El cinema social s’ha fet un fart de denunciar injustícies i parlar d’allò que no s’acostuma a veure a la gran pantalla. Com diu la dita, “l’hàbit no fa el monjo”, i a vegades ho ha fet reproduint alguns dels sistemes de dominació més arrelat. Especialment, el patriarcat.

Per això recollim 10 pel·lícules socials que passen el test de Bechdel, un mètode ben senzill que avalua la bretxa de gènere. Per superar-lo, un film ha de complir tres requisits: comptar amb -com a mínim- dos personatges femenins amb nom propi; que aquestes dues dones parlin entre elles i que la conversa no sigui en referència a un home.

En los márgenes

L’òpera prima de Juan Diego Botto mostra tres històries entrellaçades, amb el fons social de la vulnerabilitat econòmica i l’ansietat a l’hora de perdre l’habitatge. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca com a espai de solidaritat té un paper destacat en aquest thriller dramàtic que va comptar amb cinc nominacions als premis Goya.

A todos nos gusta el plátano

L’activista antiracista Rubén H. Bermúdez signa un documental en què l’autor confia la càmera a set persones negres de l’Estat espanyol perquè filmin la seva vida, dubtes i reflexions íntimes. Una imatge coral, necessàriament parcial, de la realitat afrodescendent a la nostra societat.

Techo y comida

Natalia de Molina interpreta a Rocío, una jove mare que lluita per criar tota sola al seu fill sense feina i amb l’amenaça permanent de ser desnonada. Un commovedor paper que va valdre el premi Goya com a millor actriu andalusa l’any 2016.

Pan y rosas

Ken Loach, un dels directors de cinema socials més referents, signa una història protagonitzada per dues dones mexicanes migrades als Estats Units. Les dues germanes, treballadores de la neteja en un edifici d’oficines de la ciutat de Los Ángeles, emprenen un camí de lluita pels seus drets laborals, amb els riscos que els comporta.

Les sufragistes

Una pel·lícula britànica de culte que descriu les primeres mobilitzacions en reivindicació del sufragi femení, poc abans de la Primera Guerra Mundial. La història de la incansable Maud Watts il·lustra l’origen obrer d’unes reivindicacions que travessen la seva vida.

Las mujeres de verdad tienen curvas

La confrontació generacional entre una filla i la seva mare -d’origen mexicà als Estats Units- creix quan la primera arriba a la majoria d’edat. Ella vol ser la primera del llinatge en arribar a la universitat, mentre que la família preveu un futur tancat per a la seva filla: treballar, aprimar-se i aconseguir un marit.

Backyard: El traspatio

La ciutat fronterera de Ciudad Juárez és un dels indrets del món amb major taxa de feminicidis. Una veritable pandèmia. L’agent Blanca Bravo és destinada a aquesta ciutat, on intenta fer la seva feina investigant homicidis de dones i acaba trobant una societat corrupta que els encobreix.

Princesas

Candela Peña i Micaela Nevárez es posen en la pell de dues prostitutes. La primera, espanyola; la segona, migrada. La seva relació no comença amb bon peu, però compartir misèries, somnis i esperances els farà forjar una amistat insuperable.

La voz dormida

Guanyadora de tres Goyas, ‘La voz dormida’ narra la repressió franquista de la postguerra a través de la història de la Pepita. Una jove andalusa que deixa el poble per anar a viure a Madrid, prop de la seva germana que està embarassada a la presó, on espera la condemna a mort.

La maternal

Carla és una adolescent que ingressa a La Maternal, un centre d’acollida per a mares menors d’edat. Amb elles s’enfronta a una situació que capgira la seva vida i avança una edat adulta que no ha vist arribar.