20% més d’entitats en el Cens de foment del català

Enguany s’ha registrat la xifra més alta d’entitats inscrites al Cens des de la seva creació, l’any 2002.

El passat 22 de juliol es va celebrar la II Trobada d’entitats de foment de la llengua catalana a l’Auditori del Palau de la Generalitat.

Durant la trobada, es va celebrar l’augment del 20% en el nombre d’entitats registrades al Cens d’entitats de foment de la llengua catalana, que agrupa associacions i fundacions que inclouen en el seu àmbit d’actuació l’impuls del català.

La trobada va ser presidida pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell i per la directora general de Política Lingüística, i va comptar amb la participació d’entitats d’arreu dels territoris de parla catalana.

171 entitats registrades

Enguany, el cens d’entitats ha crescut un 20% respecte l’any 2014, amb un total de 171 entitats registrades:

80 culturals.
29 d’àmbit empresarial, laboral i professional.
9 de ciència i tecnologia.
21 de foment de la llengua.
15 d'integració social.
12 de joves i lleure.
5 de formació.

Aquesta és la xifra més alta des de la creació del registre, l’any 2002.

Una llengua d’Estat, una llengua de tots

Durant la trobada, el conseller Ferran Mascarell es va mostrar optimista en relació amb el nombre creixent de persones que tenen el català com a llengua habitual encara que no sigui la seva llengua materna. Amb tot, també va lamentar que encara existeixin àmbits complicats pel que fa a l’ús de la llengua, com el de la justícia o el cinema.

Des del punt de vista de les polítiques públiques, el conseller va destacar que cal definir i articular el català com a:

Llengua d’Estat.
El conseller va reivindicar, en aquest sentit, la necessitat d’un estat que “hi jugui positivament”, com fan la resta dels estats.
Llengua d’Europa.
Ferran Mascarell va recordar que el català no s’ha d’entendre com a llengua minoritària sinó com a llengua plenament normalitzada en el context europeu.
Llengua de la societat.
A fi de fomentar el català com a llengua de tots, el conseller va reconèixer que encara cal avançar en aquells àmbits on es concentren més dificultats: cinema, justícia,...

El conseller va apostar, finalment, per reforçar una mirada integral del català com a llengua comuna dels diferents territoris de parla catalana i va assenyalar, també, la necessitat de conèixer més profundament l’ús de la llengua mitjançant una enquesta integral a tots els territori.