15 pel·lícules per remoure la consciència social

Com a espectadors i espectadores tenim responsabilitat directa en el tipus de cinema que escollim veure.  No és només una eina per desconnectar dels problemes sinó una eina molt potent de reflexió sobre la superficialitat, els estereotips, desnonaments, corrupció, atur, violència masclista, drets humans… Perquè el cinema no és només una distracció sinó que té una funció social que contribueix a la construcció d’un món més just per tothom.

Aquest llistat de pel·lícules no et deixaran indiferent:

• El color púrpura (1985):
  Una història emotiva i intensa que narra la melodramàtica vida de Celie, una jove noia de afroamericana a principis del segle XX. Celie té 14 anys i està embarassada del seu propi pare, un home despòtic i cruel. Així continua la difícil existència de Celie durant 30 anys més.
  
   
• Thelma i Louise (1991):
  Thelma és una esposa frustrada i submisa de l'arquetip d'home masclista i d'èxit professional. Louise és amiga de Thelma i la convenç per anar a passar un cap de setmana a la muntanya per esbargir-se. En un bar de carretera un home intenta violar la Thelma però Louise el dispara i el mata. Decideixen fugir a Mèxic perquè la policia els segueix la pista. La seva situació es va complicant. Per aconseguir diners cometen un atracament. Un dels policies, després d'assabentar-se que fa temps Louise va ser violada a Texas, comprèn que les dues dones potser són tant víctimes com culpables dels esdeveniments. La seva situació cada vegada és més complicada fins a arribar a un punt sense retorn.

• La llista de Schindler (1993):
  Narra la història d'Oskar Schindler, un industrial alemany, membre del partit nazi, que aconsegueix salvar prop de 1.200 jueus de la mort en el camp de concentració de Paszów, sense ocultar però els defectes d'un personatge una mica ambigu i intentant treure un benefici material de la situació. Al principi ho fa pel seu propi benefici, utilitzant una mà d'obra jueva barata a la seva fàbrica però després s'adona de l'horror que pateixen les persones jueves i ajuda a salvar el màxim de vides.

• ​Cadena perpetua (1994):
  Andy Dufresne es un banquer condemnat, sense proves excloents, a cadena perpetua per el assassinat de la seva dona i el seu amant. Poc a poc es guanya el respecte dels altres presos i es fa amic de Red, que porta el mercat negre a presó. Andy adquireix certs privilegis per resoldre problemes fiscals als guàrdies així com del director de la presó, per a qui organitza una extensa xarxa de corrupcions polítiques. Quan s'assabenta per un altre reclús que el veritable assassí de la seva dona està tancat en un altre penal demana que es reobri el cas. El director de la presó ordena llavors assassinar a aquest nou reclús per evitar la marxa d'Andy i que surtin a la llum els seus bruts negocis. A partir d'aquest moment Andy perd tots els seus privilegis, pel que decideix jugar-se el tot pel tot i aprofita els serveis que l'alcaid encara requereix d'ell per recuperar l'honor i la llibertat.

• La vida és bella (1997): 
  L'any 1939, Guido arriba a la Toscana per obrir una llibreria. Allà coneix la seva futura dona Dora. Dos anys més tard tenen un fill, en Josué. Quan comença la guerra són deportats a un camp de concentració alemany pel fet de ser jueus. Guido farà l'impossible per fer creure el seu fill que la terrible situació que pateixen és només un joc.

• American History X (1999):
  Un neonazi penedit després del seu pas per la presó vol canviar de vida i treure al seu germà petit de l'espiral d'odi i violència. Derek Vinyard havia combregat amb un grup de nazis per venjar la mort del seu pare, assassinat per un traficant afroamericà. Després de cometre homicidi i la seva estada a presó vol salvar la seva família de la violència que ell mateix ha engendrat, sobretot al seu germà petit que idolatra les seves accions passades i que segueix el mateix camí que a ell el va portar a la presó.

