Com explicar de manera inclusiva la llegenda de Sant Jordi?

L’Associació Espai i Lleure i l’AMPA del col·legi Tàber consideren que àlbums il·lustrats com ‘La Caputxeta Vermella’ o ‘La Bella Dorment’ no han d’estar a l’abast dels infants dels 3 als 5 anys.  

El trasllat del 30% dels contes de la biblioteca de Parvulari a la de Primària ha causat molt rebombori i ha dividit opinions entre associacions i professionals.

Gemma Lienas, escriptora i fundadora de l’associació Escrivim, s’oposa del tot a qualsevol “censura” d’obres literàries. L’autora de llibres com ‘El diari vermell de la Carlota’ i ‘El fil invisible’ és coneguda per la seva militància en les causes de gènere i per les seves conferències sobre feminisme i literatura davant públics de totes les edats.

“Per què el llop es menja la Caputxeta? Per què la Bella Dorment es desperta amb un petó? S’ha d’ensenyar les criatures a llegir amb criteri tot tipus de llibre. A la vida es trobaran amb moltes situacions sexistes, i han d’aprendre a tenir una visió crítica”, explica Lienas.

L’escriptora assegura que cal començar a parlar d’estereotips de gènere des de P3. “ És l’edat en què els nens i nenes encara no saben llegir i, per tant, necessiten sempre l’acompanyament d’un/a professor/a que els estimuli a pensar”, apunta l’autora.

La importància del context

Lienas creu que no s’han d’ignorar els clàssics, sinó reinterpretar-los, destacant-ne el context i fent comparacions amb l’actualitat. És el que proposa fer amb la llegenda de Sant Jordi, en la qual els estereotips són bastant clars: la protagonitza un home valent i violent que salva el personatge secundari, una princesa fràgil.

“És el moment de desmuntar mites. Aprofitar que hi ha un cavaller per explicar que les guerres no resolen res; que la princesa té un paper subordinat a l’home per aclarir que es tracta d’una història de fa segles i que les coses han canviat”, apunta Lienas.

Aprendre dels errors

En definitiva, la lectura de contes com el de Sant Jordi han de conscienciar els infants sobre el poder que tenen com a societat futura per canviar les coses encara més del que s’han pogut canviar fins ara.

Aquest és el parer de Lienas i d’altres professionals, com Francesc Royuela, professor de literatura d’institut. “Si matem Sant Jordi, no fem més forta la princesa. Esdevenim el drac que es nega a les noves generacions un coneixement que els pot ajudar a evitar repetir els errors del passat. Cal crear princeses del nostre temps, que tinguin la potència dels herois del passat”, afirma el mestre en unes declaracions a La Vanguardia.

Invertir els rols

Una altra manera de rellegir Sant Jordi és invertint els rols de la història. Així ho fa el llibre ‘Sant Jordi a la cova del drac’, escrit pel grup de rondallaires Vivim del Cuentu. L’obra capgira la llegenda i retrata un Sant Jordi covard, una princesa valenta i un drac cuiner.

L’institut Llobregat, de Sallent, al Bages, també treballa en un projecte de reescriptura de clàssics. El dia de Sant Jordi, l’alumnat de 2n d’ESO repartirà els 15 contes tradicionals versionats.

L’antologia inclou històries amb una bella dorment que es desperta amb el soroll de la manifestació del 8 de març; una Rapunzel futbolera i un Patufet que té un pare que cuina i una mare que és a la feina tot el dia.

Més recursos educatius

Per fomentar la visió crítica dels contes clàssics a l’escola calen recursos educatius a les biblioteques escolars i més impuls de projectes innovadors. Així ho assegura Lidon Gasull, directora de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC). Gasull, en nom de la federació, demana més iniciatives com les de l’institut Llobregat per aprofundir en la perspectiva de gènere des dels centres educatius.

“Falta molta formació en educació inclusiva. Es va aprovar un decret d’educació inclusiva que no estableix una obligatorietat de formació del professorat”, afegeix Gasull.

A favor de l’escola Tàber

Des de la FaPaC, tot i que aposten per contextualitzar i recrear els clàssics, no critiquen la mesura de retirar alguns contes de la biblioteca de parvulari de l’escola Tàber. “Estem a favor de treure de la lectura lúdico-infantil determinats contes clàssics amb contingut sexista”, apunta Gasull.

Bel Olid, presidenta de l’Associació d’Escriptors/es en Llengua Catalana (AELC), també defensa l’AMPA de l’Escola Tàber. “Estem en contra del linxament mediàtic que està patint l’escola. Només han fet la feina de selecció que fan totes les biblioteques escolars. Han traslladat alguns llibres a Primària perquè els infants de Parvulari no puguin llegir-los ells sols, sense mediació”, aclareix Olid.