan Tomàs i Parés: passió per la cançó popular' de Jordi Tomàs i Guilera

Una extensa biografia que recupera de l'oblit la música de Joan Tomàs i Parés. L'artista fou director de cors, compositor i col·laborador de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, un mestre de la cançó popular que val la pena recordar. El llibre reconstrueix la seva vida a partir de diversos documents inèdits, conservats pels seus hereus, i per articles de premsa de l'època.

• ‘Nosaltres els grallers' de Blai Fontanals i Argenter

Una obra dedicada al treball de grallers i timbalers, que valora el patrimoni cultural popular i la necessitat de preservar-lo. Gràcies a la recerca que durant anys ha realitzat Blai Fontanals i l'Escola de Grallers de Sitges, recollint dades d'informadors ara ja desapareguts. L'autor emfatitza la importància de mantenir viva la tradició, sobretot quan la cultura popular es veu precaritzada per la falta d'atenció de les mateixes institucions.