L’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) va néixer a principis de la dècada dels vuitanta per millorar la situació de la llengua a la Catalunya Nord. “L’APLEC té com a objecte essencial el desenvolupament de l’ensenyament del català en totes les seves formes i a tots els nivells”, explica el seu president, Alà Baylac Ferrer, professor a l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà i un dels principals referents en la defensa de la llengua a la Catalunya Nord.

Parlem amb ell sobre l’estat de salut del català, les dificultats que posa l’Estat francès i la feina que fa APLEC per promoure l’ensenyament i l’ús de la llengua.

Quina tasca dueu a terme des d’Aplec?

Essencialment, els nostres àmbits d’actuació són tres. En primer lloc, oferir una informació general de tot allò que existeix en termes d’ensenyament del català a la Catalunya Nord. La nostra feina és difondre al màxim l’oferta que hi ha en aquest sentit i ajudar a desenvolupar el màxim possible l’aprenentatge de la llengua a tot arreu i a tots els nivells.

El segon té molt a veure amb l’escola.

Exacte, és la iniciació del català a les escoles de la Catalunya Nord, la tasca a la qual dediquem més recursos i més finançament. Actualment tenim uns 45 professors contractats a Aplec, que van a totes les escoles que poden a fer iniciació del català, atès que el sistema d’ensenyament públic no bolca els mitjans suficients per fer-ho. I com que ells no poden o no volen, doncs ho fem nosaltres. Arribem a prop d’un 20% de l’alumnat de primària a la Catalunya Nord.

I també treballeu per la difusió del català.

Ho fem especialment a través de la revista Mil Dimonis, que té una dotzena de planes i surt cada trimestre. Està dirigida essencialment al públic infantil i es distribueix a la mainada que fa iniciació al català a les escoles. Ara, tenim una tirada d’uns 7.800 exemplars cada tres mesos. A banda, quan es publica la revista s’encarta amb el diari local de Perpinyà, que es diu L’independant, la qual cosa ens permet obtenir una difusió d’entre 35.000 i 40.000 exemplars el dia que es distribueix.

Com avaluaria l’estat de salut del català a la Catalunya Nord?

La resposta depèn molt de qui, on i com ho considerem. Per sintetitzar, la darrera enquesta que tenim sobre coneixement del català revela que el 61% de la població l’entén i prop d’un 35% és capaç de parlar-lo.

Ara bé, sabem que el nombre de persones que entenen el català recula sensiblement i és una evidència que el seu ús és molt baix, sobretot pel context social, institucional i demogràfic. El cert és que l’Estat francès no ho posa gens fàcil. Per fer un símil, podríem dir que el País Valencià és un paradís en comparació a la Catalunya Nord pel que fa a l’ús del català.

En canvi, l’interès per la llengua augmenta.

Sí, la demanda social pel que fa a l’ensenyament del català creix a la Catalunya Nord. És cert, potser massa lentament, però entre la població hi ha una opinió molt estesa sobre la idea que cal preservar el català. En resum, si parlem del català aquí hi ha coses bones i altres que no ho són tant. És una mica el mateix que passa al sud, però a una escala diferent, és clar.

Deia que l’Estat francès no ho posa fàcil. En aquest sentit, la decisió del Consell Constitucional de retallar la llei de llengües ha estat un pas enrere?

Ha estat un cop fort, sí. Per primer cop hi havia una llei, que tampoc era la panacea ni la solució a tot, però que podia representar un petit avenç en el marc jurídic i la presa en consideració de l’ensenyament immersiu, entre altres aspectes. I el fet que s’hagi retallat suposa un retrocés. El Govern ha intentat trobar una solució a base de decrets i circulars per contornejar la decisió, però tot és molt inestable i provisional. Per tant, encara estem en una situació d’indefensió i de precarietat.

Precisament, un dels aspectes de la llei que s’ha bandejat és la immersió lingüística.

Sí, malgrat tot a Perpinyà hi ha les escoles Arrels, centres públics que practiquen la immersió eb català. L’administració ho sap, però no en parla gaire. També hi ha escoles en què s’aplica el bilingüisme al 50%, com són les escoles Bressola.

A França, les llengües regionals fan por?

Més que por, es tracta d’una qüestió d’ideologia política. I com que encara hi ha gent que parla el català, el basc, el bretó o el cors, doncs van per feina. A França hi ha una línia d’actuació i programàtica molt orientada a eliminar les diferències, però no passa només amb el tema de la llengua, també en matèria religiosa i cultural. Però por no crec que en fem, malauradament.

Aleshores, si ho mirem respecte a les darreres dècades, el català ha avançat o retrocedit a la Catalunya Nord?

És difícil de respondre perquè depèn de què parlem. En percentatge de locutors i en l’ús diari ha reculat, per contra, ha progressat en la quantitat d’alumnes que l’estudien a classe o en presència pública. Hi ha una mica de tot.

I entre el jovent, hi ha interès a aprendre el català?

Es pot dir que sí, i també entre les famílies hi ha interès en què el català es pugui aprendre a l’escola. El que succeeix és que l’Estat no posa els mitjans suficients pel que fa a professors, materials, hores… I això entrebanca l'extensió del català i el resultat és que no tothom qui vol que el seu fill aprengui català a l’escola pot fer-ho. De fet, les escoles que fan classes bilingues han de refusar alumnes perquè no hi ha prou places.

El suport social a l’ensenyament en català és ampli.

Sí, segons les darreres enquestes hi ha un 76% de la població de la Catalunya Nord que és favorable al bilingüisme a l’escola; i més del 80% es manifesta a favor de l’ensenyament del català en general. El problema per revitalitzar el català aquí són la manca de mitjans.

I si parlem de la presència del català als mitjans, és gran o més aviat escassa?

La realitat és que és escassa. Des d’Aplec, per exemple, coordinem una crònica dominical en català al diari de Perpinyà. També hi ha Ràdio Arrels, una emissora en català que impulsa la mateixa associació que ha creat les escoles immersives públiques. I poca cosa més, llevat d’alguns portals a internet i alguns minuts setmanals a les televisions locals. Sí que arriben mitjans del sud, com TV3 o les ràdios públiques, però és clar, no tracten temàtiques ni continguts de la Catalunya Nord. Està clar que caldria més normalitat i més mitjans en català.

Així, com albira el futur del català?

Jo soc prou optimista, perquè si no ho fos no estaríem treballant per això. Crec que el català, en general, té bones perspectives aquí al Nord, però també en conjunt. Soc perfectament conscient que hi ha anàlisis i visions que diuen que no és així i que hi ha problemes, com el tema de la sentència recent del català a l’escola, però si mirem enrere està clar que hem millorat. No dic que tot sigui ideal i perfecte, però el català progressa adequadament. I és més evident que la probabilitat que desaparegui del mapa és cada cop més baixa.