Albert Sabaté: "Sense una llei de memòria històrica reparatòria, la ferida de la Guerra Civil romandrà oberta"

El Priorat és una de les comarques de Catalunya on més fosses comunes de la Guerra Civil Espanyola s'han trobat, una consideració que posa de manifest la gran afectació que va tenir aquest conflicte en la zona. I és que a la comarca, com en d'altres del voltant com Ribera d'Ebre, Baix Ebre o Terra Alta, va tenir lloc un dels episodis bèl·lics més cruents de la guerra: la Batalla de l'Ebre.

Per tal de conservar la memòria i no oblidar uns fets tan importants en la història del Priorat, l'associació No Jubilem la Memòria treballa des del 2005 en l'estudi i la recerca al voltant la Guerra Civil Espanyola a la comarca. Parlem amb l'Albert Sabaté, president de No Jubilem la Memòria.

Parla'ns de No Jubilem la Memòria. Com neix i quins són els objectius?

Cap al 2003, un seguit de persones a la comarca del Priorat amb inquietuds en la memòria històrica i, per tant, en conservar-la, coincidim en crear aquesta iniciativa. Comencem a fer algunes activitats al voltant de la memòria històrica al Priorat, però no és fins al 2005 quan ens constituïm com a associació. L'objectiu és estudiar i fer recerca al voltant de la Segona República, la Guerra Civil Espanyola i la postguerra. L'estudi principal de l'entitat se centra en aquest període.

La nostra primera presidenta va ser l'Angela Jackson, doctora d'història contemporània anglesa que va fer el seu doctorat sobre les infermeres britàniques que van estar a les brigades internacionals. Per aquest motiu, durant els primers anys ens vam basar bastant en l'estudi de l'estada de les brigades internacionals al Priorat durant els mesos anteriors a l'inici de la Batalla de l'Ebre.

A través de quines tasques que dueu a terme la vostra activitat?

Al llarg dels anys hem publicat tres llibres, tenim dos documentals, una exposició i cada any organitzem les Jornades No Jubilem la Memòria on hem tingut historiadors potents com el Paul Preston, el Josep Sánchez Cervelló, el Gabriel Jackson o la mateixa Angela Jackson. També hem homenatjat soldats i brigadistes, hem posat plaques a foses comunes i hem organitzat rutes i visites històriques als principals escenaris de la Batalla d'Ebre, com a la zona del Priorat, Ribera d'Ebre o Terra Alta.

Ara estem treballant en un projecte molt important per a nosaltres. Hem identificat tots els espais històrics de la Batalla de l'Ebre al Priorat, i hem elaborat les rutes històriques als vint-i-tres pobles del Priorat. A la banda dreta del riu, a La Fatarella, a Corbera i a Gandesa, ja hi ha rutes fetes i està tot molt més museïtzat, amb diversos centres d'interpretació. En canvi, a l’altra banda no ho està i va ser un lloc important a la Batalla de l'Ebre. Esperem que aquestes rutes històriques ajudin a conèixer millor la importància estratègica que va tindre la comarca del Priorat.

Per què és rellevant incidir en la memòria històrica?

La memòria històrica no es pot oblidar. La història ens ajuda a conèixer el present i a prevenir el que pot venir al futur. I és clau. Conèixer la història, sobretot la més propera, la del teu entorn, és clau per tenir els coneixements del perquè de moltes coses.

"La història ens ajuda a conèixer el present i a prevenir el que pot venir al futur".

Al Priorat, la repressió brutal del franquisme va tractar de fer oblidar la batalla de l'Ebre i la Guerra Civil. No és que la gent ho oblidés, sinó que no volia recordar-ho. I com no se'n parlava, no es feien estudis d'aquest període o de les fosses comunes. De fet, fins als anys vuitanta no es comencen a fer estudis per part d'historiadors britànics i francesos, que parlen de la Guerra Civil Espanyola. I no va ser fins a finals dels vuitanta i principis dels noranta que historiadors espanyols van impulsar el gran ventall d'estudis que s'han fet en els darrers anys.

Conèixer la història del Priorat ajuda a entendre la comarca. La ciutadania té coneixement d'aquests fets?

