Sant Jordi o Santa Jordina? La Diada Nacional cultural de Catalunya comença a introduir aquesta possibilitat "i, amb el somriure, la revolta", com diria Lluís Llach. La Diada arriba carregada de reivindicacions socials, com ara el feminisme, el canvi climàtic, les guerres, la lluita per la legalització de l'avortament, o els presos polítics.

• Un destello de libertad. De #BlackLivesMatter a la liberación negra (Keeanga-Yamahtta Taylor)

Sovint s'explica la història del moviment negre contemporani als Estats Units com una etapa de superació fins l'arribada de Martin Luther King o Rosa Parks. Però, què va passar després? L'obra relata la revolució afroamericanista des de l’època del Black Power, fins el final del mandat de Barack Obama. El llibre és una excusa també per denunciar els assassinats impunes, el doble criteri de la justícia, la doble i triple violència contra les dones sostenidores de les lluites i les llars, els empresonaments...

• ¡Que sea ley! La lucha de los feminismos por el aborto legal (María Florencia Alcaraz)

El debat sobre l'avortament lliure de les dones és una de les lluites feministes de principis del nostre segle a tot el món. El llibre de Maria Florencia Alcaraz explica el llarg periple que s'ha seguit a l'Argentina per dur la reivindicació al Parlament. La revolució verda de les dones argentines, projectada des de d’allà a la resta del món com un moviment internacionalista de les avortistes allargada al llarg de les darreres dècades, i el procés travessat per una societat que s'ha transformat per sempre i que segueix al carrer lluitant perquè la llei reculli aquesta necessitat.

• Com un record d’infantesa (Feliu Ventura)

Una proposta narrativa: El cantautor Feliu Ventura escriu aquesta novel·la on construeix un pont entre el País Valencià i Xile. El protagonista, Víctor, viu a Santiago amb el seu avi, un republicà exiliat. La mort de l’avi i una nota misteriosa a un disc d’Ovidi Montllor faran que el protagonista travessi l’Atlàntic per conèixer les seves arrels i la vertadera història de la mort del seu pare i la seva mare a través de na Martina, una amiga d’aquests, i la seva filla, na Violeta. Una narració plena de tendresa i un exercici de memòria històrica que ens recordarà que el millor remei contra el feixisme és, precisament, la memòria.

• Santa Jordina (Inés Macpherson \ Pilarín Bayés, il·lustr.)

Tothom coneix la llegenda de Sant Jordi, i mai millor dia per reexplicar-la que la Diada cultural; però... algú se n’ha adonat que el 23 d’abril també és Santa Jordina? Inés Macpherson, amb la col·laboració de la il·lustradora osonenca Pilarín Bayes, han revisat el mite i projecten a la infància d’a partir de cinc anys, una llegenda on la protagonista és una cavallera anomenada Santa Jordina.

• La revolta de Santa Jordina (David Fernàndez, Lyona)

Seguint amb la línia feminista que traça la figura de Santa Jordina, el periodista David Fernàndez, amb la col·laboració de la il·lustradora Lyona fan una revisió de la llegenda de Sant Jordi, aquesta vegada per adults. L'obra traça com Montblanc, ciutat medieval per antonomasia, vota no viure més sota les ordres d'un tira, però el monarca, per conservar els seus privilegis demana l'ajuda del Drac Mercat. I així, apareix la llibertària Jordina que aconsegueix mobilitzar el poble. Són evidents les crítiques velades al sistema que impera als nostres dies.

• Ciutat princesa (Marina Garcés)

La filòsofa Marina Garcés relata en primera persona una sèrie de vivències polítiques entre l'octubre de 1996 i l'octubre de 2017, des del desallotjament del Cine Princesa a Barcelona fins al referèndum de l'1 d'octubre. Amb aquest fil argumental construeix una crònica social de la ciutat de Barcelona des dels Jocs Olímpics fins avui, sense oblidar el context internacional. L'obra acaba essent també un relat de la relació entre vida política i ciutat, i la crisi dels horitzons revolucionaris, a més de l'experiència col·lectiva i l'amistat.

• Tres dies a la presó, un diàleg sense murs (Jordi Cuixart, Gemma Nierga)

La periodista Gemma Nierga fa una introspecció a la vida a la presó del pres polític Jordi Cuixart, president d’una entitat cultural anomenada Òmnium Cultural. El llibre és fruit de tres sessions que van tenir lloc en un entorn hostil com el del centre penitenciari de Lledoners, i amb un vidre entremig. L’obra aconsegueix expressar el pensament de Cuixart respecte la sensació de llibertat que sent un cop ha estat empresonat, i l’experiència que ha viscut durant els darrers anys de procés polític.

• Claus i Lucas (Agota Kristof)

L'obra de l'escriptora hongaresa Agota Kristof (no és cap paròdia d'Agata Christie), és la història de dos germans bessons, Claus i Lucas, que miren d'intentar sobreviure als designis d'una cruenta II Guerra Mundial que assota tot Europa i els repta a superar situacions de fred, gana, dolor i guerra. Una narració mestra en un moment en el qual l'auge de l'extrema dreta a Europa recorda massa a l'inici del pitjor conflicte armat de la història mundial.

• El huracán rojo (Alejandro Horowicz)

Història transformadora. Alejandro Horowicz empra l'exemple de les revolucions francesa i russa per explicar la legitimitat dels moviments revolucionaris que s'organitzen en accions col·lectives per transformar la societat. Amb això, l'autor sosté que ni la democràcia política ni la revolució tecnològica d'avui com tampoc la reducció de la jornada laboral o l'educació de masses, no es poden dissociar de les revolucions francesa (1789) ni russa (1917), a tot el planeta.

• Cambiemos el mundo (Greta Thunberg)

L'editorial Lumen estrena aquest 2019 l'obra de la famosa activista sueca pel clima, Greta Thunberg, 'Cambiemos el mundo', de l'original suec 'Scener ur hjärtat', i que és una alerta de socors contra el canvi climàtic i per la supervivència de l'ésser humà. Thunberg, de tan sols 16 anys, es va fer famosa per iniciar une svagues estudiantils setmanals l'any passat per conscienciar la gent d'aquesta necessitat, i ara optarà al Nobel de la Pau.