Durant 16 setmanes els avis de "Casal rock" han assajat un repertori de deu cançons amb un objectiu clar, defensar-lo en un concert final a la Sala Luz de Gas de Barcelona davant de les seves famílies, amics i coneguts.

D’aquests vint-i-cinc protagonistes, quatre són membres actius de corals de Clavé: Armand Beneito (Cor El Penedès), Jesús Castro (Societat Coral l’Aliança de la Garriga), Antoni Martínez i Joan Membrado (l’Ideal d’en Clavé).

Per aquest motiu els vàrem reunir juntament amb el director musical del programa en Marc Parrot i vàrem compartir la seva experiència que us expliquem a continuació.

D’on sorgeix la idea? (Marc Parrot). La idea sorgeix d’una pel·lícula anglesa que explicava a modus de documental les activitats que feien una sèrie de gent gran que interpretava una cosa que no havien fet mai, que era cantar cançons de rock. A la pel·lícula en molts casos els intèrprets no anaven en grup, sinó que mostrava a cadascú de manera individual, però.
El Terrat va tenir la idea de convertir aquesta experiència en un programa de televisió i es va proposar a Media Pro com a executor del projecte perquè estaven especialitzats en fer documentals, i a mi com a director musical. A partir d’aquí vàrem començar a treballar i a confeccionar la proposta.

Quins valors eren els que volíeu transmetre? (Marc Parrot). Doncs el que havien d’estar tots implicats en el repte i aconseguir que la gent ho visqués a través de la gent que participà en aquesta experiència que no era altra que, a partir d’un moment inesperat, començar a fer una nova activitat que no havien fet mai, totalment nova.

Tanta confiança teníeu en l’èxit del programa?(Marc Parrot). A priori feia por. Jo vaig veure la pel·lícula... el repte era tractar-ho des del punt de vista humà. No ho havíem fet mai, però. Tanmateix TV3 va tenir molta confiança en la proposta. Des de bon començament varen veure el material que s’anava enregistrant. Val a dir que comptàvem amb un equip de gent molt professional que feia que et sentissis en confiança.

Quins criteris vàreu seguir a l‘hora de fer la selecció dels participants? (Marc Parrot). Buscaven gent que pogués cantar, però també gent que ens agradés. Primer ens va costar trobar gent que s’apuntés. Ells (fa referència als presents) van ser els més valents. Vàrem estar veient a molta gent però ens costava que s’apuntessin. El programa feia respecte. El tema que cantessin bé era important, però l’aspecte de relacions personals era tant o més important. Calia crear un grup variat de gent i que pogués conviure bé. Cal tenir en compte que durant quatre mesos ens trobàvem dos cops per setmana...

Hi havia un perfil concret de candidat? (Marc Parrot). No hi havia un perfil concret més enllà del de l’edat. Els participants havien de tenir més de 70 anys. En general ens vàrem trobar que la gent que estava a les corals era gent que coneixia i tenia afició per la música, era gent activa.. i això va ser com a molt determinant. Ara també ens hi trobem en la convocatòria de la segona edició.

El tema del gènere... (Marc Parrot). Si, ho teníem present. Calia fer un grup equilibrat. Tanmateix va ser més difícil implicar al homes, ja que és un col·lectiu pel general més gastat i que aquesta edat s’abandona més.

A nivell musical. Quina crítica en faries? (Marc Parrot). La més evident és que la gent que no va créixer amb el rock no tenen assimilats una sèrie de patrons. Amb les síncopes, els contratemps...anem fatal! Això és una qüestió generacional. Nogensmenys a nivell d’entonació i de memòria en general no hem tingut problemes.

Hi va haver alguna peça que vàreu punxar? (Marc Parrot) Com que vàrem treballar les peces l’una darrere l’altra, les últimes, que a més eren en anglès i per tant més dificultoses, no van tenir el mateix temps d’assaig que les primeres, i això se’n va ressentir.

