Malgrat que la temporada castellera va arrencar ja fa diverses setmanes, les colles encara estan agafant el ritme després de molt temps amb entrebancs i restriccions per assajar i aixecar castells. Més enllà dels diversos castells de vuit que ja s'han vist aquest any, moltes de les colles han decidit agafar un pas més prudent i presentar momentàniament castells d'un nivell més discret per recuperar l'alt nivell assolit de l'època prepandèmica. En el que sí que coincideixen totes les colles és en la il·lusió de poder tornar a les places amb normalitat.

La Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau treballa actualment per recuperar el seu nivell habitual que, com a la resta de colles, ha quedat afectat per aquesta frenada tan forta provocada per la crisi sanitària. Parlem amb el cap de colla, el David Lobo, sobre aquesta tornada a les places, la situació de la colla castellera del barri de Sant Pere i Sant Pau, a Tarragona, i l'estat del món casteller.

Com ha estat la trajectòria de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau fins avui dia?

Els orígens de la colla rauen de l'associació de veïns del barri, al voltant del 1989, quan una part d'aquesta entitat veïnal va tenir la voluntat d'impulsar una colla castellera. A partir de 1990 la colla castellera es va desannexionar de l'associació de veïns, perquè va començar a adoptar una identitat prou potent per poder caminar amb independència. I a partir d'aquí es va acabar constituint com una colla castellera, tal com la coneixem ara.

Des de llavors, moments de glòria i peripècies pel desert. Vam tenir un creixement molt ràpid als noranta i al 1995 aixequem el primer castell de vuit. Però a principis del 2000 hi va haver uns anys de davallada on el nivell de la colla i el volum d'aquesta van complicar l'activitat. Amb l'afluència de gent, a partir del 2006 es va produir un creixement exponencial que ens ha fet recuperar el gran moment del 1995, i a superar-lo amb escreix, quelcom que ens ha portat a fer-nos notar en un panorama tan exigent i competitiu com són els castells a casa nostra.

Quina és la salut de la colla ara mateix?

Del centenar de colles que hi ha en actiu, es manté entre les vint primeres. Entenem que el nostre nivell és de vuit pisos, i tenim la voluntat de reeditar-lo enguany. Hem de tenir en compte que l'activitat s'ha vist truncada en els darrers dos anys i que no hem pogut assajar com nosaltres hauríem desitjat. Enguany, fins al moment, hem portat a plaça castells de set, però la idea és anar avançant. Volem recuperar aquest nivell que per a nosaltres havia estat sòlid, però no és pas fàcil tampoc: els castells requereixen molta tècnica i molta preparació.

Amb la sortida de la pandèmia, el volum de gent ha arrencat una miqueta més baix del que ens agradaria a tots plegats. La pandèmia ha fet estralls en la pròpia vida de la gent, i a l'hora de reubicar els castells dins del seu dia a dia. S'està treballant en això i crec que avançada la temporada la gent de mica en mica s'anirà enganxant. De fet, ja veiem que s'està incrementant el volum de gent als patis d'assaig. Això permetrà obtenir nivells prepandèmics i poder treballar amb garanties. Més gent és sinònim de més èxit.

Amb tot el que ha passat, la temporada s'afronta d'una altra manera?

En època prepandèmia ja tindríem realitzada tota la gamma de set i mig. Per tant, més enllà d'aquests, ja venen els castells de vuit. El plantejament de les següents setmanes seria on estrenar castells de màxima dificultat per a nosaltres, com són el 3d8 o el 4d8.

Enguany, aquests primers mesos són per buscar alineacions pels castells de set, amb les expectatives de tornar les garanties a mitjà i llarg termini. Tot això requereix una feina prèvia. Aquesta preparació fa que s'ajornin les estrenes d'aquests grans castells un parell o tres mesos més. Estem agafant embranzida per tornar a aixecar grans castells amb seguretat i garanties.

Al juny teniu dues diades marcades en vermell al calendari.

