El Maresme és una comarca amb una forta tradició en l’art tèxtil de la punta de coixí, una confecció i tècnica artesanal de detalls i brodats a diferents peces i complements. La Casa Castells d’Arenys de Mar va ser un dels tallers de puntes amb més renom de Catalunya, niu de dissenyadores, puntaires i renderes que confeccionaven i comercialitzaven material arreu del món. Va estar activa des de l’any 1862 fins al 1962 i, a l’any 1983 va néixer el Museu Marès de la Punta, l’espai que, en l’actualitat, acull la història i elements essencials d’aquest art.

L’Associació de Puntaires Flor d’Alba neix el 1994 amb l’objectiu de continuar la tradició de la punta i difondre, de generació en generació, els coneixements sobre aquesta tècnica tèxtil. Assumpta Riera, membre de la Junta, ens explica el recorregut, la tasca i la situació actual d’aquesta associació de puntaires que promou un trosset de la riquesa cultural de Catalunya.

Quina és la història del naixement de Flor d’Alba?

Tot es remunta a l’any 1988 quan, en Jordi Palomer, que aleshores era el director del Museu Marès de la Punta, va organitzar la primera trobada de puntaires a Arenys de Mar, de la qual en va fundar l’Associació Catalana de Puntaires que, més tard, es va traslladar a Barcelona.

Gràcies a en Jordi, l’any 1994 neix l’Associació de Puntaires Flor d’Alba, on es van ajuntar les dues escoles de puntaires d’Arenys de Mar.

Quin és el vostre propòsit?

L’objectiu principal és fer difusió de l’art de la punta i, també, de la punta d’Arenys, anomenada ret fi. És la punta al coixí blanca confeccionada amb cotó, és més difícil, més treballada i no hi ha gaires persones que segueixin aquesta tècnica. Nosaltres el que treballem més és la punta tradicional.

El que pretenem és ensenyar el que sabem a noves persones, transmetre-ho. Als inicis havíem tingut jovent i canalla a l’associació, ja que organitzàvem una activitat extraescolar de punta a dues escoles d’Arenys. El que ha passat és que, a mesura que han crescut, han deixat de practicar la punta. Després de tants anys, però, nosaltres encara continuem ensenyant-la.

"La punta d'Arenys o ret fi és més difícil, més treballada, i no hi ha gaires persones que la facin"

Quina és la vostra tasca principal?

Ara mateix tenim entre mans un taller, al nostre nou local, que ens ha proporcionat l’Ajuntament d’Arenys de Mar juntament amb el Museu Marès, situat al costat d’aquest. Cada dimarts i divendres a la tarda, de 16 h a 19 h, fem un curs obert a tot el públic. L’únic que demanem, si es vol participar, és fer-se sòcia. També és una eina per fer créixer l’associació.

A més, participem en trobades per tot Catalunya, per tal d’intercanviar coneixements i experiència: ensenyem com treballem nosaltres i aprenem com treballen altres puntaires.

Quina és la situació actual de l’associació?

Ara mateix no ens trobem en un bon moment. Les sòcies es fan grans i no poden venir tant com volen. Jo formo part de l’associació des del principi i ara, en aquests moments, és la temporada que tenim menys sòcies, aproximadament quaranta. Havíem arribat a ser cent.

Anys enrere teníem molta canalla a Flor d’Alba, però es va anar desfent. Actualment, som tot senyores grans. A més, per la Covid hem estat dos anys més inactives, i també ha costat una mica reprendre l’activitat. Però ara comencem a notar que tothom està més animat i es tenen ganes de fer coses.

"Cada dimarts i divendres a la tarda, de 16 h a 19 h, fem un curs obert a tot el públic"

Els dies 22, 23 i 24 d’abril s’ha celebrat a Arenys de Mar la Cinquena Fira Internacional de Puntes. Quina valoració en feu?

Per nosaltres ha anat molt bé, en fem una valoració molt positiva perquè, és clar, han vingut persones d’arreu d’Europa i Catalunya. De República Txeca, Polònia, Eslovàquia, Itàlia, França… i del territori, de l’Arboç, de l’Associació Catalana de Puntaires, les Puntaires de Girona i d’Arenys de Munt.

L’activitat s’ha concentrat al Centre Cultural El Calisay, on hi ha una sala d’exposicions i durant tot el mes d’abril es pot visitar ‘Les fades de la comtessa Ermessenda’ de les Puntaires de Girona. Al Museu Marès de la Punta hi ha hagut l’exposició ‘Encaixando Lembranzas’ d’una puntaire gallega, Ana Rosa Lista.

Què hi podíem trobar de Flor d’Alba?

A la nostra seu local hem exposat els nostres treballs. Ha vingut molta gent. El diumenge 24 d’abril va assistir la directora general de Cultura Popular i Associacionisme, l’Adelaida Moya.

Estem molt contentes per la participació de tothom. Han vingut unes tres-centes puntaires, és bonic veure tantes persones fent puntes, unides per aquest art, i que han vingut a veure-ho. És un fet molt positiu pel món de la punta.

"No és només fer mocadors, estovalles, jocs de llit… també es posa a molts complements, com vestits, bosses..."

Quina és la situació actual del món de la punta?

Fa uns anys vàrem notar una tendència molt a la baixa però ara, a parer meu, torna a ressorgir. No és només fer mocadors, estovalles, jocs de llit… també es posa a molts complements, com vestits, bosses i, fins i tot, quadres. Elements que agraden a les persones. A les puntaires ens agrada que tingui visibilitat el que fem perquè és evident que amb jocs de llit no llueix, no es mostra. D’aquesta manera, amb complements i peces de roba, sí que aconseguim aquesta visibilitat.

Per què creieu que és important continuar difonent l’art de la punta?

Perquè si no ho fem, deixarà d’existir la punta feta a mà, és un treball artesà que si no l’ensenyem, es perd. Encara que sigui a poca gent, tenim la labor de transmetre-ho, ja que forma part de la cultura catalana i la cultura d’Arenys de Mar.