En general hi ha cert desconeixement de què va passar, de la història en si. Però la ciutadania sí coneix pinzellades, fets puntuals. Sap que al Priorat hi ha fosses comunes, que va haver-hi molts hospitals, ha vist tombes de soldats als cementiris molts cementiris hi ha tombes de soldats, que el Priorat va ser un punt important durant la Batalla de l'Ebre. Tot això ho hem anat repetint. 

Quin paper tenen les administracions en la recuperació de la memòria històrica?

És la societat civil i les associacions com la nostra les que hem d'anar recuperant tots aquests fets. A l'administració li costa molt fer-ho, concretament a la de l'Estat espanyol. Costa molt que les administracions donin recursos i facilitin les coses.

Una de les eines és la Llei memòria històrica en la qual s'està treballant.

En principi la nova llei hauria de ser millor que la del 2007. Està clar que amb l'anterior llei es van deixar moltes coses importants per legislar. El que una llei de memòria històrica ha de fer, sobretot, és regir-se pels principis de recerca de la veritat, reivindicació de la justícia i la reparació de les víctimes. Els vençuts van patir una repressió molt forta  i això no s'ha acabat de reparar. Només cal veure els procediments sumaríssims, uns judicis que a Catalunya sí que es van anul·lar, però a l’Estat espanyol no.

"Els vençuts van patir una repressió molt forta i això no s'ha acabat de reparar".

Un dels problemes que més admeten entitats com la vostra és la manca de relleu generacional.

És cert, també tenim aquest problema. Cal dir que hi ha gent jove que sí que li agrada la història i que s'interessa pel que ha passat a la nostra comarca. Cada any hi ha joves que fan el treball final de batxillerat al de la memòria històrica del Priorat, que ens demanen entrevistes, llibres, referències, etcètera. És a dir, tot i que minoritari, hi ha un nombre de joves que tenen aquest interès, però no n'hi ha cap a l'associació. Tots els membres tenen de trenta-cinc anys cap amunt. No sé si és un problema que amb els anys es podrà arreglar o encara s'agreujarà més.

És important que el jovent conegui la història i que, amb l'auge de la ultradreta, no caigui en discursos feixistes.

És un problema arreu. El creixement de partits feixistes és una tendència a Europa. Està clar que conèixer la història és clau per no ensopegar una segona vegada. No és culpa del jovent que es pugui afegir a grups radicals, és culpa de la formació, dels polítics, de l'ensenyament, i de les conseqüències que té ser membre d'un grup feixista. Cal una repressió econòmica efectiva a actes com fer la salutació romana, portar una bandera preconstitucional o mostrar la creu armada dels nazis. D’aquesta manera es dona a entendre que aquests fets són antidemocràtics.

És un problema que no es conegui ben bé la història. Si es coneguessin els fets greus del que va passar a la Guerra Civil Espanyola, la revolta que van fer els nacionals, la quantitat de morts, de refugiats, exiliats, d'afusellats, de fosses comunes que hi ha, aquests grups feixistes, i inclús algun partit, no tindrien el creixement que tenen.

La ferida de la guerra està tancada?

Fins que no hi hagi una llei de memòria històrica que repari els danys fets, la ferida no es tancarà. Hi havia una democràcia, votada pel poble; es va fer un alçament militar que va portar a tres anys de guerra; va morir molta gent, hi ha fosses comunes a tot el territori i va haver-hi milers d'exiliats. I quines conseqüències va tenir?, doncs van ser molt greus. Amb els quaranta anys de dictadura es va produir un gran retard. Totes aquestes conseqüències s'han de reparar. I reparar vol dir reconèixer el que va succeir. Ja no dic a nivell econòmic, que també, sinó a nivell moral.

Cal reconèixer el que es va fer malament, que hi va haver un aixecament militar, que hi va haver una repressió tremenda als vençuts i un estat feixista durant gairebé quaranta anys. I no s’ha fet pràcticament res per reparar-ho. En canvi, el que volen alguns grups polítics, com Vox, és al revés. Volen canviar la visió de la Guerra Civil i la història d'Espanya. A Catalunya hi ha una mica de sensibilitat diferent, però continuem depenent d'un Estat que, en un moment donat, pot canviar com un mitjó.