Tant la diada del local com la diada de Sant Joan són dues diades que ens les prenem com dos punts d'inflexió del mes de juny i, en certa manera, de la temporada. Ens plantegem a totes dues intentar portar els millors castells que tinguem en aquell moment, tenint en compte que una és a principis i l'altre a finals de mes. Crec que la colla sabrà aprofitar aquesta ocasió i tornarem a fer que la diada local sigui una jornada on es plantegen castells de primer nivell. Sense estirar més el braç que la màniga, intentarem estar a l'altura de les circumstàncies.

Com ha estat la tornada a les places?

Vam fer la primera diada durant l'inici de temporada, al Pla de la Seu de Tarragona, amb castells de set i de sis. Per trobar un castell de sis al nostre cartell de diada ens hem de remuntar molts anys enrere. El que vam mostrar aquell dia eren alineacions completament noves amb l'objectiu de donar garanties per a les properes diades. Ara, tenim diverses diades durant quatre caps de setmana seguits. La idea és anar estrenant castells que enguany encara no hem aixecat. D'aquesta manera anem introduint a tothom de forma progressiva a més dificultat.

La pandèmia va afectar a tot el món casteller, als assajos, les restriccions, la canalla. Però quina va ser l'afectació més gran?

Els castells són una activitat de molta perseverança i d'estar en comunió constantment. Ja no només pel vessant tècnic sinó també pel vessant social. Hi ha molta gent que li aporta molt a les seves vides estar dins una comunitat tan heterogènia. Aquests nexes i activitat social va desaparèixer. Les connexions humanes, allò que intrínsecament ens permet treballar i fer castells, es van anar esborrant. Des de la colla, però, sempre vam intentar que no es trenquessin del tot.

Els castells són una activitat de molta perseverança i d'estar en comunió constantment.

El nivell tècnic és una qüestió més aviat matemàtica, ja que invertint recursos, temps i pràctica, al final tot acaba sortint. Això no obstant, és veritat que, en haver canviat la dinàmica física de fer castells, moltes persones no es veien amb cor de tornar a pujar i van aprofitar aquest moment per penjar la faixa. Quant a la canalla, són uns pisos molt canviants, que any rere any es va actualitzant. Els anys previs es van fent pinzellades, i es fa una transició de pis a pis. Enguany, però, ha estat una creació des de zero, molt més complicat.

Com us van afectar les restriccions?

Al final, el que ens va permetre continuar, va ser les ganes de fer castells, de trobar-nos tots. Quan vam tenir l'oportunitat, vam tornar amb una sèrie de requisits que, d'alguna manera, dificultaven poder convèncer gent a fer castells i els allunyaven. Molta gent es va mostrar reticent fins al moment de dir que quan tot estigués arreglat ja tornarien. En canvi, altra gent, sí que va tenir la voluntat i va voler-ho tirar endavant.

Cal dir que Tarragona va assumir la responsabilitat d'impulsar la represa, i de fer un estudi, de caràcter vinculant, juntament amb la Xarxa sanitària Santa Tecla. Aquest fet determina la voluntat de Tarragona i les colles de tirar endavant aquesta activitat. Els resultats dels estudis i les proves realitzades durant els assajos i les diades van servir per mostrar a la societat que els castells són una pràctica segura. I que si es feien sota unes circumstàncies i requisits específics, la pràctica es podria realitzar amb seguretat.

Quina és la salut del món casteller?

És evident que la pandèmia ha esdevingut un fre important. Totes les èpoques daurades dels castells són cícliques i aquesta n'és una claríssimament. Ara bé, crec que el món casteller ja estava acabant l'època daurada abans de la pandèmia. Les colles, mesos abans, ja estàvem percebent una davallada de volum de gent, després de tants anys d'activitat frenètica. Va ser una època en què el nivell d'assaig ens permetia veure unes fites que fins al moment no s'havien aconseguit. En definitiva, aquests recents anys es van escriure pàgines per la història.

Ara, crec que tots hem de passar per la mateixa travessia en el desert d'acabar de trobar-nos i de recuperar el nivell que ens acabava de posicionar al calendari. La repercussió pel que fa a salut mental de les colles també ajuda. Hem de tornar a agafar aquestes piles i col·locar, o inclús superar, el nivell i el prestigi dels nivells prepandèmics.