Ana Gutiérrez: "No podem viure de l'art perquè la gent està molt malacostumada a no pagar per la cultura"

Medea és el títol d'una de les tragèdies gregues més conegudes, escrita per Eurípides l'any 431 a.C. L'obra explica la història d'una dona "amb molt caràcter, molt passional i molt dolguda, a la que es tracta com si estigués boja, com si fos una dona perillosa".

Precisament aquesta concepció va ser la que va portar a l'Ana Gutiérrez – dissenyadora gràfica i artista emergent de 23 anys – a escollir aquest nom per a la seva associació.

Ara l'Ana comparteix projecte amb les joves artistes Marta del Hoyo, Carla Juhé i Ariadna Caldentey. Totes quatre formen ART-ES Medea, una associació sense ànim de lucre que busca acompanyar i promocionar a joves artistes.

Com sorgeix ART-ES Medea?

L'inici de l'associació es remunta a l'any 2019, mentre estava estudiant disseny gràfic. En aquell moment, no m'agradava res del meu entorn: no estava contenta amb el que estudiava, tampoc estava feliç amb la gent del meu voltant, em sentia bastant perduda i l'única cosa que tenia clar és que el que més feliç em feia era l'art. Per mi sempre ha estat un espai segur on em sentia – i em sento – còmoda i vàlida mostrant els meus sentiments.

També va coincidir que, en aquella època, estava escrivint una obra de teatre. Pensava en com poder distribuir-la i, sincerament, no tenia ni idea de per on començar. En molts espais, si no ets un artista amb una llarga trajectòria o una agrupació artística, no es molesten ni a obrir el teu correu.

Un cop has detectat aquestes necessitats i tens la idea de crear ART-ES Medea, com portes a la pràctica tot plegat?

El projecte es va desenvolupar bastant gràcies al fet que el vaig triar com Treball Final de Grau de la carrera de disseny gràfic que estava fent. Encara recordo el que em va dir la meva tutora: "Hauràs de fer molta feina, però segur que ho aconseguiràs". Vaig aconseguir-ho i em sento feliç i orgullosa d'haver estat capaç.

A més, gràcies a aquella època en què creia que estudiar disseny gràfic no em serviria per res, avui dia la imatge corporativa de Medea és un dels punts forts de l'associació.

Gairebé quatre anys després de la creació de l'associació, continua existint la mateixa necessitat. Calen més espais per visibilitzar a les artistes joves?

Absolutament. Existeixen diversos espais artístics a Barcelona, però en la seva gran majoria no acullen a artistes joves, de fet, la major part de les seves propostes són d'artistes homes, cis, blancs, heterosexuals i amb una llarga trajectòria en l'art.

També, m'he trobat amb diversos espais culturals on acullen artistes de qualsevol edat, però a les persones joves se'ns tracta d'una manera infantil i des del paternalisme. Tristament, és el més comú i em sembla una injustícia la poca professionalitat amb la qual se'ns tracta.

Per tant, noteu que el fet de ser joves us pot arribar a anar en contra?

Sí, de fet he sentit parlar dels espais joves com una cosa "poc professional" o "de hippies", només perquè són dirigits o gestionats per gent jove.

Em sembla important i necessari desvincular aquestes etiquetes de les persones joves. Un artista jove pot tenir el mateix valor que un artista de molts anys d'experiència. Tampoc hi ha un art dolent o bo, i és quelcom que crec que haurien d'aprendre molts espais.

"Volem ajudar i acompanyar des de la proximitat i l'experiència que tenim nosaltres com a artistes."

Quin tipus d'acompanyament feu a les artistes que volen crear les seves primeres propostes?

Comptem amb diversos serveis, des de buscar el local on es vol dur a terme el projecte, fins a crear tota la imatge corporativa del projecte, passant per la gestió de la taquilla o la creació d'un pla de comunicació.

Volem que l'artista se senti còmode tant si és ell o ella qui el dirigeix, com si participa en els nostres esdeveniments. No volem que es trobin amb un projecte o un procés difícil de gestionar. Volem ajudar i volem acompanyar, des de la proximitat i l'experiència que tenim nosaltres com a artistes.

Quins han estat els vostres darrers projectes artístics propis, amb el segell Medea?

Els projecte que més destacaria d'aquests últims mesos és l'exposició de "La lluita del feminisme continua sent necessària i t'expliquem per què" al bar Candy Darling. És un projecte que barreja fotografia, il·lustració i poesia per a explicar els motius pels quals el feminisme continua sent necessari. Cada artista tractava un motiu i, al final de l'exposició, hi havia un mural on el públic podia escriure la seva pròpia raó.

També, durant aquest passat mes de març, hem fet un taller de pancartes pel 8M, un taller de fanzine i una exposició sobre l'avortament. Aquesta última no va tenir una gran acollida i pensem que és perquè molta gent no ha viscut de prop un avortament i, moltes vegades, allò que no ens toca de prop, decidim ignorar-ho quan hauria de ser tot el contrari. Hauríem d'informar-nos molt més sobre aquests temes.

"Literalment treballem per amor a l'art i tota la recaptació que obtenim va destinada a les despeses dels esdeveniments, que moltes vegades no arribem ni a cobrir."

Tot el projecte té una mirada marcadament feminista. D'on parteix aquesta perspectiva?

Totes les integrants de Medea sempre hem estat dones i artistes amb la necessitat de parlar i visibilitzar temes relacionats amb la lluita. Des del principi, amb Medea he volgut oferir un espai al feminisme amb exposicions sobre el tabú menstrual o projeccions en clau feminista.

Òbviament, l'objectiu d'aquests esdeveniments també és visibilitzar a les dones artistes, perquè aquest és un altre tema important i és que sembla que les dones només apareixem i existim al març. I què passa la resta de l'any?

El món de la cultura és cada vegada més precari, com navegueu aquesta realitat?

En els nostres esdeveniments sempre posem un preu a l'entrada per a poder anar afrontant les despeses que genera l'associació, ja que, de moment, no ens han proporcionat cap beca ni ajut. Quan no hem tingut diners, hem hagut de posar de les nostres pròpies butxaques.

La veritat és que ens frustra molt aquesta situació perquè hi ha hagut persones que ens han acusat de "robar a les artistes" perquè creuen que els diners que obtenim els repartim entre les integrants i no. Literalment treballem per amor a l'art i tota la recaptació que obtenim va destinada a les despeses dels esdeveniments, que moltes vegades no arribem ni a cobrir. No guanyem suficient perquè la gent està molt malacostumada a no pagar per l'art i la cultura, i això ens porta a no poder viure d'això.

El vostre centre neuràlgic és la Societat Cultural i Esportiva La Lira de Sant Andreu. Com treballeu d'arrelament al barri i què aporta al vostre projecte?

La Lira de Sant Andreu és el lloc que ens va acollir des del principi. Molts dels nostres projectes tenen seu allà i no podem estar més contentes pel tracte que tenim amb elles, especialment amb Patrícia, que és qui gestiona l'espai. Sempre ens ha rebut amb els braços oberts i tot l'equip de Medea li tenim un afecte molt especial per la seva simpatia, la seva proximitat i la seva professionalitat.

A més, tenim molt tracte amb el Districte de Sant Andreu. Moltes de les persones que hi treballen han vingut als nostres esdeveniments, han parlat amb nosaltres o han divulgat els nostres projectes a través de la programació del districte o de les seves xarxes socials. Ens sentim molt valorades i ben acollides, d'aquí ve que estem encantades d'oferir al barri proposades artístiques i culturals.