Els assajos... els participants eren disciplinats? (Marc Parrot) Molt, hi va haver molt poques faltes d’assistència i la majoria justificades.

Si no erro, molt justificades! (Armand Beneito). Si, ja que jo vaig haver d’anar a Madrid a una trobada de gent gran en representació dels casals de Catalunya, i l’equip del programa s’hi va desplaçar per filmar-hi.

L’experiència ha estat tant reeixida que ara esteu preparant la segona edició. (Marc Parrot). Si. L’èxit del programa s’ha notat, amb més gent al càsting, però tenim les mateixes dificultats a l’hora que s’apuntin. Anem a buscar gent que tinguin la mateixa “trempera” que els que vam tenir la sort que participessin en el Casal Rock 1.

A més de cantar també fèieu altres coses... (Antonio Martínez). Si. A mi m’agrada molt ballar i amb una senyora que també hi participava vam ballar un rock.

El fet de cantar en un cor de Clavé, creieu que ha col·laborat a millorar la vostra participació al programa? (Joan Membrado) Òbviament. Participar en un cor t’imposa disciplina, activitat constant, ritme, coneixement musical...Ha estat una experiència fabulosa. Més d’un hem comentat que es podria pagar per participar-hi!
(Jesús Castro). Com que estàs acostumat a treballar amb el director, que és el que dóna les pautes i el que has de seguir, doncs... en aquest cas el nostre director era el Marc i el seguíem igual que a la coral.

Com han reaccionat els vostres companys de coral? (Jesús Castro). Home, una mica de “peus freds” si que n’han tingut. El resultat ha estat molt important i exitós.

Tanmateix a la coral us coneixeu, però al Casal Rock no... (Armand Beneito). De fet una de les coses més importants d’aquesta experiència ha estat que hem fet amics, com si ens coneguéssim de tota la vida. Ha estat fantàstic! No hi ha hagut cap problema a destacar. Ara tot el grup som amics de veritat.
(Jesús Castro). Ens van fer un regal que era anar un cap de setmana plegats a un balneari, a Montbrió del Camp. Va ser molt “xulo”. Vam organitzar un concert a un institut de l’Hospitalet de l’Infant, amb nois de 15 i 16 anys. Va ser una experiència inoblidable!

El tema de l’anglès. (JoanMembrado). Fatal. Vam comptar però, amb l’ajut d’un professor d’anglès pel que fa a entonació...

L’experiència que heu tingut a Casal Rock, podrà ser incorporada d’alguna manera a les vostres respectives corals? (Antonio Martínez). Jo crec que si. Ha fet que entri nous aires i noves propostes i sobretot demostra, sense dir-ho clarament, que a la nostra edat som capaços de fer coses novedoses i importants.

Que en penseu de l’equip de producció... (Jesús Castro). L’equip era molt humà i professional. Ens vam trobar molt ben tractats. Pensa que érem vint-i-cinc cantaires i vint-i-set tècnics professionals. Ens cuidàvem molt. Tenien molt present que eren responsables de nosaltres des de que sortíem de casa, per això, a mi (Antoni Martínez) hi va haver força dies que em venien a buscar en taxi a casa perquè havia tingut una caiguda.

Es van fer tot un seguit de reportatges que complementaven el programa... (Joan Membrado). Van filmar i treure coses simpàtiques i anècdotes que ajudaven a donar una imatge global i humana de tot el grup, fins i tot aquelles més espontànies i que no volíem que sortissin.

Els vostres directors, manifestaven algun tipus d’interès? (Tots). Home, depèn del director i de la coral. En general ho consideraven bé, però... sense interessar-se massa en molts casos. Com a excepció cal manifestar que la meva coral s’hi va interessar molt, tant que hi vam fer un concert i tot. (Jesús Castro).

(Marc Parrot). Jo sempre m’he sentit molt còmode amb aquesta gent. Vam tenir molta sort de poder treballar plegats i de realitzar quest projecte. Una veritable experiència col·lectiva.

Font: entrevista publicada a l’AURORA núm 63. www.elcoro.net