Manuel Cubeles és un referent dins el món de la dansa catalana tradicional i el seu llegat traspassa les fronteres de la cultura popular. El seu entusiasme i passió van quedar paleses també en la música d’arrel tradicional i, fins i tot, va arribar a l’àmbit de la comunicació.

Als anys 40 va fundar l’Esbart Marboleny, l’Esbart Sarrià i l’Esbart Verdaguer, a més d’influenciar en la creació d’altres esbarts i agrupacions de dansa popular. Durant el franquisme, va esdevenir un autèntic activista cultural en la defensa dels valors de la catalanitat.

Per tot això, el Departament de Cultura, amb la complicitat d’estudiosos de la seva obra, amics, associacions i entitats, ha organitzat aquest any un programa dedicat a reivindicar la seva figura i el seu llegat artístic.

Inauguració de l’Any Manuel Cubeles

El 6 de febrer el Casino l’Aliança Poblenou s’ha convertit en l’escenari del primer dels actes de l’Any Manuel Cubeles. En l’esdeveniment, que es pot veure a través de YouTube, s’ha repassat la seva trajectòria a través de diverses ponències, testimonis d’amics i diverses actuacions. En la trobada, els diversos parlaments han recordat amb admiració la personalitat de Cubeles i han destacat la importància que va atorgar a aconseguir l’excel·lència en cadascuna de les disciplines en les que va deixar un gran llegat.

Maria Àngels Blasco, directora de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat, ha destacat que Cubeles “va dedicar la seva vida en la defensa dels valors catalans, la llengua i va fer de la dansa i la música un vehicle de compromís amb el país”. De fet, ell mateix es definia com a integrant de la legió del silenci, “per referir-se a aquella generació de joves que va viure la guerra i la postguerra i aquells que, segons va dir, eren víctimes de l’intent de genocidi cultural franquista a Catalunya”, ha remarcat Josep Garcia, comissari de l’Any Manuel Cubeles.

Àngels Ponsa, Consellera de Cultura de la Generalitat, també s’ha referit a aquesta faceta d’activista i ha recordat quan davant la prohibició de parlar en català en ple franquisme, “va proposar els seus contemporanis ballar en català”. La consellera ha afegit que la commemoració és també “un pretext per situar la dansa tradicional en el lloc de reconeixement i visibilitat que li pertoca”.

Actes de l’Any Manuel Cubeles

A banda de l’acte inaugural, la commemoració del centenari recull tot un seguit d’iniciatives al llarg de 2021 arreu de Catalunya. No obstant això, l’agenda d’actes no està tancada, ja que esdevé una celebració oberta i flexible.

Totes les iniciatives, així com informació sobre la vida i el llegat de Manuel Cubeles, vídeos i imatges estan recollides al web anymanuelcubeles.cat, que ha esdevingut la primera de les accions d’aquest centenari.

A més, el 7 d’abril es presentarà un doble àlbum amb músiques tradicionals recuperades per Cubeles, a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català del Palau de la Música.

Ja a l’estiu, la Festa d’en Toca-sona de Taradell es dedicarà a recordar la seva figura. També es recordarà Cubeles la 39a edició del festival ÉsDansa, que se celebrarà a l’agost; així com la Fira Mediterrània de Manresa, que arribarà a la tardor.

Encara sense data definida, també hi haurà una formació organitzada conjuntament amb l’Esbart Català de Dansaires i l’Espona de Rubí, adreçat a directors, mestres de dansa, monitors i persones que ballen als esbarts per apropar la figura de Cubeles i el seu mestratge a l’actualitat.

L’Any Manuel Cubeles es completa amb d’altres iniciatives de la mà d’associacions i entitats vinculades amb la cultura, amb l’objectiu de convidar a la reflexió sobre el passat, present i futur de la dansa catalana d’arrel tradicional, a més de fer-la més visible a la nostra societat. Tot un repte per endavant.