• L'experiment (2001):
  Un grup de persones entren a una presó fictícia buscant una forma ràpida de guanyar diners fàcils. Tot comença com un experiment científic protagonitzat durant dues setmanes per vint homes que cobrarien per la seva col·laboració. El projecte consisteix a estudiar el comportament agressiu en un ambient carcerari simulat. Als participants se'ls assigna el paper de guardians (vuit) o ​​presoners (dotze). Els presoners han d'obeir les ordres, i els guàrdies han de mantenir l'ordre. Però donar a un home una mica de poder pot tenir conseqüències insospitades. 

• Te doy mis ojos (2003):
  És hivern i la Pilar fuig en plena nit de casa amb el seu fill de 8 anys. Escapa del seu marit que la maltracta i amb qui porta ja 9 anys casada. Busca refugi a casa de la seva germana i intenta refer la seva vida treballant. El seu marit la busca per recuperar-la. Promet canviar i anar a teràpia psicològica. La Pilar li dona una altra oportunitat malgrat la oposició de la seva germana. Malgrat els esforços d'Antonio segueix amb la seva violenta personalitat. La pel·lícula mostra les situacions que pateixen violència masclista. Una mare que consent, una germana que no entén, un fill que mira i calla, unes amigues i una societat que lluita contra aquest estigma.

• Crash (2004):
  Un robatori de cotxe, un accident de la carretera, individus de capes socials i ètniques diferents estan cridats a creuar-se. Una pintura realista sobre la composició dels Estats Units d'avui, i del seu comunitarisme exacerbat, on la diferència, sigui social o racial, és omnipresent en les relacions humanes.

• Hard Candy (2005):
  Jeff és un fotògraf de 32 anys que queda amb la Hayley, una adolescent 14 anys a la que coneix xatejant per Internet. Després de prendre un cafè i flirtejar la porta a casa amb la finalitat de fer-li unes fotos. És atractiu i no dóna gaire el perfil de l'imaginari col·lectiu de pederasta però ella està convençuda de que ho és.

• Persèpolis (2007): 
  Persèpolis és la commovedora història d'una noia iraniana des de la revolució islàmica fins ara. La història comença quan els fonamentalistes prenen el poder forçant a les dones a portar vel i empresonant a milers de persones. No obstant això ella és molt astuta i descobreix el punk, ABBA i a Iron Maiden mentre viu el terror de la persecució del nou govern i la guerra d'Iran i l'Iraq. Com adolescent l'envien a Europa on per fi pot comparar altres cultures amb el fonamentalisme religiós del que va escapar.

• Milk (2008):
  ​Basada en la vida del polític Harvey Milk, elegit regidor de districte de Sant Francisco . Va ser defensor i activista dels drets civils de les persones homosexuals. Recorre els últims vuit anys de vida del primer gai reconegut en ocupar un càrrec públic. Després del seu assassinat el 1978 es va convertir en una icona social pel seu perfil de lluitador.

• Set ànimes (2008):
  Un enginyer que es fa passar per agent d'hisenda està deprimit i turmentat per un error del passat que va durar set segons i que va provocar la mort de la seva dona i de sis persones més. Ben intentarà compensar aquest error ajudant els altres, però quan troba Emily, una dona amb una malaltia de cor, s'enamora d'ella i els seus projectes es compliquen, però poden arribar fins a les darreres conseqüències.

• Menja, resa, estima (2010): 
  Elizabeth Gilbert té un matrimoni estable, una casa bonica i una bona feina. Porta una vida aparentment perfecta. Però no li sembla suficient per sentir-se feliç.  Creu que porta una vida diferent a la que li agradaria. Es divorcia del seu marit per què s'enamora d'un altre home però sent la necessitat d'allunyar-se de tot i recórrer el món per tal de conèixer-se millor a si mateixa. Viatja a Itàlia, l'Índia i Bali. Les experiències que viurà en cadascun d'aquests llocs canviarà la percepció que té de si mateixa i la seva manera d'estimar.

• 12 anys d’esclavitud (2013): 
  L'any 1861 Solomon Northup viu amb la seva dona i dos fills. Rep una oferta de feina com a violinista per part de dos homes blancs. Accepta la feina i s'acomiada per unes setmanes de la seva família però el droguen i quan desperta es troba que els dos homes ja no hi són. No documentació ni diners i està lligat amb cadenes en un calabós per ser venut com a esclau.